Vespra del 15 d'agost i, abans de res, vull felicitar a la dona dels meus ulls (filla no t'enfades; fill, tu segurament, ni fu ni fa, jaja) perquè demà és el seua natalici. Rosa, moltes felicitats i per molts més. Ara sí, anem al gra que hui torna a hi haure blanura i a l'era no puc estar més per culpa de l'ull. Fa més de 30 anys que em donen les vacances al mes d'agost i tinc que buscar un destí estiuenc de viatge. Ho tinc clar, ho sent família, però sí, soc un poc egoïsta triant sempre el mateix destí. Trie la terreta dels pares. Amb la globalització i l'internet, ara està de moda viatjar, conèixer altres espais, altres cultures, altres món. O això al menys diuen les agències de viatge, les teles, "arràdios" i eixe ull que tot ho veu i que abans estava darrere les estreles i galàxies i ara el portem dins de la butxaca i no dorm ni de dia ni de nit (internet i telèfon mòbil). Jo porte 30 anys estiuant en la terreta sense cansar-me d'ella com