Cauran quatre gotes, demà les despenjarem. I ens vam oblidar de despenjar les pilotes de la teulada. Totes banyades. L’edat no perdona. Cap o cames. Ni cap ni cames. Pluja, pluja i més pluja.

Pluviòmetres. En l’antiguitat, la gent mesurava la pluja de sa casa posant un cànter per arreplegar l’aigua de la pluja directament, o baix de la teulada. Sabien la quantitat caiguda mesurant la capacitat del cànter pel número de gerres d’aigua que obtenien. Per suposat que cada casa plovia una quantitat distinta. El que sí que està clar, és que des de sempre s’ha recollit l’aigua caiguda sobre les teulades i aquesta és duta a un gran dipòsit (aljub/cisterna). Com ho mesuraven? Amb una vara amb marques (colze, pams, dits).

La manera més senzilla de mesurar la pluja caiguda al sòl és mitjançant un recipient i una regla. Com? Amb un recipient qualsevol amb la condició de què les parets siguen rectes respecte a la base. També està clar que la precisió tampoc és exacta. Realment el que importa és la superfície de la boca. L’ingeni, l’assaig i el disseny han estat molts per impedir que l’aigua, una vegada dins del got, se’n fugirà (remolins de vent, rebot, congelació, etc.) i que tampoc estiguera molt alt (es recull menys aigua) o massa baixet per evitar les esquitxades (salpicaduras).

Fins que apareix el meteoròleg Hellmann (finals del segle XIX, principis del s.XX). Esteu pensant en el de les salses i maioneses o en el de l’empresa logística més gran del món? No, aneu errats.

Aquest home (Gustau Joan Jordi) va ser uns dels meteoròlegs més coneguts del món. També en la península ibèrica. Té un estudi “Distribución de la lluvia sobre la Península Ibérica” (1865/1873). Malgrat que la seua tasca va ser climatològica, la “ditxosa” fama se la deu al disseny del PLUVIÒMETRE que porta el seu nom. D’ús molt generalitzat (hui en dia i tot). El que utlitzen a Fontilles des de 1962 que tenen dades registrades. El pluviòmetre és un cilindre de xapa galvanitzada format per dos gots de longituds calculades que s’acoplen.

A Fontilles hi ha quatre col·laboradores/observadores amb Aemet perquè diuen i conten que les dones tenen millor ull 😉 : Marisa, Sole, Silvia i Vero.

En aquest “aqüeducte” (mai tan ben dit, em ve bé la parauleta, oi que sí) de 5 dies (pasqua 2019) s’ha registrat una pluviometria de 307 litres.

Des del 2014 (febrer) tenim un altre pluviòmetre, millor dit, estació meteorològica a la Vall de Laguar. Està situat al Poble Dalt (550 m.) i pertany a Avamet (Associació Valenciana de Meteorologia “Josep Peinado”. Va ser el tercer observatori propi d’Avamet que van instal·lar. Una Davis Vantage Pro2

(*jo he agafat la calculadora de l’ordinador i he sumat els cinc dies i m’ix  397 litres al Poble Dalt).