a dos i dos ratlles

Si no vaig errat i la memòria del meu cervell ha retés bé la informació i la recupera correctament (no tinc I.A.): una poetessa grega, 5 segles abans de Crist, escrivia en un papir:  "el més bonic és el que cadascú estima".  Bo, realment us estic contant una mitja veritat perquè  Safo, la poetessa, no ho escrivia en valencià, ho feia en grec. Al mateix temps que Safo, dia amunt, any avall, un escultor grec treballava en un fris en baix relleu de marbre, on representava a 6 figures de pilotaris en diferents postures de colps de pilota.  Per què us conte tot això? Perqué vaig a parlar de PILOTA.  Hui, puntuals, són les 9 i mitja del matí, és 1 de febrer de 2026,  i estic al carrer del Trinquet, "gelat com un poll" (tindre fred com eixos pollets de gallina que sempre tenen fred i busquen el calor per no morir-se), mirant la partida de llargues de primera.  M'he deixat als amics esmorzant. Jo tenia ganes de tornar a vore una partida al carrer i de saludar ...

Des de fa setmanes “moltes de les passejades i caminades amb el gos les faig amb les mans darrere l’esquena”. En el meu cas, ha sorgit de forma natural com a resposta a una necessitat interna de concentració i calma. O serà per què tinc mal de renyons i/o esquena- lumbago-? Encara que aquesta postura corporal, aparentment insignificant, pot oferir informació valuosa segons els experts en psicologia i comunicació no verbal; els quals analitzen aquest hàbit comú que pot revelar des d’estats d’introspecció (acció d'examinar-se a si mateix, inspecció dels propis sentiments i pensaments) fins necessitat de control emocional. Malgrat aquesta introducció, no vull parlar del meu caminar, tot el contrari, vull parlar de : Tindre una afició (inclinació a una activitat) i jugar al carrer.   Jo tinc una afició que es juga al carrer: la pilota valenciana. Jugar al carrer i a l’aire lliure crec que és important per al desenvolupament físic, emocional i social dels xiquets/es i no tan...

TENIM FAM. No em menjat res i són quasi les 12 de migdia. "Ara us portaré a un lloc on es fareu un entrepà de 2 pams i mig per esmorzar". És Bernat, el verduler ambulant, qui ens indica on fer eixe mosset. Un antic forn convertit en Bar. "El Raconet". Estem a Xàbia, on s'han disputat les finals autonòmiques de pilota en la modalitat de llargues. Prop de la placeta del convent de les Agustines, carrer Jesús Natzaré, som molt ben rebuts per la gent del club de pilota Xàbia (moltes gràcies i enhorabona per l'organització). La raó de fer el mos tant tard és per un bon motiu: després d'hora i mitja de partida, l'equip juvenil del club de pilota La Vall de Laguar, s'ha proclamat campió autonòmic de la lliga de llargues guanyant a Orba A pel resultat de 40-25 tantos (8 a 5 jocs).  Han tingut que passar 22 anys per tornar a ser campions juvenils (5é títol en eixa categoria per al club de pilota Laguar). Sí, dames i cavallers, coincidència o no, va ...

No volia escriure aquest tastet, però em sent moralment tocat i no tinc més remei que fer-ho. Som i serem un esport minoritari i marginat (pilota valenciana) per a les institucions públiques valencianes i la nostra llengua materna no pinta fava. Ho sent, no se mossegar-me la llengua. Parlem primer de pilota valenciana. El diumenge passat ens vam quedar amb un pam de nas en la final individual d’escala i corda i la televisió pública valenciana. No vam poder vore el final de la mateixa perquè van tallar la connexió. Però és que els clubs i les escoles alacantines també pateixen de les retallades institucionals de la seua diputació. Estic parlant de les ajudes públiques per a organitzar partides de pilota en pobles inferiors als 3 mil habitants. Molts pocs, pense que en els dits de les mans els puc contar, deuen estar assabentats que el passat mes de maig, en el B.O.P.A (butlletí oficial província Alacant). nº 96, 22 de maig, es feia publica la resolució del pla d’ajudes als aju...

Tinc la dona fotuda i ara estic anant més al poble dels meus familiars i això implica, poder vore més partides de pilotes al carrer. A juny, estem en el moment de disputar partides eliminatòries i classificatòries per a les finals de les distintes competicions. Aquesta xicoteta introducció ve a conte que no m'agrada, opinió personal meua que la faig pública a totes i tots, el que he vist en alguna que altra partida en les categories inferiors: les escoles esportives, entrenadors i jugadors.  També parle amb coneixement de causa i per l'experiència viscuda de primera mà en l'escola de pilota d'Albaida.  Per a mi, l'objectiu últim és que les i els pilotàires gaudisquen, es formen i tinguen hàbits nobles i saludables. I les/els entrenadors (i gent dels clubs) han de garantir el joc net en igualtat de condicions sabent que som un esport minoritari i tenint els peus a terra. Sols pel fet de participar i competir tots/es guanyem en valors d'amistat, respecte, ...

Aquest cap de setmana, diumenge de matí, abans de missa, vaig tindre l'oportunitat de veure una partida de pilota valenciana a ratlles (modalitat de palma) al costat de la meua filla i d’una figura local i autonòmica de la modalitat de llargues. Esportista molt complet que va practicar altres esports abans de decidir-se per la pilota valenciana. Jugador de caràcter i raça, compta, al meu parer, amb el servici més llarg i potent de la modalitat de llargues (traient de “bragueta”). Els rojos i els blaus eren del mateix poble, A i B o B i A. “Partida de Germanor”, diem els valencians, però sols abans (enfaixar-se i enrotllar-se tots junts) i després quan s’acaba (picaeta que paga el club), PERÒ no durant la partida, on tots els quinzes són disputats i algun que altre discutit que l’home bo té que solucionar si no s’amaga darrere la persiana.   Els huit pilotaris van realitzar una partida molt entretinguda i amb jugades vistoses. La partida va arribar als 10 jocs amb victòria per 10 ...