Diumenge 29, m’alce
de bon hora per veure i escoltar el volteig de campanes i l’arbolada de Sant
Miquel que fan al poble : campanes, coets i banda de música. Després mire la programació
de les televisions per veure on fan partides de pilota (frontó basc o pilota
valenciana). Mentre faig temps, em pica la curiositat per saber un poc més de “les
travesses” en aquests esports. Busque en internet i, entre molts enllaços,
aquests dos :
Encara recorde quan en els anys huitanta del segle passat em
vaig treure el carnet de monitor de pilota a la ciutat de València. Les
pràctiques les fèiem en el trinquet Pelayo (mestre Rovellet) i la teoria en la
donaven en la seu de la federació de pilota valenciana (president, Víctor Iñúrria)
al carrer Doctor Zamenhof i en una classe ens van dir : “la pilota té “mala
fama” entre la gent que la desconeix perquè és un joc de carrer on es parla
valencià i les travesses vicien el joc”.
Les travesses són les apostes.
Els temps canvien i amb ells els jocs. Abans els bars
recreatius tenien futbolins, billars, “marcianets” i màquines escurabutxaques. Ara
són les apostes esportives “online” les noves formes d’addicció com poden ser
les compres compulsives, els telèfons mòbils o l’internet. Diuen i conten que
quasi un milió de persones (Espanya) es connecten cada mes a algun dels 30 operadors
d’apostes amb llicència. A més a més, trobeu anuncis i patrocinis d’empreses d’apostes
en tots els llocs (ràdios, televisions, webs). No sols anunciats per gent “famosa”,
inclús els esportistes de primer nivell deixen la seua imatge. Són el ganxo per
captar i apostar mentre es juga el partit. Les cases d’apostes empren una
estratègia de comunicació, si m’ho permeteu, “molt perversa” perquè lliguen l’aposta
a viure i divertir-se. I no satisfets, anuncien microcrèdits ràpids.
Però, bé, jo estic davant el teclat de l’ordinador per parlar
de les travesses en la pilota. La travessa al joc de la pilota són les apostes,
és a dir, els diners jugats a favor o en contra d’un equip o altre, tant pel què
fa al resultat final de la partida, com als seus resultats parcials. Les
travesses es fan en les partides de trinquet (professionals), de fira o festes
de carrer. Les partides immerses en campionats federatius no hi ha.
La manera d’apostar en la pilota, pot justificar el seu nom,
“travessa”.
Per tal de jugar-se uns diners s’haurà de creuar una aposta
entre dues persones, una que la fa i l’altra que l’accepta, mitjançant el marxador.
El marxador és el testimoni, dipositari, anunciador (“als rojos, als blaus, on
tirem”) i encarregat de “casar-la” (concertar).
En les travesses, el públic mostra el seu paper com a
protagonista en el desenvolupament de la partida. Els aficionats (postors) amb
les seues “postures” donen les pautes a seguir en cada partida. En una partida
de pilota, els diners es poden jugar de diferents maneres : en la corda
(desafius, abans de començar la partida estan “travessats” els diners per als
guanyadors), en la partida (les travesses es fan en funció del resultat final
de la partida), en els iguals (no importa qui guanya la partida, sinó per
quant, “donar de cinc”, “donar de deu”,...), en el quinze i en el joc.
Jugador de bot, pagador de butxaca.
Dames i cavallers, va de bo
Comentaris