Hui tocava esmorzar amb amics a un poble pilotari i com no parlar de pilota al carrer. Podíem triar dues partides i al final ens quedem vegent jugar als joves en el mateix poble. Un dels amics, ja retirat del món professional de la pilota, ara és fisio de professió, però continua escoltant el.tec de la pilota en partides de festes i en campionats federats. El seu cor batega pilota mentre puga compatibilitzar les dues feines. Esmorza ben poc. No li agrada menjar abans de jugar. Comença a enfaixar-se/enrotllar-se les mans puix és un procés ceremoniós i no li agrada que l'esperen al carrer. Ni ara com jugador aficionat, ni abans com professional al trinquet. Al final de tot el procés, es col·loca els dos guants de pell (esquerre i dreta) que pocs jugadors empren ja (tradicions ancestrals que estan perdent-se). Ens acomiadem d'ell amb una forta abraçada i puja al seu cotxe de sis cilindres. Esquadrinyem el contaquilòmetres. Quasi cinc-cents mil km fets, de poble en poble matant el
