El diumenge pel matí hi havia partida al carrer del Poble Dalt (La Vall de Laguar)  i estant allí, no podia perdre-me-la. Em van dir de marxar, fer d’home bo, però en eixe moment va arribar un jugador jove lesionat que eixe dia no podia jugar i li vaig cedir les ratlles. Em de deixar pas a les noves generacions. Elles són el present i el futur de la pilota valenciana. En un vist i no res, els blaus es van posar 1-9 i ens pensàvem que la partida s’acaba molt ràpidament. Però la pilota és redona i el color de la partida va canviar fins fer 5 jocs seguits l’equip roig i posar-se en un 6-9 , val per a fer el seté joc i molta emoció en la disputa de les ratlles. Ens acostàvem a les dues hores i tot per decidir. Al final, 6-10 per als blaus. Quan s’acaba la partida, tots dos equips junts van a desenfaixar-se i fer-se l’aperitiu que paga l’equip de casa (el roig).

 A banda del resultat i donar l’enhorabona a l’equip blau, us voldria parlar dels AFICIONATS. En els primers jocs de la partida, sols érem dos aficionats. Jo, que anava amb l’equip roig i una xica que anava amb l’equip blau. Una hora després, ja érem més d’una dotzena de persones mirant la partida. Aficionats situats en tot el carrer, tant en la ratlla del traure, com al rest o en els portons de les cases del carrer on es jugava la partida. De totes les edats, joves de menys de 16 anys o un home amb més de 90 anys. Hora i mitja després, passàvem de més de vint persones mirant i gaudint de la partida.

Pensareu de segur : què poca gent!!

És la pilota al carrer del segle vint-i-u. És u tema llarg per a debatre, però aquest no és el seu espai.

 Quan es va acabar la partida em vaig quedar xarrant i fent barret amb dues llegendes de la pilota local per la seua treta (o banca) de “bragueta”. El Pep el Blanco, ex-jugador del passat i el Vicent el Màlia, jugador encara en actiu als seus 58 anys acabats de fer.

El Blanco, per als que no sou aficionats a la pilota, era una treta de bragueta molt potent que als 43 anys es va retirar de l’esport de la pilota per motius laborals. Ens va parlar i recordar l’any 1989 quan Laguar va quedar campió de la lliga regular amb dos punts per davant de la resta d’equips, però no van se campions perquè eixe any es van jugar unes semifinals a Sanet (també guanyades) i una final jugada a Tibi i perduda contra l’equip de Murla.

Del Màlia, 3 vegades campió del món en la modalitat de Llargues i 1 en la modalitat de Joc Internacional, podeu consultar el seu currículum esportiu en la viquipèdia:

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Vicente_Oliver_Moll

 En plena conversa, es van acostar dos homes que pareixien senderistes i ens saluden. Per a sorpresa meua, coneixen tant al Màlia com al Blanco (a mi no, per suposat, jaja). Un cordovés, constructor i ex-futbolista establit a la Marina, i un arquitecte gallec rodamon. Dues persones enamorades del nostre patrimoni, de la nostra cultura i costums. Ells parlen en castellà i nosaltres en valencià, sense cap problema de diàleg i conversa. Us pot resultar estrany perquè el més normal que en un rogle de xarrar, els que parlem la llengua minoritària o més dèbil, canviem a l’altra llengua. No va ser el cas.

 Us pot semblar que soc un fava, però si podeu, defenseu el vostre patrimoni lingüístic i esportiu per a què no desaparega. Penseu que en el món hi ha més de 7 mil idiomes i d’ells, uns 3 mil idiomes aborígens estan abonats a la seua desaparició.

L’arquitecte gallec em va comentar que ell s’ha criat en Astúries i que allí es parla la varietat de l’asturlleonés coneguda popularment com a bable o “asturianu” (també en una part de Cantàbria) i em vaig quedar amb la frase (perdó si no està ben escrita” “no sólo (jo l’accenteu per si les mosques i venen els de la RAE a reclamar-me la tilde) hay bable nes escueles, sino que también hay gaites nes orquestes”.

 Voldria acabar el tastet fent un recordatori:

Des d’ahir dimarts 27 de març fins el dissabte 1 d’abril, a Alzira està jugant-se el 10é CAMPIONAT DEL MÓN A PILOTA A MÀ (masculí i femení) organitzat per la CIJB (Confederació Internacional de Pilota a mà) i on participen 19 SELECCIONS DE TOT EL MÓN

El campionat es juga en 4 modalitats: joc internacional, llargues, one wall i frontó valencià:

 https://cijb.info/  

Les entrades a les partides són gratuïtes i la televisió d’Àpunt (final llargues dissabte) i el canal de youtube ADN Valencià (finals one wall) televisaren partides.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog