a dos i dos ratlles

mut i a   la dacsa. Un home major em diu eixa frase feta i li faig cas. En el poble (dels meus pares), un modest club esportiu d’un esport catalogat com a minoritari (perquè no eixim en la televisió, erem més de 130 persones en el sopar) ha estat d’aniversari (30 anys). Eixe club, també li va retre reconeixement a un dels seus millors restadors de volea ( Es dóna la volea quan la pilota arriba alta a l'abast del jugador sense haver botat abans.) Si voleu, podeu llegir... http://www.pilotaveu.com/article/11766/el-cpv-vall-de-laguar-compleix-30-anys Mentre 6 voluntariosos col·laboradors intentàvem acabar d’instal·lar una tela per evitar que les pilotes caigueren en una casa assolada que hi ha a meitat carrer, els xics i xiques de l’escola de pilota calfaven esperant que els digueren “va de bo”. Estaven més nerviosos del normal, perquè el carrer s’omplia de gent de tot arreu, no sols venien a veure’ls jugar a ells en la modalitat de raspall ( 20 a 15, guanyà l’equip del Roc

quan tot el món se’n va, uns eufòrics (enhorabona a l’equip de Muro) i altres decebuts (equip d’Albaida) per la derrota (15-30), ens ve al cap el que ens diu la gent major : que per a perdre finals hi ha que jugar-les (XIII Campionat de Raspall Mancomunitat Vall d’Albaida. 3era. categoria. Llutxent). Els done tota la raó. Una vegada acabada la partida de pilota, sempre hi ha algú que es queda en la solitud i veu imatges com la fotografia nº 2. Si mireu la fotografia, voreu dues edificacions “molt” valencianes. La barraca, molt tòpica en el quadres costumistes, foto nª 2 en postals, ventalls,etc, va formar part d’un paisatge hui en dia desaparegut o quasi. La majoria d’elles han estat abandonades o convertint-se en magatzem o casetes d’atifells; malgrat que històricament hi tenim ressenyes d’elles des del segle XV (Museu Pis V, taula de Jaume Mateu) i XVI (guerra germanies). El trinquet és una instal·lació de pilota per excel·lència dels valencians. És un recinte tancat, rect

dissabte 9 de juliol, a les set de la vesprada, al trinquet de Llutxent (Carrer La Plana, al costat del camp de futbol) es juga la final de raspall de 3era categoria del 13é campionat que organitza la Mancomunitat de La Vall d’Albaida. Per què us faig memòria? PERQUÈ l’equip d’Albaida juga la final contra Muro. repassem més cosetes sobre pilota : 5 de juny de 2016 - bon dia, ens ajudeu a llevar les plantes i preparar el carrer? - Ara, pel matí? sí, juguem pel matí. Ens arromanguem i col·laborem ( germanor ). Mentre estem condicionant el carrer, arriben els jugadors dels dos equips i junts ( amista t) van a enfaixar-se al local que cedeix l’ajuntament. Comença la partida de bon hora, abans que el sol comence a calfar. L’equip blau (foraster) s’avança amb dos jocs i entrem en una dinàmica distreta i apassionant de quinzes i jocs : 0-2, 2-2, 4-4. Com en tots els esports, tots pateixen per guanyar. Jugar al carrer té la seua particularitat i peculiaritat (balcons, vo

cavall verd Entre pescadors (carrer dels) i mariners (carrer dels),  març-abril l’equip de primera de palma de laguar a omplit el sarró amb una nova victòria en el casc vell de Calp. En la vesprada del dia de Saturn (dissabte), el sol “pegava” frontalment al treure i vam tindre que esperar deu minuts en començar la partida. L’equip roig (Calp) va començar molt “enxufat” i el seu traure (Agustin) coneixedor   del carrer, en un plis-plas van fer 5 per cap. El jove equip blau(La Vall de Laguar) va reaccionar : Aaron i el seu treure certer, segur, i cada vegada més llarg;   Kike, malgrat el dolor en la mà, amb les seues boleres impossibles; Josep, cada vegada més assentat en la modalitat de llargues(o palma), parant, fent ratlles i restant; i Robert, guanyant ratlles en la posició més difícil d’un jugador del joc de ratlles (de punter). Es posen 4 per 5 i val per fer iguals. Però no guanyen la ratlla i perden el joc (6-4). Entrem en una fase molt igualada i disputada i els rojos

S’han complit 90 anys de la primera emissió per ràdio (Ràdio Barcelona) al nostre país i durant molts anys ha esta el mitjà més ràpid i eficient d’informar. 3 anys abans (1922), Radiola (o Ràdio Paris) fou la primera emissora a Europa . La premsa escrita arribava per correu postal i, per suposat, mai del dia de publicació (al poble en 4/5 dies de retràs). Després arribà la televisió a les nostres terres (1952, Matias Prats –pare- retransmitia un partit de futbol: R.Madrid-Santander) i a finals del segle passat (1995) l’internet (la biblioteca d’Albaida era un dels 50mil usuaris que hi havia a Espanya). Tot aquest embolic històric per contar-vos que parlar de pilota a La Vall de Laguar és parlar de la nostra cultura, d’un bé immaterial, patrimonial, al qual l’hem de reviscolar tot el món (ajuntament, club, escola, jugadors, aficionats,...). Ho podem fer de moltes maneres, per exemple : 1.- el calendari de l’I.E.C.M.A. 2016 que tracta sobre la pilota valenciana a la Marina Alta.

de pares a fills, açò és mel de romer : la pilota no vaig a parlar ni d’apicultura, ni de cuina, ni de..., però he pensat que era una manera deliciosa i molt adient per contar-vos les partides finals del campionat de raspall que organitza la Mancomunitat de la Vall d’Albaida junt als clubs de pilota disputades el diumenge 7 de febrer (la resta de resultats en http://www.pilotaveu.com/etiqueta/tardorhivern15 Amb ofici i benefici, treballe rodejat de papers,“mate” el cuquet de no despenjar pilotes, veient-les botar, a les pilotes de badana i vaqueta, i el diumenge pel matí me’n puje cap el poliesportiu d’Ontinyent. Passe per Ontinyent i el poble està ple de policies i ambulàncies (pense algun accident...), em quede sense bateria al mòbil i arribe al bar del poliesportiu amb intenció de “fer un mosset” i entrar en ambient. Els més matiners, com des de fa 13 anys (finals d’Atzeneta), són Paula “la de l’Olleria” i Vicent “el d’Atzeneta”, els “alma maters” d’aquests campionats. Al

   estic llegint (en valencià) una revista (en paper) que està a punt de complir 40 anys. Va ser una de les primeres revistes editades en valencià després de la mort de Francisco Franco i la seua inspiració és cristiana basada en el Concili Vaticà II i tracta temes d'actualitat, culturals, socials, religiosos, etc.   És el seu número 411 (gener) i en la secció “Societat” la entrevista que fan Vicent Boscà i Teresa Ciges és a dues germanes : Noèlia i Anna (veure fotos annexes de l’article). Fins ací tot pareix normal. Però molts de vosaltres es preguntareu qui són?....les pilotaires (jugadores de raspall) de Beniparrell: les germanes Puertes. Des de fa uns anys, les dones tenen competició pròpia en els campionats que organitza la FedPiVal. La modalitat de raspall és la menys tècnica i més fàcil per començar (frontó o one-wall més endavant) des de menudes . Bufff!!! i com estic fent-me major em ve al cap i al record el dia 8 de març de 2009, el trinquet de Castelló de Ruga