Portem uns dies de pluja ben caiguda per alguns: paraigüers, llauradors, buscadors de caragols, menjadors de bollos (coques de dacsa); per a d’altres, segur que no: fallers, restauradors, malalts de fibromiàlgia. Ben caiguda perquè estan omplint-se els nostres aqüífers subterranis que tenien bastant falta (hivern fins ara molt sec): en dues setmanes, uns 300 l. al poble dels meus familiars i uns 200 al poble on treballe i visc. També són dies de molta humitat (100% ). Humitat dolenta per a les persones que pateixen de dolors d’ossos i musculars (ànims Rosa!. Tu pots!). Els dies de pluja també solen ser dies tristos, d’enyorança i records. Però a voltes no és com a vegades i t’apareixen “xutes”, perdó ànims o encoratjaments particulars inesperats, tant en la vida laboral i en la personal, que estimulen les ganes de continuar per la senda elegida en aquesta vida. La setmana laboral va començar amb entrebancs i alguna que altra mentida que el vent i la pluja van reconduir rebrotant nou