Portem uns dies de pluja ben caiguda per alguns: paraigüers, llauradors, buscadors de caragols, menjadors de bollos (coques de dacsa); per a d’altres, segur que no: fallers, restauradors, malalts de fibromiàlgia. Ben caiguda perquè estan omplint-se els nostres aqüífers subterranis que tenien bastant falta (hivern fins ara molt sec): en dues setmanes, uns 300 l. al poble dels meus familiars i uns 200 al poble on treballe i visc. També són dies de molta humitat (100% ). Humitat dolenta per a les persones que pateixen de dolors d’ossos i musculars (ànims Rosa!. Tu pots!).

 Els dies de pluja també solen ser dies tristos, d’enyorança i records. Però a voltes no és com a vegades i t’apareixen “xutes”, perdó ànims o encoratjaments particulars inesperats, tant en la vida laboral i en la personal, que estimulen les ganes de continuar per la senda elegida en aquesta vida. La setmana laboral va començar amb entrebancs i alguna que altra mentida que el vent i la pluja van reconduir rebrotant nous estímuls que estaven amagats i hibernant. Em torna a bullir la sang, serà bona senyal? Pense que sí, això vol dir que la indiferència encara no ha guanyat la partida.

Sona el telèfon de la biblioteca, busquen informació de l’arxiu municipal (fons de justícia de l’època foral, mans de lletres). Anem allà....al dia següent rep una carta : “Benvolgut amic Moll: Els resultats de la recerca que heu fet,  amb les referències que arreplega el document que m'heu enviat, satisfan per complet les meues necessitats. Moltes gràcies pel tracte tan professional que m'heu dispensat, el qual també es demostra per la rapidesa en la resposta....  “

Necessite diners (i qui no, veritat?), vaig al banc i la conversa deriva en el regal que li han fet a l’amic banquer : 4 didals de pell i 1 pilota de vaqueta. M’ho conta i em cau la bava de sentir-lo. És d’un poble veí, però malauradament no sabia ni coneixia la pilota valenciana (raspall, joc a ratlles, escala i corda, etc.) fins que fa uns anys li vaig sembrar la llavor en el seu adn: -Josep, gràcies per mostrar i ensenyar-me el món de la pilota. Però ara m’agradaria que m’explicares com és per dins una pilota de vaqueta. Això està fet, si em vols més, para el cabàs. Tinc unes fotos que t’agradaran veure. Tenen un grapat d’anys (Trobada d’Escoles en Valencià a Albaida, 2008) , però de segur que no han perdut cap valor ni interès (😊 als lectors no us faré arribar les fotos, sols un muntatge).

 La butxaca dreta del pantaló tremola i apareix una llum. Rep un missatge. -Josep, després de sis anys amb didals desgastats, molt d’esparadrap i en pilotes velles he matat el cuquet del raspall al poble de Rafelbunyol. Quins records per al nostres club (pilota Albaida), veritat? Continue tenint la pilota en el fons del meu cor. Gràcies Josep.

 Com diuen els pegolins de la Gossa Sorda: “ara va de bo perquè sentim la veu del tro. Farem Saó”