a dos i dos ratlles

El joc de la pilota a les nostres terres el coneguem amb el nom de pilota valenciana. És una de les activitats lúdiques més antigues conegudes i conservades. La pilota valenciana és considerada un tret cultural característic del poble valencià, un signe d’identitat i distintiu. Però el joc de la pilota no és una activitat exclusiva dels valencians. És un joc universal (País Basc, Països Baixos, Bèlgica, Itàlia, França, Portugal, Colòmbia, Equador, etc.) L’adjectiu “valenciana” es refereix a les formes de jugar. Naix com un joc, per convertir-se en un esport. Al poble d’on són els meus pares i els de la rodalia és juga al joc directe (llargues, a palma) i al carrer. És un joc viu que ensopega amb la seua minva per l’entrada d’esports anglosaxons  per totes i tots coneguts; també per la nova manera de construir les cases; o, per l’abandó del carrer com espai de joc perquè ara és un lloc de trànsit de cotxes. El joc de la pilota es manté encara viu a alguns pobles i una partida és moti

Diumenge 29,   m’alce de bon hora per veure i escoltar el volteig de campanes i l’arbolada de Sant Miquel que fan al poble : campanes, coets i banda de música. Després mire la programació de les televisions per veure on fan partides de pilota (frontó basc o pilota valenciana). Mentre faig temps, em pica la curiositat per saber un poc més de “ les travesses ” en aquests esports. Busque en internet i, entre molts enllaços, aquests dos : https://www.diarilaveu.com/noticia/87464/la-pilota-ja-travessa-en-internet   https://aspepelota.eus/las-apuestas/ Encara recorde quan en els anys huitanta del segle passat em vaig treure el carnet de monitor de pilota a la ciutat de València. Les pràctiques les fèiem en el trinquet Pelayo (mestre Rovellet) i la teoria en la donaven en la seu de la federació de pilota valenciana (president, Víctor Iñúrria) al carrer Doctor Zamenhof i en una classe ens van dir : “la pilota té “mala fama” entre la gent que la desconeix perquè és un joc de carre

Les vacances porta que tinga les vesprades lliure entre setmana i els matins també.  Per què ho dic? Fàcil, quan treballe, tinc jornada partida de dilluns a divendres. Aleshores, el mes d'agost tinc temps per veure i gaudir de la pilota al carrer, al trinquet; inclús, enguany, jugant al frontó curt i a la modalitat anomenada "màdel". A l'estiu, tot el món viu i als pobles de la comarca de La Marina estan plens de festes i partides de pilota. Murla, Benigembla, Parcent, Laguar, etc.  Pots parlar i gaudir amb les velles figures com Paco "Genovés" i Edi en el dia de Nel de Murla.  Assistir a la presentació del llibre d'Agulló i Congost "la pilota grossa" (modalitat in crescendo) i gaudir de la partida de raspall femenina. Tornar a veure vells amics (Dani Vidal, L' Alqueria d'Asnar) amant del raspall i recordar a son pare (Benjamí ) que amb 65, encara jugava competicions. Dani és,sobretot, un fervor impulsor del raspall fem

26, son anònims. Altres 37, son públics. Dos grups de gent que fan pinya i lligams al voltant de l'amistat d'un amic que compleix anys i d'un esport de carrer que fa poble. Orgull de poble viu.  Un grup, "els públics", pugen al bus conduit per una "estrella galàctica" (J.V.O.M., de malnom Màlia).  *Permeteu-me un parèntesi. Sento, quin monument, en vida, el mereixes! Tu si que eres un crak! 54 anys i campió de segona a llargues amb l'equip d'Orba. Des d’ací enhorabona també al poble i club de pilota d'Orba* Un autobús que ens porta al camí de l’Olimp esportiu perquè guanyen o perden, per a nosaltres, són els nostres herois.  L'altre grup, "els anònims", estan baix una "haima" (carpa) blanca abraçant-se, ballant, aplaudint, menjant, bevent de l'elixir de l'amistat d'un amic que celebra 50 "tacos" (felicitats S.J. M.O., de malnom “panader”) i que la majoria d'ells, per moltes raons

Tres anys/3 temporades. El temps que han estat per arribar a la final de primera de palma que es jugarà el primer cap de setmana  de juliol al poble de Relleu (Marina Baixa). Quatre de jugar i guanyar la final de segona a palma al poble d'Agost, l'estiu del 2015. En un poble menut, els aficionats a la pilota tots ens coneguem i cabem en el bus del ricardet, per això quan els nostres aconsegueixen fites com arribar a una final, "nos llena de orgullo y satisfacción ir en autobús". A més a més, una fita més (ja van dues), TOTS ELS JUGADORS, TOTS, són del poble. Encara més mèrit. En moments així, en vénen a la memòria, el record d'aquells aficionats que s'han quedat pel camí de la vida i que ens han deixat. Al cap em vénen noms, perdoneu si oblide algú perquè la memòria és curta: negra, batiste, rosariet, nadalet, paco pintor,  bundancio, venancio, víctor, palmera,... De segur que tots ells, allà on estiguen deixaran el que estan fent i estaran al nostre costat

No tinc temps d ’ escriure la cr ò nica de la partida. De colp i volta, s ’ ha fet de nit i estic sols al carrer. Per ò s í puc recuperar un sistema d ’ enviament d ’ escrits que es diu “ telegrama ” . S í , com eixa aplicaci ó de xatejar que teniu al tel è fon m ò bil i ha perdut la “ a ” pel cam í .   Ho faig d ’ aquesta manera perqu è s ó c una valenci à “ agarraet ” . Trobe que en la meua anterior vida deuria viure en les terres dels valencians del nord-nord. Telegrama é s un escrit transm è s/enviat per tel è graf, é s a dir, un aparell que transmetre a llargues dist à ncies els senyals   convinguts expressats molt concisament, amb brevetat. Els primers sistemes telegr à fics eren els ò ptics, mitjan ç ant senyals a dist à ncia, com els senyals de fum. Espere que us arribe correctament. Roig contra blau. 4-1, 4-6,5-7, 6-9, 9-9, 10-9. Partida competida, igualada i amb molt de p ú blic. Dues hores llargues de pilota al carrer.   Motivaci ó per superar-se.

Diumenge migdia. Mirant la partida de pilota per à punt. Hui la partida televisada è s la modalitat d'escala i corda al trinquet del poble de Xeraco. La presentadora entrevista a dues dones que miren la partida des de la galeria. Les dones ben desenvoltes amb el micr ò fon parlen que venien d'esmorzar i volien veure el joc per dalt corda perqu è al poble es juga sempre a raspall. Diuen que est à agradant-les molt i quan l'entrevistadora els pregunta qui guanyar à , una d'elles contesta:   "la veig molt empardada". El truc é s un joc de cartes d'origen à rab molt tradicional en terres valencianes. Joc molt divertit on es diuen moltes mentides i moltes senyes. Espasa, basto, manilla, ...al ç ar les celles, fer ullet, treure la llengua, mossegar llavi, al ç ar muscle... Bajoqueta Rock , grup de m ú sica valenciana t è una can çó titulada   "jugar al truc", la lletra diu: "...jugar al truc é s collonut. No tindre envit é s un deli

Cauran quatre gotes, dem à les despenjarem. I ens vam oblidar de despenjar les pilotes de la teulada. Totes banyades. L ’ edat no perdona. Cap o cames. Ni cap ni cames. Pluja, pluja i m é s pluja. Pluvi ò metres. En l ’ antiguitat, la gent mesurava la pluja de sa casa posant un c à nter per arreplegar l ’ aigua de la pluja directament, o baix de la teulada. Sabien la quantitat caiguda mesurant la capacitat del c à nter pel n ú mero de gerres d ’ aigua que obtenien. Per suposat que cada casa plovia una quantitat distinta. El que s í que est à clar, é s que des de sempre s ’ ha recollit l ’ aigua caiguda sobre les teulades i aquesta é s duta a un gran dip ò sit (aljub/cisterna). Com ho mesuraven? Amb una vara amb marques (colze, pams, dits). La manera m é s senzilla de mesurar la pluja caiguda al s ò l é s mitjan ç ant un recipient i una regla. Com? Amb un recipient qualsevol amb la condici ó de qu è les parets siguen rectes respecte a la base. Tamb é est à clar que la pr