Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de retirar-se a temps.

On va la corda va el poal. Aquesta segona frase es pel patiment d’ella com aficionada i parella també des de fa més de 40 anys. S'utilitza, sobretot, per a indicar que el destí dels dos va lligat. Metafòricament s'aplica quan algú segueix algú altre sense dubtar. En definitiva serveix per expressar que dues persones estan molt unides i actuen a l’una. Hui, l’any 2023, alguns ho poden vore com un acte de servilisme. Però per a mi, sóc del segle XX, ho entec com un acte de respecte, de responsabilitat o de coherència. Valors dels quals no sempre anem sobrats i que ens agradaria trobar en tothom arreu.

El temps dirà.