Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2022
Imatge
Entre tots, han canviat els costums de veure, escoltar i saber de pilota.   Soc el primer, per raons personals, que ara no vaig tant als trinquets i/o carrers dels pobles a vore jugar a pilota tot el que m’agradaria.  L’esport, sense el sentiment de la gent, perd la seua essència. Però la fidelitat a un esport no hi entén de distàncies, encara que alguns s’encaboten a allunyar, cada cop més, les persones de les entitats. L’aficionat, però, no falla mai: per molt que el maltracten, per molt que encaixe derrotes, per molt que patisca, sempre hi és. Nosaltres sempre hi hem estat, sempre hi som i sempre hi serem.  Sabem que som aficionats a un esport de poble, de minories, però molt arrelat social i culturament al territori valencià.  Unes semifinals a escala i corda al trinquet Pelayo, una final de raspall al trinquet del Genovés. En un trinquet, uns 150 espectadors; en l’altre, unes dos-centes (molts d’ells són  jugadors de pilota). Cap dels dos plens de gom a gom, amb tot el res
Imatge
  Rematant garbes. El final del mes d'agost està només girem el cantó i, per tant, les nostres vacances al poble. Voldria acabar aquest mes pilotari parlant d'un acte senzill celebrat el dimecres 17 d'agost al Poble Dalt de La Vall de Laguar: " El dia de la pilota" organitzat per la regidoria d'esports amb la col·laboració del club de pilota i l'escola municipal de pilota , on els festers del 2020 " ibn-arranca(d)ets" (vestits de llauradors per a l'@cte) vam patrocinar la partida vespertina en homenatge a un gran pilotari que es retira del món professional. El detall que la regidoria d'esports de l'Ajuntament de La Vall de Laguar li fa fer a J.C.C., més conegut en el món de la pilota com Genovés II , va ser un cabasset de recapte fet de llata de palma (margalló) per un mestre jubilat del poble que es va omplir amb productes locals donats per veïnes i veïns. Els productes eren: embotit, vi, mel, oli, pa cassolà i un escrit en pergamí
Imatge
El poble, la música i la pilota estan units en l’espai-temps. Una de les coses que més m'agraden de ser i fer  poble, a banda dels seus entorns, és la sensació de comunitat (acolliment i pertinença) . Festes al poble de Parcent. Tres dies de festes, 3 partides. Jugadors de 9 pobles (disculpeu si em deixe algún): Agost, Castells, Murla, Orba, Parcent, Pedreguer, Ràfol, Sella i La Vall de Laguar. 3 Partides parades per a què passara la cercavila de la banda de música del poble amb els festers/res.  La interrupció està dins de la idiosincràcia (singularitat) de la pilota al carrer. En eixos parons, escoltes la banda de música i converses amb l'aficionat del teu costat: del xic que s'ha desmaiat a l'església i l'helicòpter (està bé, hui em parlat amb ell), de fer un estudi en hemeroteques digitals sobre partides de pilota en la comarca (segle XIX i XX), de com anar a Alcalà del Xúquer per a jugar una partida de frontó d'una sola paret, del pes de la pilota de vaquet
Imatge
L'any que naixia Paco (1954), moria el Nel, com si el destí els predestinara (a ells i als seus pobles) a estar lligats en el més alt entre el més alt en la modalitat d'escala i corda (pilota valenciana). A convertir-los en llegendes i mites i tindre, cadascú d'ells, una placa recordatòria al carrrer de Dalt. Els pobles de Genovés i Murla ( que deurien agermanar-se) són l'OLIMP de la pilota al carrer en les modalitats de raspall i de ratlles (amb tot el respecte i admiració per a la resta de pobles valencians on es juga a pilota al carrer). Murla és un poble de la comarca de la Marina Alta que actualment no arriba a cinc-cents habitants. Genovés és un poble de la comarca de la Costera que no arriba als 3mil habitants. A partir de hui, el so de la pilota colpejant les mans dels jugadors té a Murla dues dates a recordar: 4 d'agost i 8 d'agost. Nel al treure i Paco al rest.  La pilota valenciana és l'únic esport declarat BIC (bé d'interés cultural). Com va
Imatge
La meua "devosió" a la pilota ha fet que el primer dia que estic de vacances al poble dels meus pares, malgrat que la vella coneguda (artritis gotosa) continua de visita estiuenca pel meu turmell i dit gros esquerre, haja pujat al cotxe amb el meu fill i el meu germà. Hem anat a la Llosa de Camatxo. Partida de festes animada amb bastant públic, però un poc ventosa. Partida de pilota distreta i amb molts bones tretes (Vicent, roig; Ismael, blau), grans restades (Satxa, German; Hèctor, Adrià) i ratlles guanyades pels punters (Àlvaro; Josep). Ha caigut dels rojos (10-7): guanyaven 6-2, s'han deixat remuntar 6-7;  a continuat amb un petit embolic amb el marxa(d)or (quinze i joc), per acabar guanyant els rojos. Espai on m'he retrobat amb vells amics com "víktor el portugués" i he conegut als familiars de "saoret el basc" (família amable i simpàtica la del Gaizka). I les converses de la gent del poble: unes dones obrin les portes de casa i m'ofereixe
Imatge
  Les fotos són de la passejada matinal... 🤔😔😭 He arribat al Collao i el meu cunyat s,ha dormit. Faré el camí de la penya roja...xe, per ací estava el camí,però no veig cap senyal...muntanya amunt per les sendes dels porcs senglars i ovelles, no trobe la valla del pere...😱muntanya amunt...sec, argelagues, matolls, rapades a les cames, camamirla timonet sec,el gos darrere de mi(obri tu el camí sabut),el sol de cara i sense barret (no veig res), escotxeguen (canten) les perdius, els tres conills que em vist boten i s'amaguen, son les set i mitja del matí...res tinc que tirar mà del googlemaps 😢... Per dins del pinar trobe la vella senda perduda i abandonada...bufff arribe a la Venta del Collao i el meu cunyat (ja està entre cassoles preparant els guisopos de migdia) em diu que eixa senda està abandonada des de la pandèmia i que ara tinc que anar per la bassa dels forestals.  DePilota i Salut!. Tornem a casa. Fem un mosset i a vore la partida de pilota (llargues) que enfronta Lag
Imatge
El moixú està al poble de vacances i eixe matí, abans de la partida de pilota, ha quedat amb el seus amics d’infantesa d’anar a fer camamirla al Colla(d)o. Es vesteix amb els seus culotes d’anar en vélo i puja a la cambr a buscar un cabasset de llata i els sicatons de sa ouèla. El promenà no és molt lluny, però com és un caguète i té por que les cames li faire figua, fica un xorret d’aniset, que hi ha en el taulell de la cuina, en la botija que després omplirà d’aigua fresca de la fontana dels Olbi(t)s. També agafa paté que ha dut de Bab El-Oued... Flashback: els escarbatols pul·lulen per damunt de la camamirla xuplant el seu nèctar. Passen la mà per damunt de la mata i s'apega. Els amics d’infantesa i experts populars en plantes li diuen que ja està bona per collir. Agafa els sicatons i talla manollets i fa garbonets amb fil del palomar per després penjar en la cambra de casa. La camamirla sempre va bé; sobretot, si tens mal de panxa i t'ha baixat la menstruació.    Flash
Imatge
Jordi és un xicó de Garga (partida de La Vall de Laguar) que acaba de fer els 18 anys. Estudia per a cuiner, però la seua passió en majúscules és la pilota valenciana. Em diuen els seus pares (uns amants i apassionats de la pilota) que és mig de La Vall de Laguar i mig de Murla. El passat dimecres, junt Antonio de Torrent i Kiko del Genovés, van guanyar la partida de semifinals per 60-45 i el proper dimecres 15 de juny jugarà, en la modalitat d’escala i corda, la VIII final de la Lliga de Promeses “Caixa Popular”. Jordi , des de ben menut que ha xuplat i mamat l’amor per la pilota en casa. Son pare li enganxava una pilota amb una corda i li la penjava davant de casa per a què el xicó anara pegant colps a l’aire. Després, darrere de casa, aprofitant la paret de casa i el marge d’un bancal, van fer un mini-trinquet amb rebot, però ple d’enganxa(d)ors per practicar més la manya (tècnica) que la força. Jordi és esquerrer (surdet). Va nàixer amb problemes de salut i té una tendència natural
Imatge
Tal dia com demà de fa 347 mesos, 10.591 dies, és a dir  29 anys (30 maig de 1993) era diumenge i la fira del llibre de Madrid estava plena de visitants . El Pep (Blanco), el Pepe Luis (Nadalet), els dos germans, Vicent i Toni (Màlies) i el Paco venien de proclamar-se subcampions de la lliga de llargues i la Federació de Pilota els va convidar a participar en el III  trofeu del Dia de la Pilota (14 de juny, ban de prohibició  de jugar a pilota als carrers de la ciutat València, 1391). Feia dos anys (1991) que l,alcaldessa de València, Clementina Rodenas havia derogat el ban de prohibició. Van jugar a llargues a la capital contra l'equip d'Altea (campió d,Alacant). El ban deia "...prohibit que cap persona privada o estranya de qualsevol estament, condició o llei que siga d’edat superior a deu anys no gose ni presumixca jugar dins dels murs de la dita Ciutat al joc de pilota arruladiça sota pena de vint moravatins d'or per cadascuna vegada que ho faça". El resultat
Imatge
Llegint aquests dies en la premsa, l ’ article de la columna “ Va de Bo ” de l ’ admirat i estimat Alberto Soldado i el desafiament de galotxa-llargues a Massalfassar (23 d ’ abril) i Benimagrell (25 de juny), m ’ ha vingut al cap i al record el nostre “ modest desafiament ” o INTERCANVI raspall-llargues que van disputar els club d ’ Albaida i de La Vall de Laguar, all à per l ’ estiu (25 d ’ agost) i la tardor (8 d ’ octubre) del 2008 en plenes festes, respectives, dels dos pobles. Diverses sagues familiars de bons i grans jugadors en la modalitat del joc a ratlles i del raspall ens van fer gaudir de dues bones partides bastant disputades. Saga com la dels germans Sensio ’ s, o els germans Fagequins, o els germans M à lies; a m é s a m é s del Paco, el Manel   i el que escriu. Tots van jugar i suar el que no est à escrit. El resultat del desafiament? É s el de menys, el m é s important va ser crear un vincles i un agermanament per establir lligams entre dos clubs que juguen distin
Imatge
Portem uns dies de pluja ben caiguda per alguns: paraigüers, llauradors, buscadors de caragols, menjadors de bollos (coques de dacsa); per a d’altres, segur que no: fallers, restauradors, malalts de fibromiàlgia. Ben caiguda perquè estan omplint-se els nostres aqüífers subterranis que tenien bastant falta (hivern fins ara molt sec): en dues setmanes, uns 300 l. al poble dels meus familiars i uns 200 al poble on treballe i visc. També són dies de molta humitat (100% ). Humitat dolenta per a les persones que pateixen de dolors d’ossos i musculars (ànims Rosa!. Tu pots!).  Els dies de pluja també solen ser dies tristos, d’enyorança i records. Però a voltes no és com a vegades i t’apareixen “xutes”, perdó ànims o encoratjaments particulars inesperats, tant en la vida laboral i en la personal, que estimulen les ganes de continuar per la senda elegida en aquesta vida. La setmana laboral va començar amb entrebancs i alguna que altra mentida que el vent i la pluja van reconduir rebrotant nou