26, son anònims.
Altres 37, son públics.
Dos grups de gent
que fan pinya i lligams al voltant de l'amistat d'un amic que compleix anys i
d'un esport de carrer que fa poble. Orgull de poble viu.
Un grup, "els
públics", pugen al bus conduit per una "estrella galàctica"
(J.V.O.M., de malnom Màlia).
*Permeteu-me un
parèntesi. Sento, quin monument, en vida, el mereixes! Tu si que eres un crak!
54 anys i campió de segona a llargues amb l'equip d'Orba. Des d’ací enhorabona
també al poble i club de pilota d'Orba*
Un autobús que ens
porta al camí de l’Olimp esportiu perquè guanyen o perden, per a nosaltres, són
els nostres herois.
L'altre grup,
"els anònims", estan baix una "haima" (carpa) blanca
abraçant-se, ballant, aplaudint, menjant, bevent de l'elixir de l'amistat d'un
amic que celebra 50 "tacos" (felicitats S.J. M.O., de malnom “panader”)
i que la majoria d'ells, per moltes raons que no vénen al cas, fa temps que no
poden gaudir d'una conversa, d'una intimitat, d'un gaudi al temps. Sí, el
temps s'ha parat per a tots ells, les agulles del rellotge s'han fos (derretit)
i no roden. Sols el sol i la lluna marquen les hores "dels anònims".
El grup "dels
públics" arriba al seu destí (Relleu. Marina Baixa). Ni la xafogor, ni la
humitat, ni les altes temperatures, ni l'hora intempestiva per jugar poden amb
l'ambició i ganes de creure en la victòria. No són els favorits, tot el
contrari, però fins el darrer quinze lluiten, tot i sabent de les seues
limitacions esportives. S'acaba la partida. Han perdut, però amb el cap ben
alt. Enhorabona als campions!! (equip de Relleu).
Estem orgullosos de
la derrota. Sí!! perquè no? Sols dos equips poden jugar una final després
d'una lliga de de 5 mesos. El trofeu està als peus dels artistes
derrotats. El carrer major ple de gom a gom, tots alçats i aplaudint als perdedors
i guanyadors.
En els temps que vivim d’immediatesa total de les coses, la fama i els resultats són moments efímers que després quedaran escrits en els annals de la història esportiva.
Però, tant per a la
gent del grup "dels anònims" com "dels públics", el que és
impagable, inenarrable, inesborrable i sempre tindran en el record són
els moments viscuts. Eixe rellotge sense agulles.
Moltes gràcies a l’amistat
(sentiment) i a la pilota (esport) per continuar existint i estant en la vida
senzilla i sense ostentacions de la gent d’un poble viu.
Si no esteu cansats
de llegir, malgrat que totes i tots ja sabreu el resultat, passe a narrar-vos,
minut i joc de la partida jugada el diumenge 7 de juliol qui li faig fer a un
"homenot" que no va poder estar al carrer.
16:11, els equips
es fan la foto; 16:18, 0-0; 16:38, 1-1;
16:46, 2-1; 16:53, 3-1; 16:57, 3-2; 17:03, 3-3; 17:09, 4-3;
17:22, 5-3. 13
minuts d'un joc que pot marcar un abans i un després en la partida. Els blaus
han tingut 4 ratlles guanyadores, dos vals i no han pogut igualar a 4.
17:34, 6-3. Ara ha
durat 12 minuts el joc. Oportunitats per fer el joc pels blaus, però la pilota
no els ha dit i l'equip roig s'ha crescut. És lesiona el punter blau Vicent,
pilotada al canell (monyiqueta). Té que ser atès pels metges. Entra Damià.
17:47, 7-3. Un
altre joc molt igualat de pujar i baixar. Dura deu minuts.
17:52, 8-3; 17:55,
9-3.
18:08, 10-3. S'ha
acabat. 13 minuts ha durat el darrer joc. Resultat enganyós. Els blaus no han
donat mai per perduda la partida. Orgull d'equip. Tots els jugadors són del
poble. Orgull de poble viu.
Arriba el silenci
al meu interior. Tanque els ulls, pare les orelles.
1) "grup
públic": sentats a terra, dos xiquets, expliquen les vivències de la
partida als seus pares;
Comentaris