Entrades

Imatges
  Estic en la mascareta posada i sentat en el tercer esglaó de l’escala del trinquet esperant que comence la primera partida d’escala i corda per veure “debutar” al meu fill quan, guardant les distàncies de seguretat, seuen dues persones que parlen entre elles en eusquera.   El xic es dirigeix a mi em diu:   “ Arrasti on, pilotan ibiliko al gara? (Bona vesprada, juguem a pilota?)”. Amb les mascaretes i les ulleres embafades no els conec. “ Soy Gaizka i ella es Paula, somos amigos de tu hijo JosepMikel ”.   Gaizka és un “ esku pilotako pilotaria ” (pilotari de pilota a mà) arrelat a les terres de La Marina Alta des de fa 3 anys on juga (fa la banca) a la modalitat de llargues i també juga les modalitats de perxa i escala i corda. " Gaizkak euskeraz egiten tu ” (parla eusquera), però em diu que és un “ belarriprest ” (tot oïda) del “ valentziera ” (valencià), però no és “ ahobizi ” (parlant) del valencià. En eusquera la pilota també es diu “ pilota” i també s’ensenya en les “
Imatges
El present article é s en mem ò ria de les persones majors i de la seua saviesa popular. Parlarem de pilota i despr é s dels malnoms. Els malnoms sense cap sentit d ’ ofendre (ni despectiu ni ofensiu), tot el contrari, els malnoms identifiquen un poble, mostren la seua inventiva, descriuen una è poca i uns costums que els m é s joves crec que no coneixen. Els malnoms, personalment pense que creen un clima m é s proper, m é s familiar, integren m é s al col · lectiu de les persones d ’ un poble. Foto de Joan Sancarlos del llibre “ Imatges i paraules d ’ un poble ” . El Palomar. 2003 “ Sols per les mans coneixereu les gents i mirareu, les mans de la gent: us bastar à havent mirat les mans. Les mans encaixades, les mans suades del poble, asproses, honorables . ”   Rep un correu electr ò nic d ’ Estela, companya de treball a l ’ Ajuntament d ’ Albaida: - “ Josep, v olia comentar-te una cosa. Hui m'han passat la cridada d'un senyor major, m'ha dit que tenia m é s de
Imatges
Tal dia com ahir de fa 66 anys i quatre mesos abans del tràgic accident d’autobús al port d’Albaida amb 14 morts i 26 ferits i que es fa fer ressò la premsa nacional (setmanari “El Caso”); el 14 de gener, el veí del Carrer de Baix del Barri de Sant Antoni, Miguel Escrivà Alfonso, sol·licita llicència per a jugar en els carrers del Pòsit i Gràcia partides de pilota, mitjançant una renda o lloguer. La seua instància, malgrat ser una persona analfabeta (signa amb la petjada del seu dit gros) és ben sucosa: “... que habiendo alcanzado en ésta Ciudad un incremento jamás conocido el juego de la pelota en sus calles del Pósito y Gracia, y con el fin de ver si éste se incrementa cada dia mas, toda vez que ésta población tan pronto como tiene conocimiento de que existe alguna partida de pelota, el entusiasmo vibra en el corazón de inumerables Albaidenses que ya sus antepasados anhelaban con orgullo éste noble juego, y con el fin de poder el que suscribe reanudar en lo possible ...”. La Comi
Imatges
  Just dos anys abans que els espanyols aprovaren per referèndum l'actual Constitució (06/12/1978), s'inaugurava al carrer de la Rosa, el trinquet de Pedreguer. Han passat 44 anys d'eixa data i tots els dissabtes hi ha partida sabatina vespertina. Hui feia fred al trinquet. Set graus, però malgrat eixa gelor el trinquet s'ha omplit d'aficionades i aficionats amb gana de començar l'any gaudint del nostre esport. La pilota valenciana. Les dues partides eren en la modalitat d'escala i corda. La primera, a parelles, entre juvenils, començava a les quatre i mitja i ha estat ben distreta amb quinzes disputats. Els jugadors despunten bones maneres. Partida que ha començat donant a blaus (Raül d'Ondara i Josep de Laguar. Aixava de la corda), però dues faltes del feridor blau, Barraca, ha canviat el color de les travesses i els travessadors han passat a donar de quinze per als rojos (Àlex de Petrer i Aaron  de Laguar). D'iguals a 25, i feent-se els jocs des d
Imatges
  En un poble que són tres en quatre (això ho explicaré un altre dia) de nou-cents habitants qualsevol bona nova, vola més que corre (no ens fa falta youtuber) i les persones de darrere la persiana són unes influencers ("no son moco de pavo") en fer córrer la notícia. I aquest mes hi ha hagut de tots el colors de l'arc de Sant Martí. De colors càlids perquè promocionen i donen a conèixer el poble (els 4) com la promoció televisiva en els programes "agrosfera" (la 2) i "el meu lloc en el món" (àpunt) i  "3 xiquets de Laguar" jugant al trinquet de Pedreguer, per primera vegada, en la mateixa partida. Un fet esportiu històric al poble. A d'altres colors més freds i gelats com ha estat l'aigua bruta de les aixetes (notícies en Àpunt) que la Diputació d'Alacant no vol solucionar; o la del banc de ferro al bell mig del carrer per a què no passen cotxes (diari levante-emv). Freds perquè el tema de l'aigua és molt vell i pareix que a
Imatges
  M oltes vegades no ens adonem conte del món on vivim. La tecnologia avança a ritmes de ciència ficció. El que hui és sembla normal, fa quatre dies arrere ni ho haguérem somiat. Anem a viatjar en el temps de l’absurd (o no) on la missatgeria dels whatsapp no existia. Era la missatgeria instantània dels coloms. No a la velocitat de hui en dia (immediatesa) però sí a uns 70 km. per hora i podien recórrer la distància en menys d’un dia. Els precursors de les comunicacions a grans distàncies....  ...Raül “el trinqueter” havia programat un parell de partides de pilota per al diumenge de vesprada. Tots Sants. Les partides es jgaven al trinquet del poble dels coneguts amb el malnom de “fills de frare”. Parlem de Benissa (benissers). Una primera partida on feia debutar a quatre xicons per dalt corda. De roig (Yago i Damià) i de blau (Capellino i Josep). La segona partida era un mà a mà entre Santi (de roig) de Finestrat i Héctor(de blau) de La Vall de Laguar.   Quan es va acabar la partid