Tres anys/3 temporades. El temps que han estat per arribar a la final de primera de palma que es jugarà el primer cap de setmana de juliol al poble de Relleu (Marina Baixa). Quatre de jugar i guanyar la final de segona a palma al poble d'Agost, l'estiu del 2015. En un poble menut, els aficionats a la pilota tots ens coneguem i cabem en el bus del ricardet, per això quan els nostres aconsegueixen fites com arribar a una final, "nos llena de orgullo y satisfacción ir en autobús". A més a més, una fita més (ja van dues), TOTS ELS JUGADORS, TOTS, són del poble. Encara més mèrit. En moments així, en vénen a la memòria, el record d'aquells aficionats que s'han quedat pel camí de la vida i que ens han deixat. Al cap em vénen noms, perdoneu si oblide algú perquè la memòria és curta: negra, batiste, rosariet, nadalet, paco pintor, bundancio, venancio, víctor, palmera,...De segur que tots ells, allà on estiguen deixaran el que estan fent i estaran al nostre costat animant al nostre equip. Les finals hi ha que jugar-les com una partida més, és a dir, amb concentració, motivació, il·lusió i fent equip. Sabem que l'equip favorit és l'altre, sols ha perdut una partida en tota la lliga i juga a casa. Segurament el carrer estarà ple de gent, però anem a fer tanta força els "guareros" que, amb tot el respecte per a l'equip de Relleu i al seu treure Sergi (gran persona), el Carrer Major de Relleu serà un carrer ple de "guareros" parant, restant i guanyant ratlles. Els equips de segona de palma i el tercera de llargues han fet un gran campionat arribant a les semifinals. Enhorabona a tots i totes i que la pilota continue botant pels carrers dels pobles. No serem el titular de les notícies, però serem poble. Per cert, voleu saber el resultat de la partida? 10-1. Barbaritats de jugar. Treure, restar, super motivats i fent equip. Sempre així amb eixa actitud. Enhorabona en majúscules al Club de Pilota La Vall de Laguar.
Temps era temps és una locució (un conjunt de paraules amb forma fixada i sentit unitari que funciona com un sol mot-paraula-) que s’empra per començar una història. També és una cançó de Joan Manuel Serrat i un poema de Joana Raspall. El poema de la Joana és molt bell ... “ Un rei rondinava (remugar) davant cada plat /La sopa, aigualida!, / el pollastre, fat; /L’amanida, insípida; / el flam, mal quallat… / El cuiner ignorava / com fer-ho millor, / i sempre rebia / reganys del senyor, /que quan s’enfadava / semblava un lleó!.... Captiu a la cuina / hi havia un ocell.... estimava l’amo / per dues raons: /perquè li xiulava /boniques cançons /i, si responia, li dava pinyons. / L’home i el canari /s’entenien bé. / –Amo, si m’escoltes, / seràs bon cuiner.... …Això fou. El rei / menjà de bon grat./ El cuiner traçut/ fou molt ben pagat./ I l’ocell? Mai més / no se n’ha parlat .” Temps era temps quan es va crear el club de pilota de la Vall de Laguar (anys 80 del segle ...
Comentaris