a dos i dos ratlles

Si es fixeu en la foto de balcons i reixes, feta hui, voreu una pilota incrustada entre el canyo i la paret. Com què a peu pla no la podem agafar, l’home bo/marxador canta en veu ronca “a dos i dos ratlles i pilota encalada”.  Amb eixa frase vaig batejar el blog on des de fa 18 anys escric i parle de pilota valenciana. Tastets sobre un esport molt nostre. Un esport arrelat en la nostra cultura i perquè no dir-ho tambè, als carrers dels nostres pobles i ciutats que lluita per no morir ofegat pels avanços del segle XXI i les maleides prohibicions.  Diumenge 31 de maig, es juguen les semifinals de la lliga regular de ratlles (llargues i palma) al carrer del Trinquet del Poble Dalt.  Enguany per raons familiars he vist moltes partides de pilota al carrer i he marxat més del què el meu cos i cap em permet. Done les gràcies als d’equips rojos i blaus que han passat pel carrer del Trinquet del Poble Dalt (La Vall de Laguar) per deixar-me seguir lligat a aquest esport. ...

El mestre i els seus alumnes. Escola de pilota . S'ha fet de nit. Vespra del canvi d'hora (dormirem una hora menys). Encara és dissabte. Estic tornant a casa amb el cotxe.  Un dissabte de partides de pilota. De colp i volta, m'ix un catxapet (cria de conill) al bell mig del camí. Les llums llargues el desorienten i es queda parat. Frene. El catxapet continua mirant els llums. Pose primera. Torne a parar. Ni és meneja. Obric la porta del cotxe, baixe. Faig dues palmades i res. Córrec cap ell i intente agafar-lo. Ara sí, fuig entre les pedres de la solsida del marge. Puge al cotxe i el "cervellet" em recorda el dia que he passat.... Matí.  Estic marxant la partida juvenil de llargues entre Laguar i Orba. Al meu costat, dues persones que em passen un pam i mig de la meua testa. Dos guarers. Una vella glòria de la pilota de carrer (Paco R.). L'altre, una jove promesa de present i futur (Joan A.). Cante: "Joc roig. Ja estan iguals a 6".  En eixe moment,...

ATZAVARES I MARXAR 1) Si escolteu la paraula "atzavares", molts pensareu en una planta de fulles perennes, grosses i carnoses que també l'anomenem pitera o pita d'origen mexicà. És una especie exòtica invasora que al segle XVI arribà a la península ibèrica com a planta ornamental. Després tingué un ús per obtindre fibres per a fer cordell, cordes i sacs.  Però atzavares a Laguar té altres 2 significats que passe a comentar-vos:  1.- és un castell o fortalesa medieval d'època andalusí. Tenim menció escrita del mateix, l'any 1609. Actualment totalment assolat; 2.- és el nom d'un sender, SL-CV 185 ,  carregat d'històries i paisatges impressionants. Aquest cap de setmana, 430 valentes i valents han "conquerit" eixe castell i la seua senda en la IV carrera de muntanya (trail). Una de 24 km CTM amb 1169 metres de desnivell i l'altra un SPRINT de 14 km i 550 m.  2) marxar no sols vol dir caminar, partir o anar-se'n. En el vocabulari de la...

La solsida ha tombat un parell de pedres al bell mig del camí. Passa el 4x4, i ni cas. Passen un grup de senderistes, i ni cas. El gos s'arrima a menjar morella i jo aprofite per agafar les dues pedres i els 4 ripios i els arrime a la solsida del marge de pedra.   Esmorzant hem parlat del tema amb amics d'Ondara. Abandonament de terres, rutes de senderisme, neteja, senyalitzacions, preservació, manteniment, altruisme, etc. Conclusió: molts dels senderistes deixen ben poc als pobles. La majoria passen de llarg.  Mentre "ens Barallem" a vore qui paga el mosset fet, saludem a dos jubilats (un mecànic i un panader) que estan a la taula del costat.  Com ens coneixen, comencem una conversa de pilota . El més major ens diu a cau d'orella:  -"Vosaltres no ho sabeu, però jo de jovenet he jugat contra el rector del poble a la paret de l'abadia, al campanar i a la paret de l'església quan s'acabava la missa".  -En sèrio?  - "era un rector jove, nas...

El matí i la vesprada d'un diumenge de febrer.  Començaré per la vesprada.... Diumenge vesprada. Són les 3 de la vesprada i em faig el cafenet al bar " L'Hedrera " abans d'anar-me'n al.... Carrer Trinquet . Poble Dalt .  La Vall de Laguar front La Rectoria . L'equip de la Rectoria és el vigent campió de primera de palma, perxa i supercopa i imbatuts en l'actual campionat de primera de llargues que s'enfronta a l'equip local. 2 tretes totalment diferents en un carrer estret. 2 caràcters competitius. A recer meu tinc: a l'esquerre Jan, a la dreta Màlia. La foto me la guarde per a mi. Qui són?  Espere que molts, els conegueu; i pocs, dels què em lligeu, em pregunteu qui són: *2 traure de bragueta, llegendes de la pilota al carrer * Puntual com "l'hora anglesa", l'home bo de la Federació de Pilota fa la foto i tira la moneda a l'aire. La xapa cau roja. Treu l'equip local.  Va de bo!! 1-0 per als rojos; 2-2 als 15 mi...

Si no vaig errat i la memòria del meu cervell ha retés bé la informació i la recupera correctament (no tinc I.A.): una poetessa grega, 5 segles abans de Crist, escrivia en un papir:  "el més bonic és el que cadascú estima".  Bo, realment us estic contant una mitja veritat perquè  Safo, la poetessa, no ho escrivia en valencià, ho feia en grec. Al mateix temps que Safo, dia amunt, any avall, un escultor grec treballava en un fris en baix relleu de marbre, on representava a 6 figures de pilotaris en diferents postures de colps de pilota.  Per què us conte tot això? Perqué vaig a parlar de PILOTA.  Hui, puntuals, són les 9 i mitja del matí, és 1 de febrer de 2026,  i estic al carrer del Trinquet, "gelat com un poll" (tindre fred com eixos pollets de gallina que sempre tenen fred i busquen el calor per no morir-se), mirant la partida de llargues de primera.  M'he deixat als amics esmorzant. Jo tenia ganes de tornar a vore una partida al carrer i de saludar ...