Entrades

Imatge
Llegint aquests dies en la premsa, l ’ article de la columna “ Va de Bo ” de l ’ admirat i estimat Alberto Soldado i el desafiament de galotxa-llargues a Massalfassar (23 d ’ abril) i Benimagrell (25 de juny), m ’ ha vingut al cap i al record el nostre “ modest desafiament ” o INTERCANVI raspall-llargues que van disputar els club d ’ Albaida i de La Vall de Laguar, all à per l ’ estiu (25 d ’ agost) i la tardor (8 d ’ octubre) del 2008 en plenes festes, respectives, dels dos pobles. Diverses sagues familiars de bons i grans jugadors en la modalitat del joc a ratlles i del raspall ens van fer gaudir de dues bones partides bastant disputades. Saga com la dels germans Sensio ’ s, o els germans Fagequins, o els germans M à lies; a m é s a m é s del Paco, el Manel   i el que escriu. Tots van jugar i suar el que no est à escrit. El resultat del desafiament? É s el de menys, el m é s important va ser crear un vincles i un agermanament per establir lligams entre dos clubs que juguen distin
Imatge
Portem uns dies de pluja ben caiguda per alguns: paraigüers, llauradors, buscadors de caragols, menjadors de bollos (coques de dacsa); per a d’altres, segur que no: fallers, restauradors, malalts de fibromiàlgia. Ben caiguda perquè estan omplint-se els nostres aqüífers subterranis que tenien bastant falta (hivern fins ara molt sec): en dues setmanes, uns 300 l. al poble dels meus familiars i uns 200 al poble on treballe i visc. També són dies de molta humitat (100% ). Humitat dolenta per a les persones que pateixen de dolors d’ossos i musculars (ànims Rosa!. Tu pots!).  Els dies de pluja també solen ser dies tristos, d’enyorança i records. Però a voltes no és com a vegades i t’apareixen “xutes”, perdó ànims o encoratjaments particulars inesperats, tant en la vida laboral i en la personal, que estimulen les ganes de continuar per la senda elegida en aquesta vida. La setmana laboral va començar amb entrebancs i alguna que altra mentida que el vent i la pluja van reconduir rebrotant nou
Imatge
Encara no é s l ’ hora d ’ obrir, per ò com tenim les portes obertes de bat a bat, entra un dels lectors m é s assidus i veterans de la biblioteca i em diu :  -Xe, Josep, tornen a tocar a morts amb la guerra. Ni rics ni pobres. Ni vells ni joves. La mort no distingeix. Ma g ü ela ens deia : “ tot el m ó n naix amb una “ m ” en la m à i una “ s ” al peu ” . Li pregunte: qu è vol dir aix ò ? Xe, Josep, pareix mentida un bibliotecari que no s à piga aix ò . “ Mort Segura ” . -I saps una altra? -Quina?  -Que els bascos i els valencians som germans de sang perqu è tenim tres coses en com ú :   primera, estimem i juguem al joc de la pilota a m à ; segona, som els ú nics que emprem el d í graf “ tx ” . Com tu ben b é saps, un d í graf é s un grup de dues lletres que representa un so. 781 paraules pots trobar, reconegudes oficialment, en els diccionaris. Des de 4 a 18 lletres. Des de “ atxa fins a txetxenolesguianes ” . ? -Atxa é s el cognom d ’ un cuiner de Bilbao i tamb é
Imatge
  No arribe a hora de fer-li la foto, el tren ja ha passat. El temps passa inexorablement com també canvia el paisatge i els sorolls de la natura. Aquest matí de hui diumenge són els sorolls del crac-crac que fan les espardenyes al xafar la gelada de la rosada blanca i l'escotxegar (cantar) de les perdius els que escolte en la passejada matinera dominguera.  Fa deu anys era el tec de la pilota de vaqueta i el fer(tocar) palmes dels aficionats. El feisbuc hui em recorda que tal dia com hui, darrer diumenge del mes de gener, de fa deu anys anàvem camí de Bèlgida a jugar les semifinals de raspall de 4arta. categoria.  El xiquet de Laguar, Sensio junior i el Soi havien guanyat al carrer del poble per dos jocs d'avantatge(40-30) o el que és el mateix 8-6. La partida al carrer artificial de pilota de Bèlgida va tindre de tot. Un començament albaidí amb un 5-20. La relaxació o confiança va capgirar la partida i els belgidans es van col·locar per davant, 25-20. La tensió es va fer pale
Imatge
  Soc un home barbut des del segle passat i ja tinc la barba florida, per ò la vida em continua regalant dies bonics com el d ’ ahir diumenge. Tenia planificat matinejar per a fer un mosset amb la fam í lia, veure una partida d ’ escala i corda (modalitat de pilota valenciana) al poble bressol de grans pilotaris i del m í tic Nel. I, una vegada acabada la partida, visitar a la filla que est à estudiant i vivint al poble dels santvicenters/eres i anar de tapes amb ella. Per qu è un dia especial? Perqu è sense menjar-m ’ ho ni beure-m ’ ho, hem vaig retrobar amb amics i fam í lia que feia temps no els veia per culpa de la male ï da “ nova normalitat ” i la pand è mia. Aix í é s la vida de sorprenent. El mat í va comen ç ar amb fred i una bona rosada blanca per baix de zero graus. Ben abrigats i amb les mans amagades vam evitar que la moquita i la tos ens visitara perqu è conta i diu la gent major criada en un entorn cristi à i que ajunta viv è ncia i experi è ncia, que este
Imatge
El segon dia de l ’ any ens vam despertar, Rosa i jo, de bon hora perqu è ten í em un tracte fet amb Paco i Jordi. Mosset al “ bar Papa ” de Murla i anar al trinquet situat en l ’ Avinguda l ’ Albir, al costat de la redona coneguda com “ Excalibur ” a veure jugar al nostre estimat i benvolgut amic H é ctor I “ de Laguar ” (el germ à del Mario i fill de la Tere de Val è ncia i el Pepiquet del Nadal). S í , sabuts que sou lectores i lectors, estem parlant d ’ un jugador professional de pilota valenciana   que juga en les posicions de mitger i/o punter i del trinquet “ Vicent P é rez Devesa ” de Benidorm. Un trinquet cobert d ’ uns 58 metres de llarg i uns deu d ’ ample i que fou inaugurat l ’ any 1985. Abans de continuar en la croniqueta, dues cosetes : - sab í eu que H é ctor ha participat junt a Vicent Torrent, Betlem Agull ó , Joan Benages, Roser Santol à ria, Ahmed Touzani, Maria Navarro, Pep Gimeno Botifarra i Elena Solanas en un documental de Xavi Sarri à ? “ No s ’ apa
Imatge
  Nausica jugava a la pilota. Estic llegint l ’ Odissea d ’ Homer(poema è pic) tradu ï da i versionada per Joan Francesc Mira en l ’ editorial Proa (col · lecci ó A tot Vent). Recordem que é s la hist ò ria del retorn d ’ Ulisses a Í taca despr é s de la guerra de Troia. Segons J.F.Mira é s la mare i el pare de la literatura occidental, per tant é s una obra inclassificable on s ’ entrecreuen hist ò ries de combats, perills i viol è ncia, amb fantasia i temptacions. É s la hist ò ria d ’ amor i de fidelitat de dos protagonistes excepcionals (Ulisses i Pen é lope), per ò é s tamb é la hist ò ria d ’ un fill que busca un pare. Per ò al que vaig, en l ’ obra ix la pilota i la dona (tamb é l ’ home i la pilota). Mira per on, que una tempesta llan ç a a Ulisses a la vora d ’ una illa desconeguda per a ell. Quan estava a punt d ’ ofegar-se per cansament, una onada l ’ envia sobre una roca on es fereix les mans; una altra onada el torna cap a la mar embravida; i, finalment, una ter