Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2022
Imatge
El moixú està al poble de vacances i eixe matí, abans de la partida de pilota, ha quedat amb el seus amics d’infantesa d’anar a fer camamirla al Colla(d)o. Es vesteix amb els seus culotes d’anar en vélo i puja a la cambr a buscar un cabasset de llata i els sicatons de sa ouèla. El promenà no és molt lluny, però com és un caguète i té por que les cames li faire figua, fica un xorret d’aniset, que hi ha en el taulell de la cuina, en la botija que després omplirà d’aigua fresca de la fontana dels Olbi(t)s. També agafa paté que ha dut de Bab El-Oued... Flashback: els escarbatols pul·lulen per damunt de la camamirla xuplant el seu nèctar. Passen la mà per damunt de la mata i s'apega. Els amics d’infantesa i experts populars en plantes li diuen que ja està bona per collir. Agafa els sicatons i talla manollets i fa garbonets amb fil del palomar per després penjar en la cambra de casa. La camamirla sempre va bé; sobretot, si tens mal de panxa i t'ha baixat la menstruació.    Flash
Imatge
Jordi és un xicó de Garga (partida de La Vall de Laguar) que acaba de fer els 18 anys. Estudia per a cuiner, però la seua passió en majúscules és la pilota valenciana. Em diuen els seus pares (uns amants i apassionats de la pilota) que és mig de La Vall de Laguar i mig de Murla. El passat dimecres, junt Antonio de Torrent i Kiko del Genovés, van guanyar la partida de semifinals per 60-45 i el proper dimecres 15 de juny jugarà, en la modalitat d’escala i corda, la VIII final de la Lliga de Promeses “Caixa Popular”. Jordi , des de ben menut que ha xuplat i mamat l’amor per la pilota en casa. Son pare li enganxava una pilota amb una corda i li la penjava davant de casa per a què el xicó anara pegant colps a l’aire. Després, darrere de casa, aprofitant la paret de casa i el marge d’un bancal, van fer un mini-trinquet amb rebot, però ple d’enganxa(d)ors per practicar més la manya (tècnica) que la força. Jordi és esquerrer (surdet). Va nàixer amb problemes de salut i té una tendència natural
Imatge
Tal dia com demà de fa 347 mesos, 10.591 dies, és a dir  29 anys (30 maig de 1993) era diumenge i la fira del llibre de Madrid estava plena de visitants . El Pep (Blanco), el Pepe Luis (Nadalet), els dos germans, Vicent i Toni (Màlies) i el Paco venien de proclamar-se subcampions de la lliga de llargues i la Federació de Pilota els va convidar a participar en el III  trofeu del Dia de la Pilota (14 de juny, ban de prohibició  de jugar a pilota als carrers de la ciutat València, 1391). Feia dos anys (1991) que l,alcaldessa de València, Clementina Rodenas havia derogat el ban de prohibició. Van jugar a llargues a la capital contra l'equip d'Altea (campió d,Alacant). El ban deia "...prohibit que cap persona privada o estranya de qualsevol estament, condició o llei que siga d’edat superior a deu anys no gose ni presumixca jugar dins dels murs de la dita Ciutat al joc de pilota arruladiça sota pena de vint moravatins d'or per cadascuna vegada que ho faça". El resultat
Imatge
Llegint aquests dies en la premsa, l ’ article de la columna “ Va de Bo ” de l ’ admirat i estimat Alberto Soldado i el desafiament de galotxa-llargues a Massalfassar (23 d ’ abril) i Benimagrell (25 de juny), m ’ ha vingut al cap i al record el nostre “ modest desafiament ” o INTERCANVI raspall-llargues que van disputar els club d ’ Albaida i de La Vall de Laguar, all à per l ’ estiu (25 d ’ agost) i la tardor (8 d ’ octubre) del 2008 en plenes festes, respectives, dels dos pobles. Diverses sagues familiars de bons i grans jugadors en la modalitat del joc a ratlles i del raspall ens van fer gaudir de dues bones partides bastant disputades. Saga com la dels germans Sensio ’ s, o els germans Fagequins, o els germans M à lies; a m é s a m é s del Paco, el Manel   i el que escriu. Tots van jugar i suar el que no est à escrit. El resultat del desafiament? É s el de menys, el m é s important va ser crear un vincles i un agermanament per establir lligams entre dos clubs que juguen distin
Imatge
Portem uns dies de pluja ben caiguda per alguns: paraigüers, llauradors, buscadors de caragols, menjadors de bollos (coques de dacsa); per a d’altres, segur que no: fallers, restauradors, malalts de fibromiàlgia. Ben caiguda perquè estan omplint-se els nostres aqüífers subterranis que tenien bastant falta (hivern fins ara molt sec): en dues setmanes, uns 300 l. al poble dels meus familiars i uns 200 al poble on treballe i visc. També són dies de molta humitat (100% ). Humitat dolenta per a les persones que pateixen de dolors d’ossos i musculars (ànims Rosa!. Tu pots!).  Els dies de pluja també solen ser dies tristos, d’enyorança i records. Però a voltes no és com a vegades i t’apareixen “xutes”, perdó ànims o encoratjaments particulars inesperats, tant en la vida laboral i en la personal, que estimulen les ganes de continuar per la senda elegida en aquesta vida. La setmana laboral va començar amb entrebancs i alguna que altra mentida que el vent i la pluja van reconduir rebrotant nou
Imatge
Encara no é s l ’ hora d ’ obrir, per ò com tenim les portes obertes de bat a bat, entra un dels lectors m é s assidus i veterans de la biblioteca i em diu :  -Xe, Josep, tornen a tocar a morts amb la guerra. Ni rics ni pobres. Ni vells ni joves. La mort no distingeix. Ma g ü ela ens deia : “ tot el m ó n naix amb una “ m ” en la m à i una “ s ” al peu ” . Li pregunte: qu è vol dir aix ò ? Xe, Josep, pareix mentida un bibliotecari que no s à piga aix ò . “ Mort Segura ” . -I saps una altra? -Quina?  -Que els bascos i els valencians som germans de sang perqu è tenim tres coses en com ú :   primera, estimem i juguem al joc de la pilota a m à ; segona, som els ú nics que emprem el d í graf “ tx ” . Com tu ben b é saps, un d í graf é s un grup de dues lletres que representa un so. 781 paraules pots trobar, reconegudes oficialment, en els diccionaris. Des de 4 a 18 lletres. Des de “ atxa fins a txetxenolesguianes ” . ? -Atxa é s el cognom d ’ un cuiner de Bilbao i tamb é
Imatge
  No arribe a hora de fer-li la foto, el tren ja ha passat. El temps passa inexorablement com també canvia el paisatge i els sorolls de la natura. Aquest matí de hui diumenge són els sorolls del crac-crac que fan les espardenyes al xafar la gelada de la rosada blanca i l'escotxegar (cantar) de les perdius els que escolte en la passejada matinera dominguera.  Fa deu anys era el tec de la pilota de vaqueta i el fer(tocar) palmes dels aficionats. El feisbuc hui em recorda que tal dia com hui, darrer diumenge del mes de gener, de fa deu anys anàvem camí de Bèlgida a jugar les semifinals de raspall de 4arta. categoria.  El xiquet de Laguar, Sensio junior i el Soi havien guanyat al carrer del poble per dos jocs d'avantatge(40-30) o el que és el mateix 8-6. La partida al carrer artificial de pilota de Bèlgida va tindre de tot. Un començament albaidí amb un 5-20. La relaxació o confiança va capgirar la partida i els belgidans es van col·locar per davant, 25-20. La tensió es va fer pale
Imatge
  Soc un home barbut des del segle passat i ja tinc la barba florida, per ò la vida em continua regalant dies bonics com el d ’ ahir diumenge. Tenia planificat matinejar per a fer un mosset amb la fam í lia, veure una partida d ’ escala i corda (modalitat de pilota valenciana) al poble bressol de grans pilotaris i del m í tic Nel. I, una vegada acabada la partida, visitar a la filla que est à estudiant i vivint al poble dels santvicenters/eres i anar de tapes amb ella. Per qu è un dia especial? Perqu è sense menjar-m ’ ho ni beure-m ’ ho, hem vaig retrobar amb amics i fam í lia que feia temps no els veia per culpa de la male ï da “ nova normalitat ” i la pand è mia. Aix í é s la vida de sorprenent. El mat í va comen ç ar amb fred i una bona rosada blanca per baix de zero graus. Ben abrigats i amb les mans amagades vam evitar que la moquita i la tos ens visitara perqu è conta i diu la gent major criada en un entorn cristi à i que ajunta viv è ncia i experi è ncia, que este