a dos i dos ratlles

Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de

I tu, què fas? Aventura i quotidianitat. El consuetudinari, costum, de la meua vida sembla una incongruència, però com un bon funcionari, o almenys això crec jo, amb més de 30 anys d'experiència que em contemplen, em considere un aventurer del quotidià. La quotidianitat, la rutina, a mi si que em deixa veure el que tenim, les coses boniques, les xicotetes, les que em fan feliç. Com és l’estima per les persones que vull, l’amistat, llegir, escriure, les passejades amb el gos i vore partides de pilota perquè de jugar, poc i al campanar del poble. La vida com us he dit ens dona sorpreses com és l’amistat. L'amistat és el millor bé de la humanitat. Per aquesta raó quan algun conegut em diu “...no escriuries 4 lletres...” i els dic...   anem a intentar-ho ... i escrivim el pròleg a un llibre que està quasi cuit en el forn de l’impremta del poble, o redactem quatre línies i mitja, un poc més, per al tríptic i flyer municipal de promoció comarcal per a la fira de fires, o escriv