a dos i dos ratlles

Les claus de la pilota La pilota estava encalada entre els cables de telèfon i no arribàvem ni botant ni amb la granera que gastàvem per granar el carrer. Aleshores un de blau i un de roig van unir els seus braços i dalt pujà un de verd (marxador) com un castell o muixeranga i el tabal i la dolçaina sonant. Sí, entre tots i totes fam fer una torre humana ben sòlida per recuperar la pilota inabastable on no podíem ningú a soles arribar. Així veu el qui escriu la pilota valenciana, arribes al carrer de pilota i veus gent que no coneixes, però també d’altra que coneixes, malgrat estar lluny del poble, ens envolta un sentiment de germanor a tots i totes. Els “ NTTs ” (podeu llegir-ho com “netets”) o més coneguts com “Nosaltres Totes i Tots” estimem la pilota, tenim il·lusió per avançar, abandonem el victimisme, pensem que la raó sempre és per als qui s’esforcen, sabem que la llengua ens ha d’obrir portes al futur, alcem la cara i mirem als ulls amb dignitat, volem somniar amb el

S ’ obri la porta de la biblioteca i entra un home amb el seu abric ben cordat. Hui fa gelor al carrer. Hola, Josep, com va? Mira vinc a fer donaci ó a la biblioteca d ’ un llibre publicat i editat per la Universitat de Val è ncia en el qual he estat el seu coordinador. Moltes gr à cies, V í ctor (Agull ó Calatayud). Abans de posar-me a catalogar-lo, llig el seu t í tol “ territori valenci à , territorir runner ” i fulleje el seu   í ndex (36 escrits) i veig un article “ Les corregudes del gall ” . Em pare en la seua lectura que passe a resumir-vos: Les corregudes del gall eren unes carreres que es feien pels pobles de les comarques centrals. Al ser una carrera popular no podem saber la seus antiguitat, per ò al segle XIX ja estan documentades. Aquestes carreres es feien coincidint amb les celebracions de les festes patronals (festes religioses). El qui guanyava la carrera rebia com a premi un pollastre que aguantava l ’ agutzil en la l í nia d ’ arribada. Penseu que aquest

Agafa la pilota de vaqueta amb la m à esquerre i la deixa caure damunt del tambor í del rest (inclinaci ó de ciment que hi ha a la part del rest i al dau amb el qual es mata l ’ angle que forma el front ó i les lloses del trinquet). . Els 8 triangles de pell de bou (del bescoll) cosits a m à amb fil de c à nem formen una xicoteta esfera, la qual va regolant silenciosament pel bell mig del trinquet mirant les cares de la gent. La gent al ç ada aplaudint als dos actors, un de roig i l ’ altre de blau, els quals acaben l ’ obra abra ç ats i exhausts. Ara es troben agupits i recolzats en la paret blanca acabada de pintar. La pilota sap el seu cam í i sense que ning ú l ’ espente arriba al dau on el marxador la pentina i la deixa nova de trinca dins del caixonet. L ’ espectacle ha durat m é s d ’ hora i mitja i ha estat espectacular. L ’ espai ha estat remodelat i el p ú blic omplia el trinquet de gom a gom. M é s de 300 persones de totes les comarques de la rodalia en un poble