a dos i dos ratlles

L'amistat és un sentiment desinteressat que és capaç d'unir a persones molt diferents, trencar fronteres i tendir llaços de solidaritat. Això és el que em va passar a mi i la meua família quan fa quasi vint anys vam crear el club i l’escola de pilota al poble que ens va obrir les seues portes per acollir-mos per raons laborals. Jo era (i soc) un foraster al poble que venia d’un poble més menut on la pilota és l’esport nacional. Bé, diré majoritari per a no ofendre a ningú. Al meu poble juguem el joc a ratlles (llargues, palma, perxa), mentre ací juguem al raspallot o raspall. No era sols gent que jugàvem a pilota, érem gent que estimàvem i estimem la pilota. Al principi no coneixíem a ningú d’ells ni d’elles. Del no res, el club i l’escola va donar els seus fruits (70 socis, 48 alumnes, més de 40 premis). Però els fruits no és el que més valore, això queda per als arxius i historiadors. El que més valore i és més important per a mi, les xiquetes i xiquets, els pares i mares q

El cap de setmana al poble dels pares ha estat intens de dolor físic, que no ve al cas contar-vos, i d’activitats d’oci que us vaig a narrar perquè després de molts dies sense poder gaudir de la pilota en viu, aquest cap de setmana he pogut vore dues partides al carrer i una al trinquet i d’altres cosetes ben interesants per fer un tastet marçal.  El dissabte pel matí, a trenc d’alba, feia un fred que tallava la cara i i glaçava la cua del gos, quan vam començar la nostra passejada sabatina, encara que li sàpiga mal a la meua padrina, ni el gos ni jo vam anar a missa eixe dia*.  Però nosaltres no érem els protagonistes, tot el contrari, el més atrevits i els més ossats eren els corredors de les Atzaveres Trail , una carrera de 24 km. per les muntanyes d’Orba i La Vall de Laguar. Una carrera arriscada, però atractiva a la vegada : l’eixida estava al poble dels judios* , La Font Grossa, els 6 mil rastells, Font dels Olbis, poble dels moros* (a les 9 i mitja, havien ixit a les 8 i m

Entre tots, han canviat els costums de veure, escoltar i saber de pilota.   Soc el primer, per raons personals, que ara no vaig tant als trinquets i/o carrers dels pobles a vore jugar a pilota tot el que m’agradaria.  L’esport, sense el sentiment de la gent, perd la seua essència. Però la fidelitat a un esport no hi entén de distàncies, encara que alguns s’encaboten a allunyar, cada cop més, les persones de les entitats. L’aficionat, però, no falla mai: per molt que el maltracten, per molt que encaixe derrotes, per molt que patisca, sempre hi és. Nosaltres sempre hi hem estat, sempre hi som i sempre hi serem.  Sabem que som aficionats a un esport de poble, de minories, però molt arrelat social i culturament al territori valencià.  Unes semifinals a escala i corda al trinquet Pelayo, una final de raspall al trinquet del Genovés. En un trinquet, uns 150 espectadors; en l’altre, unes dos-centes (molts d’ells són  jugadors de pilota). Cap dels dos plens de gom a gom, amb tot el res

  Rematant garbes. El final del mes d'agost està només girem el cantó i, per tant, les nostres vacances al poble. Voldria acabar aquest mes pilotari parlant d'un acte senzill celebrat el dimecres 17 d'agost al Poble Dalt de La Vall de Laguar: " El dia de la pilota" organitzat per la regidoria d'esports amb la col·laboració del club de pilota i l'escola municipal de pilota , on els festers del 2020 " ibn-arranca(d)ets" (vestits de llauradors per a l'@cte) vam patrocinar la partida vespertina en homenatge a un gran pilotari que es retira del món professional. El detall que la regidoria d'esports de l'Ajuntament de La Vall de Laguar li fa fer a J.C.C., més conegut en el món de la pilota com Genovés II , va ser un cabasset de recapte fet de llata de palma (margalló) per un mestre jubilat del poble que es va omplir amb productes locals donats per veïnes i veïns. Els productes eren: embotit, vi, mel, oli, pa cassolà i un escrit en pergamí

El poble, la música i la pilota estan units en l’espai-temps. Una de les coses que més m'agraden de ser i fer  poble, a banda dels seus entorns, és la sensació de comunitat (acolliment i pertinença) . Festes al poble de Parcent. Tres dies de festes, 3 partides. Jugadors de 9 pobles (disculpeu si em deixe algún): Agost, Castells, Murla, Orba, Parcent, Pedreguer, Ràfol, Sella i La Vall de Laguar. 3 Partides parades per a què passara la cercavila de la banda de música del poble amb els festers/res.  La interrupció està dins de la idiosincràcia (singularitat) de la pilota al carrer. En eixos parons, escoltes la banda de música i converses amb l'aficionat del teu costat: del xic que s'ha desmaiat a l'església i l'helicòpter (està bé, hui em parlat amb ell), de fer un estudi en hemeroteques digitals sobre partides de pilota en la comarca (segle XIX i XX), de com anar a Alcalà del Xúquer per a jugar una partida de frontó d'una sola paret, del pes de la pilota de vaquet

L'any que naixia Paco (1954), moria el Nel, com si el destí els predestinara (a ells i als seus pobles) a estar lligats en el més alt entre el més alt en la modalitat d'escala i corda (pilota valenciana). A convertir-los en llegendes i mites i tindre, cadascú d'ells, una placa recordatòria al carrrer de Dalt. Els pobles de Genovés i Murla ( que deurien agermanar-se) són l'OLIMP de la pilota al carrer en les modalitats de raspall i de ratlles (amb tot el respecte i admiració per a la resta de pobles valencians on es juga a pilota al carrer). Murla és un poble de la comarca de la Marina Alta que actualment no arriba a cinc-cents habitants. Genovés és un poble de la comarca de la Costera que no arriba als 3mil habitants. A partir de hui, el so de la pilota colpejant les mans dels jugadors té a Murla dues dates a recordar: 4 d'agost i 8 d'agost. Nel al treure i Paco al rest.  La pilota valenciana és l'únic esport declarat BIC (bé d'interés cultural). Com va