a dos i dos ratlles

El murmuri de l’espera en la primera parada durà ben poc. Conforme s’acostava l’hora d’arribada del tren a l’estació es va convertir en un rebombori que acabà essent un guirigall dins del vagó. 54 cadires plenes i més de 50 persones plantades en el vagó que vam pujar. Superàvem les 101 permeses. Plantats i subjectes a les barres va ser tot el trajecte. Un flashblack em va recordar els anys 80 del segle passat. Època estudiantil universitària. Totes les setmanes, anada i tornada tren de rodalies. Vagons de gom a gom. Asfíxia, xafogor, fum de tabac. 40 anys més tard, tot igual? No, ni pensar-ho. El 92 % de viatgers ara van en el cap catxo mirant els seus telèfons mòbils i fent anar els dits de les mans com les taquígrafs del Congrés. De segur que aquesta nova generació de persones aprovarien els exàmens de la màquina d’escriure dels meus temps d’opositor (mínim de 200 pulsacions per minut). Sentats i plantats. Què fa el 7% restant? 2 festejant, 1 llegint un llibre, 1 mirant el temari...

Diumenge. Dues partides. Dues modalitats. Un esmorzar. Una picaeta. Matí. 3 pilotes trencades, 3 quinzes. 3 faltes del feridor, 3 quinzes. Quin joc més estrany acaben de perdre els blaus des del rest. 45-45, la partida ha agafat una emoció indescriptible, el trinquet de gom a gom i tot el món plantat i aplaudint, coixinets al vent. Joc directe, rojos i blaus, trinquet, vaqueta, ferir, tamborí, “parà”, pouet, corda, dau, caiguda d’escala, penjar, travesses, etc. Vesprada. El frontó està nou de trinca amb la seua tela i pintura. Busquem l’ombra per gaudir de la partida. La reballada en el frontó valencià és bastant clau. Cau roig. Joc indirecte, frontó, roig i blau, tec, xapa, rebot, passa, falta, manró, “bolera” (volea), salvar, etc.   Un incís : Pregunta en veu alta per a qui corresponga contestar: no seria més emocionant i igualades les partides si es tornara a contar a jocs (anteriorment es jugava a jocs, jugant-se a 10 jocs) i no a 41 tantos? El públic present em diuen...

Ep, que aquest cap de setmana nosaltres també hem competit! Potser una afirmació un poc massa contundent : no hi ha cap activitat humana que atrega tanta atenció com l'esport. Mireu sinó, per exemple: futbol (Eurocopa, Copa Amèrica), tennis (Wimbledon), ciclisme (el Tour de França),... i els Jocs Olímpics que es disputaran aquest estiu a París (França). A partir dels mitjans de comunicació de masses, ens hem concentrat en els esports professionalitzats, aquells que mouen milions i ocupen pàgines als diaris i hores a les ràdios i les televisions. Però hi ha tot un altre món esportiu que viu als pobles (i alguna ciutat), amateur/aficionat, fet amb l'esforç i dedicació de persones que resten hores del seu temps lliure i familiar per gestionar, mantenir i fer grans xicotetes institucions esportives que exerceixen una funció educativa i social de primera magnitud i que passa totalment percebut per a la majoria de persones. En aquest cas estic parlant de LA PILOTA VALENCIANA al p...

  No hi ha altre camí que el treball, l’esforç diari i fer pinya, com fan els de la muixeranga o castellers, per assolir els objectius de poder ser competitius. Com diuen al poble : anem fent passets cap endavant. El club de pilota de Laguar deu estar content i satisfet de la temporada perquè s’ha competit, s’ha lluitat i s’ha treballat per a tindre 3 dels 4 equips en les semifinals de la present lliga de llargues i palma 2024-Trofeu Diputació d’Alacant   en les 3 categories que participava: 2ona.de llargues (1), 1era.de palma (2), juvenils (1). L’equip de 1era. de palma s’ha quedat a un joc de la final (3-10, 10-4). L’equip juvenil ha perdut les dues partides de semis contra Murla (6-8,1-8). El quart equip (Laguar B de palma) disputarà les partides per salvar la categoria (*) em corregeixen la informació errada: l’equip ha quedat sext de 8 i no juga el descens. Expulsaren a l’equip de Relleu i Orba ha quedat últim. Són aquests dos equips els que jugaran per no baixar...

Un ofici en extinció: el despenjador de pilotes. Si entreu al buscador de Google i escriviu en valencià “ despenjador de pilotes” i feu clic, ixen 272 resultats trobats i sorprenentment el primer que ix és : -           El descabezado de pilotes (?) Per curiositat llig el seu signicat : és el procediment previ al muntat de l'armadura de fonamentació que es realitza picant el formigó de baixa qualitat que queda en la part superior del pilote, anomenat cap, per això, l'operació esmentada es denomina escapçat. El pilote és un element constructiu utilitzat per a fonamentació d'obres, que permet traslladar les càrregues fins a un estrat resistent del sòl, quan este es troba a una profunditat tal que fa inviable, tècnica o econòmicament, una fonamentació més convencional mitjançant sabates o lloses. Però jo no vull parlar de coses DECAPITADES, tot el contrari... ... ha trencat el dia amb núvols de tronà i molta calor quan sona el telèfon....

Aquest dissabte passat, pensat i fet, me’n vaig anar al poble a vore dues partides de pilota al carrer. Una partida a llargues i l’altra a palma. El carrer de la pilota deu tindre una seixantena de passes i en una partida de llargues l’home bo o marxador pot arribar a recórrer uns 4 km., o el que és el mateix, unes 6.500 passes. No ha estat un bon matí per als jugadors de samarreta roja (equip del poble) front als de la samarreta blava (El Campello i Tibi, respectivament). Han perdut les dues partides amb un resultat idèntic: 4-10.   La partida de llargues fins el 3-4 ha estat bastant igualada i lluitada en els quinzes i les ratlles. La partida de palma, tres quarts del mateix. En mig de les dues partides, s’ha presentat una pancarta, en un petit homenatge, al jugador local Màlia (recentment retirat de l’esport) pels seus 40 anys dedicats a la contribució, a la promoció i divulgació de la pilota. Quan s’han acabat les dues partides, s’ha fet un plantaet al bell mig del carrer ent...