a dos i dos ratlles

Vivim temps de mega-informació en paper, en la tele, en la ràdio, en els telèfons, en les tablets, l’internet, etc. Sol ser una informació precipitada perquè u ha de ser el primer en donar-la; breu perquè no tenim molt de temps per a llegir-la; superficial perquè amb tanta tecnologia, a la vegada, fa que perdem concentració.Resumint, sols llegim els titulars de la notícia i durant 20 segons mirem les seues imatges. Malgrat aquesta introducció, jo vull continuar escrivint “tastets” perquè pense que no tot el món és tan ràpid i veloç; que hi ha persones que “aturen el rellotge” i lligen amb calma. No em lleveu eixa il·lusió.... És dissabte. Són les cinc de la vesprada. El carrer està de gom a gom d’aficionats. La partida anunciada ha portat gent de tots els pobles de la Vall. El boca a boca ha sortit efecte. És sent la veu ronca del marxador: “a res i una”, “tantos tenen els de dalt”. L’home bo o marxador canta els tantos i marca/col·loca la ratlla (una roda de fusta amb els núme...

El dimecres passat, al MARQ d’Alacant, es va presentar la 41 Lliga de Llargues i la 33 de Palma. Trofeu Diputació d’Alacant 2025 on participen 81 equips d’Alacant i València. El club amb major número d’equips serà Orba, amb un total de 8, seguit de Sella, Tibi i la Vall de Laguar, que en tenen 5. Estem parlant de la modalitat del Joc a Ratlles o Llargues (més Palma). És la modalitat més antiga de la pilota valenciana. Això vol dir que durant mínim 4 mesos (febrer a maig) tornarà a botar la pilota, tornarà a encalar-se i tornarem a despenjar les pilotes de les teulades dels carrers de la Vall de Laguar. La Lliga comença aquest proper cap de setmana (8-9 febrer) on el club de pilota té programades 3 partides a llargues i palma al Poble Dalt al carrer Príncep més conegut popularment com “el carrer del trinquet”. Seran les 2 partides de primera categoria i la de categoria juvenil. L’equip de tercera de Llargues jugarà a ...

  Temps era temps és una locució (un conjunt de paraules amb forma fixada i sentit unitari que funciona com un sol mot-paraula-) que s’empra per començar una història. També és una cançó de Joan Manuel Serrat i un poema de Joana Raspall. El poema de la Joana és molt bell ... “ Un rei rondinava (remugar) davant cada plat /La sopa, aigualida!, / el pollastre, fat; /L’amanida, insípida; / el flam, mal quallat… / El cuiner ignorava / com fer-ho millor, / i sempre rebia / reganys del senyor, /que quan s’enfadava / semblava un lleó!.... Captiu a la cuina / hi havia un ocell.... estimava l’amo / per dues raons: /perquè li xiulava   /boniques cançons /i, si responia, li dava pinyons. / L’home i el canari /s’entenien bé.   / –Amo, si m’escoltes, / seràs bon cuiner.... …Això fou. El rei / menjà de bon grat./ El cuiner traçut/ fou molt ben pagat./ I l’ocell? Mai més / no se n’ha parlat .” Temps era temps quan es va crear el club de pilota de la Vall de Laguar (anys 80 del segle ...

El murmuri de l’espera en la primera parada durà ben poc. Conforme s’acostava l’hora d’arribada del tren a l’estació es va convertir en un rebombori que acabà essent un guirigall dins del vagó. 54 cadires plenes i més de 50 persones plantades en el vagó que vam pujar. Superàvem les 101 permeses. Plantats i subjectes a les barres va ser tot el trajecte. Un flashblack em va recordar els anys 80 del segle passat. Època estudiantil universitària. Totes les setmanes, anada i tornada tren de rodalies. Vagons de gom a gom. Asfíxia, xafogor, fum de tabac. 40 anys més tard, tot igual? No, ni pensar-ho. El 92 % de viatgers ara van en el cap catxo mirant els seus telèfons mòbils i fent anar els dits de les mans com les taquígrafs del Congrés. De segur que aquesta nova generació de persones aprovarien els exàmens de la màquina d’escriure dels meus temps d’opositor (mínim de 200 pulsacions per minut). Sentats i plantats. Què fa el 7% restant? 2 festejant, 1 llegint un llibre, 1 mirant el temari...

Diumenge. Dues partides. Dues modalitats. Un esmorzar. Una picaeta. Matí. 3 pilotes trencades, 3 quinzes. 3 faltes del feridor, 3 quinzes. Quin joc més estrany acaben de perdre els blaus des del rest. 45-45, la partida ha agafat una emoció indescriptible, el trinquet de gom a gom i tot el món plantat i aplaudint, coixinets al vent. Joc directe, rojos i blaus, trinquet, vaqueta, ferir, tamborí, “parà”, pouet, corda, dau, caiguda d’escala, penjar, travesses, etc. Vesprada. El frontó està nou de trinca amb la seua tela i pintura. Busquem l’ombra per gaudir de la partida. La reballada en el frontó valencià és bastant clau. Cau roig. Joc indirecte, frontó, roig i blau, tec, xapa, rebot, passa, falta, manró, “bolera” (volea), salvar, etc.   Un incís : Pregunta en veu alta per a qui corresponga contestar: no seria més emocionant i igualades les partides si es tornara a contar a jocs (anteriorment es jugava a jocs, jugant-se a 10 jocs) i no a 41 tantos? El públic present em diuen...

Ep, que aquest cap de setmana nosaltres també hem competit! Potser una afirmació un poc massa contundent : no hi ha cap activitat humana que atrega tanta atenció com l'esport. Mireu sinó, per exemple: futbol (Eurocopa, Copa Amèrica), tennis (Wimbledon), ciclisme (el Tour de França),... i els Jocs Olímpics que es disputaran aquest estiu a París (França). A partir dels mitjans de comunicació de masses, ens hem concentrat en els esports professionalitzats, aquells que mouen milions i ocupen pàgines als diaris i hores a les ràdios i les televisions. Però hi ha tot un altre món esportiu que viu als pobles (i alguna ciutat), amateur/aficionat, fet amb l'esforç i dedicació de persones que resten hores del seu temps lliure i familiar per gestionar, mantenir i fer grans xicotetes institucions esportives que exerceixen una funció educativa i social de primera magnitud i que passa totalment percebut per a la majoria de persones. En aquest cas estic parlant de LA PILOTA VALENCIANA al p...