Entre tots, han canviat els costums de veure, escoltar i saber de pilota. 

 Soc el primer, per raons personals, que ara no vaig tant als trinquets i/o carrers dels pobles a vore jugar a pilota tot el que m’agradaria.

 L’esport, sense el sentiment de la gent, perd la seua essència. Però la fidelitat a un esport no hi entén de distàncies, encara que alguns s’encaboten a allunyar, cada cop més, les persones de les entitats. L’aficionat, però, no falla mai: per molt que el maltracten, per molt que encaixe derrotes, per molt que patisca, sempre hi és. Nosaltres sempre hi hem estat, sempre hi som i sempre hi serem.

 Sabem que som aficionats a un esport de poble, de minories, però molt arrelat social i culturament al territori valencià.

 Unes semifinals a escala i corda al trinquet Pelayo, una final de raspall al trinquet del Genovés. En un trinquet, uns 150 espectadors; en l’altre, unes dos-centes (molts d’ells són  jugadors de pilota). Cap dels dos plens de gom a gom, amb tot el respecte, dels i les aficionades que van a vore una partida de pilota “in situ”, per què? Serà el preu? No crec. Serà la diversitat esportiva global? Potser.

Malgrat tot, hem de ser optimistes i pensar que un esport tradicional com el nostre sempre tindrà dificultats per cridar l’atenció mediàtica i, a més a més, de trobar empreses privades i espònsors per al seu màrqueting i patrocini.

 Pense què la feina de transmissió del nostre esport s’ha de fer des dels seus fonaments, amb els programes educatius, els clubs esportius, les escoles de pilota, la família, els amics, la implicació de les institucions públiques i, per suposat, l’activitat en les xarxes socials.

 Pense i crec que és molt important l'audiovisualització digital per a la seua comunicació : àpunt (des de finals de 2018), proximia tv ( des de 2022), ràdiopobla (programa la trinqueteria), adn valencià (durant l’any de la pandèmia), les xarxes socials. I potser, per què no, també es deuria fer una promoció urbana (ciutats) i turística.

Tots junts!

Salut i Pilota!