a dos i dos ratlles

Diumenge 29,   m’alce de bon hora per veure i escoltar el volteig de campanes i l’arbolada de Sant Miquel que fan al poble : campanes, coets i banda de música. Després mire la programació de les televisions per veure on fan partides de pilota (frontó basc o pilota valenciana). Mentre faig temps, em pica la curiositat per saber un poc més de “ les travesses ” en aquests esports. Busque en internet i, entre molts enllaços, aquests dos : https://www.diarilaveu.com/noticia/87464/la-pilota-ja-travessa-en-internet   https://aspepelota.eus/las-apuestas/ Encara recorde quan en els anys huitanta del segle passat em vaig treure el carnet de monitor de pilota a la ciutat de València. Les pràctiques les fèiem en el trinquet Pelayo (mestre Rovellet) i la teoria en la donaven en la seu de la federació de pilota valenciana (president, Víctor Iñúrria) al carrer Doctor Zamenhof i en una classe ens van dir : “la pilota té “mala fama” entre la gent que la desconeix perquè és un joc...

Les vacances porta que tinga les vesprades lliure entre setmana i els matins també.  Per què ho dic? Fàcil, quan treballe, tinc jornada partida de dilluns a divendres. Aleshores, el mes d'agost tinc temps per veure i gaudir de la pilota al carrer, al trinquet; inclús, enguany, jugant al frontó curt i a la modalitat anomenada "màdel". A l'estiu, tot el món viu i als pobles de la comarca de La Marina estan plens de festes i partides de pilota. Murla, Benigembla, Parcent, Laguar, etc.  Pots parlar i gaudir amb les velles figures com Paco "Genovés" i Edi en el dia de Nel de Murla.  Assistir a la presentació del llibre d'Agulló i Congost "la pilota grossa" (modalitat in crescendo) i gaudir de la partida de raspall femenina. Tornar a veure vells amics (Dani Vidal, L' Alqueria d'Asnar) amant del raspall i recordar a son pare (Benjamí ) que amb 65, encara jugava competicions. Dani és,sobretot, un fervor impulsor del raspall fem...

26, son anònims. Altres 37, son públics. Dos grups de gent que fan pinya i lligams al voltant de l'amistat d'un amic que compleix anys i d'un esport de carrer que fa poble. Orgull de poble viu.  Un grup, "els públics", pugen al bus conduit per una "estrella galàctica" (J.V.O.M., de malnom Màlia).  *Permeteu-me un parèntesi. Sento, quin monument, en vida, el mereixes! Tu si que eres un crak! 54 anys i campió de segona a llargues amb l'equip d'Orba. Des d’ací enhorabona també al poble i club de pilota d'Orba* Un autobús que ens porta al camí de l’Olimp esportiu perquè guanyen o perden, per a nosaltres, són els nostres herois.  L'altre grup, "els anònims", estan baix una "haima" (carpa) blanca abraçant-se, ballant, aplaudint, menjant, bevent de l'elixir de l'amistat d'un amic que celebra 50 "tacos" (felicitats S.J. M.O., de malnom “panader”) i que la majoria d'ells, per moltes raons...

Tres anys/3 temporades. El temps que han estat per arribar a la final de primera de palma que es jugarà el primer cap de setmana  de juliol al poble de Relleu (Marina Baixa). Quatre de jugar i guanyar la final de segona a palma al poble d'Agost, l'estiu del 2015. En un poble menut, els aficionats a la pilota tots ens coneguem i cabem en el bus del ricardet, per això quan els nostres aconsegueixen fites com arribar a una final, "nos llena de orgullo y satisfacción ir en autobús". A més a més, una fita més (ja van dues), TOTS ELS JUGADORS, TOTS, són del poble. Encara més mèrit. En moments així, en vénen a la memòria, el record d'aquells aficionats que s'han quedat pel camí de la vida i que ens han deixat. Al cap em vénen noms, perdoneu si oblide algú perquè la memòria és curta: negra, batiste, rosariet, nadalet, paco pintor,  bundancio, venancio, víctor, palmera,... De segur que tots ells, allà on estiguen deixaran el que estan fent i estaran al nostre costat ...

No tinc temps d ’ escriure la cr ò nica de la partida. De colp i volta, s ’ ha fet de nit i estic sols al carrer. Per ò s í puc recuperar un sistema d ’ enviament d ’ escrits que es diu “ telegrama ” . S í , com eixa aplicaci ó de xatejar que teniu al tel è fon m ò bil i ha perdut la “ a ” pel cam í .   Ho faig d ’ aquesta manera perqu è s ó c una valenci à “ agarraet ” . Trobe que en la meua anterior vida deuria viure en les terres dels valencians del nord-nord. Telegrama é s un escrit transm è s/enviat per tel è graf, é s a dir, un aparell que transmetre a llargues dist à ncies els senyals   convinguts expressats molt concisament, amb brevetat. Els primers sistemes telegr à fics eren els ò ptics, mitjan ç ant senyals a dist à ncia, com els senyals de fum. Espere que us arribe correctament. Roig contra blau. 4-1, 4-6,5-7, 6-9, 9-9, 10-9. Partida competida, igualada i amb molt de p ú blic. Dues hores llargues de pilota al carrer.   Motivaci ó per ...

Diumenge migdia. Mirant la partida de pilota per à punt. Hui la partida televisada è s la modalitat d'escala i corda al trinquet del poble de Xeraco. La presentadora entrevista a dues dones que miren la partida des de la galeria. Les dones ben desenvoltes amb el micr ò fon parlen que venien d'esmorzar i volien veure el joc per dalt corda perqu è al poble es juga sempre a raspall. Diuen que est à agradant-les molt i quan l'entrevistadora els pregunta qui guanyar à , una d'elles contesta:   "la veig molt empardada". El truc é s un joc de cartes d'origen à rab molt tradicional en terres valencianes. Joc molt divertit on es diuen moltes mentides i moltes senyes. Espasa, basto, manilla, ...al ç ar les celles, fer ullet, treure la llengua, mossegar llavi, al ç ar muscle... Bajoqueta Rock , grup de m ú sica valenciana t è una can çó titulada   "jugar al truc", la lletra diu: "...jugar al truc é s collonut. No tindre envit é s un deli...

Cauran quatre gotes, dem à les despenjarem. I ens vam oblidar de despenjar les pilotes de la teulada. Totes banyades. L ’ edat no perdona. Cap o cames. Ni cap ni cames. Pluja, pluja i m é s pluja. Pluvi ò metres. En l ’ antiguitat, la gent mesurava la pluja de sa casa posant un c à nter per arreplegar l ’ aigua de la pluja directament, o baix de la teulada. Sabien la quantitat caiguda mesurant la capacitat del c à nter pel n ú mero de gerres d ’ aigua que obtenien. Per suposat que cada casa plovia una quantitat distinta. El que s í que est à clar, é s que des de sempre s ’ ha recollit l ’ aigua caiguda sobre les teulades i aquesta é s duta a un gran dip ò sit (aljub/cisterna). Com ho mesuraven? Amb una vara amb marques (colze, pams, dits). La manera m é s senzilla de mesurar la pluja caiguda al s ò l é s mitjan ç ant un recipient i una regla. Com? Amb un recipient qualsevol amb la condici ó de qu è les parets siguen rectes respecte a la base. Tamb é est à clar que la pr...