Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2023
Imatge
  Fa uns quinze anys. L'altre dia com aquell que diu. Pels carrers i trinquets de La Vall d'Albaida, La Costera i el Comtat, 8 xiquetes, en categories benjamí i aleví, s'enfaixaven els guants, s'apretaven els didals, feien botar la pilota de badana i es xocaven les mans al finalitzar la partida de raspall dels Campionats Comarcals de la Mancomunitat de la Vall d'Albaida. Laura d'ALBAIDA, Myriam i Abril de l'ALQUERIA D'ASNAR, Paula de LA POBLA DEL DUC, Nerea de MOIXENT, Irene, Ainara i Paloma de BÈLGIDA. Cadascuna ha fet el seu camí, com Myriam que continua jugant a pilota (èlit femenina) o com, per exemple, Paloma que s'ha convertit en artista de la música i ha publicat el seu primer disc "22". Entrevistada en el número 345 de la revista Enderrock (especial escena valenciana).  
Imatge
L'amistat és un sentiment desinteressat que és capaç d'unir a persones molt diferents, trencar fronteres i tendir llaços de solidaritat. Això és el que em va passar a mi i la meua família quan fa quasi vint anys vam crear el club i l’escola de pilota al poble que ens va obrir les seues portes per acollir-mos per raons laborals. Jo era (i soc) un foraster al poble que venia d’un poble més menut on la pilota és l’esport nacional. Bé, diré majoritari per a no ofendre a ningú. Al meu poble juguem el joc a ratlles (llargues, palma, perxa), mentre ací juguem al raspallot o raspall. No era sols gent que jugàvem a pilota, érem gent que estimàvem i estimem la pilota. Al principi no coneixíem a ningú d’ells ni d’elles. Del no res, el club i l’escola va donar els seus fruits (70 socis, 48 alumnes, més de 40 premis). Però els fruits no és el que més valore, això queda per als arxius i historiadors. El que més valore i és més important per a mi, les xiquetes i xiquets, els pares i mares q
Imatge
El cap de setmana al poble dels pares ha estat intens de dolor físic, que no ve al cas contar-vos, i d’activitats d’oci que us vaig a narrar perquè després de molts dies sense poder gaudir de la pilota en viu, aquest cap de setmana he pogut vore dues partides al carrer i una al trinquet i d’altres cosetes ben interesants per fer un tastet marçal.  El dissabte pel matí, a trenc d’alba, feia un fred que tallava la cara i i glaçava la cua del gos, quan vam començar la nostra passejada sabatina, encara que li sàpiga mal a la meua padrina, ni el gos ni jo vam anar a missa eixe dia*.  Però nosaltres no érem els protagonistes, tot el contrari, el més atrevits i els més ossats eren els corredors de les Atzaveres Trail , una carrera de 24 km. per les muntanyes d’Orba i La Vall de Laguar. Una carrera arriscada, però atractiva a la vegada : l’eixida estava al poble dels judios* , La Font Grossa, els 6 mil rastells, Font dels Olbis, poble dels moros* (a les 9 i mitja, havien ixit a les 8 i m