El cap de setmana al poble dels pares ha estat intens de dolor físic, que no ve al cas contar-vos, i d’activitats d’oci que us vaig a narrar perquè després de molts dies sense poder gaudir de la pilota en viu, aquest cap de setmana he pogut vore dues partides al carrer i una al trinquet i d’altres cosetes ben interesants per fer un tastet marçal.

 El dissabte pel matí, a trenc d’alba, feia un fred que tallava la cara i i glaçava la cua del gos, quan vam començar la nostra passejada sabatina, encara que li sàpiga mal a la meua padrina, ni el gos ni jo vam anar a missa eixe dia*.

 Però nosaltres no érem els protagonistes, tot el contrari, el més atrevits i els més ossats eren els corredors de les Atzaveres Trail, una carrera de 24 km. per les muntanyes d’Orba i La Vall de Laguar. Una carrera arriscada, però atractiva a la vegada : l’eixida estava al poble dels judios*, La Font Grossa, els 6 mil rastells, Font dels Olbis, poble dels moros* (a les 9 i mitja, havien ixit a les 8 i mitja, dos corredors ja passaven per la plaça, Joel i Eusebio), serra del Penyó o cresta del Cavall Verd, Font del Gel, Fontilles, Castell d’Atzavares i la meta en el poble dels pàmpols*. Joel i Eusebio van arribar junts a la meta amb sols 3 segons de diferència, entre els dos. Van córrer el km. a un ritme de 5 minuts i 27 segons. (2:10:57, temps del guanyador). La primera xica en arribar fou Alba a 7:08 corrent el km. (2:51:33 de temps final). El primer guarer amb el dorsal 668, va ser l’amic Rubén "CaBlanc", al lloc 58é amb un temps de 3:11:02 i 7:57 el km. Dir-vos que era la primera Trail de 24 km. fins ara les havia fet de 14. Enhorabona!!

 Dos incisos :

 1)a migdia, abans de fer-me la cervesa sense alcohol amb els amics del poble, vaig tindre que anar a collir unes fulles de llorer que m’havien demanat. I no, no les volien per a condimentar cap plat amb eixe olor tan aromàtic i característic del llorer, tot el contrari, volien les fulles com a remei casolà perquè l'olor de llorer, format pels olis essencials continguts a la planta, és desagradable per a certs animals com les formigues del rebost i les panderoles o escarabat de cuina.

 2)La becadeta de migdia a raser del solet que creuava les Penyes Blanques, va fer que la lectura del llibre es convertira en un somni dels meus avantpassats... corria l’any 1609, els rumors i les notícies de l’expulsió dels musulmans (moriscos*) dels regnes de la monarquia hispànica decretada pel rei Felip III va fer que molts d’ells buscaren amagar-se en les coves i castell de la serra del Penyó. “Les fakes news” ja corrien per aquells temps i el senyor rei tenia por de que constituïren una cinquena columna de l'Imperi Otomà i els pirates barbarescos i els volia expulsar a totes i tots. Total, que se’n van amagar tants, un riu de gent, que conta la llegenda que des de la Font de l’Ullet i de la Font del Penyó es pujava l’aigua en cànters sense menejar-se del lloc, és a dir, passant-se’ls. La primera font està al costat de Benigembla i la segona font al costat de Laguar. Pare, desperta que la tia ja ha acabat de fer boixet i ens espera al poble dels cabelis* per fer-se el cafenet tocat de records dolços i presents amargs!! Em vaig despertar de colp i el cànter que duia en les mans (somni), em va caure i es va fer en mil trossos banyant-me les espardenyes, unes sabates de llaurador fetes d’espart, el greguesc (pantaló ample i curt de drap de llana) i la faltriquera (bosseta que es penjava a la cintura).

 El diumenge va ser totalment pilotari. Tenia ganes!! A les deu, partida al carrer dels moros, l’equip roig calfant les mans i l’home bo i l’ajudant fent estiraments quan l’equip blau va i no es presenta. El més greu, al meu parer, per irresponsabilitat, és no haver avisat amb antelació a l’equip contrari. Qualsevol pot tindre un imprevist o urgència, però hui en dia amb mòbils d’última generació, es deu avisar amb temps. Després del mal regust, el cabreig i la cremor per la impotència de no poder jugar, toca desenfaixar-se, tirar tot l’esparadrap emprat al fem i anar-se’n a fer un moset perquè a les 12 teníem partida al trinquet dels manyos*. Mosset amb bona companyia saforenca del poble dels gitanos* parlant de raspall i llargues, de pilota en l’escoles, de travesses, del professionalisme de la dona en el món de la pilota, etc. Mosset que es va fer curtet i tot.

Les lloses del trinquet gelades, però el trinquet bastant ple perquè vaig calcular, a colp d’ull, unes 150 persones. Partida distreta que va començar donant a rojos, 35-20, després es va capgirar als blaus, igualen a 40, i quan aquests la tenien “quasi guanyada”, 40-55, els rojos la igualen a 55. Darrer joc molt disputat amb 3 vals per guanyar els blaus, però els nervis i la mala sort, trencar la pilota, del feridor va fer que la guanyaren els rojos. Els amics que van jugar als blaus, se’n van anar a casa amb el rabo entre les cames. Tocava fer-se la picadeta al bar amb la família abans del dinar dominical. Xarres en uns i xarres en altres, això té la sociabilitat del bar. La partida vespertina era a les 3 i mitja i vam tindre que dinar un poc més a presa perquè no arribava a l’hora al carret del trinquet. Rojos i blaus, aquesta vegada, sí, puntuals. M’assabente que l’altre equip ha guanyat al poble dels fotres* on tenen un lloc que mai li pega el sol (Altar Gelat) 8 a 10 per als blaus. La partida entre rojos i blaus va començar molt igualada, el primer joc va durar 17 minuts de rellotge i després cada equip feia un joc fins la igualada a 5 jocs. El solet s’havia amagat darrere una teranyina i un ventet tramuntanat que ens gelava els peus i les mans. El traure de l’equip roig va anar calfant la palma i la seua treta feia cada vegada més mal al rest blau; mentre el traure blau va anar baixant el seu rendiment i efectivitat. A la cap i a la fi, 10-5 per als rojos i cap a casa a calfar-se.  

 Posdata : el tema dels ous de la foto, un gran i l’altre xicotet, un altre dia us ho contaré...

 *Sabatina: Ofici religiós en honor de la Mare de Déu que se celebrava els dissabtes

*Morisc: Musulmà batejat que, després de la conquista cristiana, continuà habitant en la península Ibèrica

*Malnoms : judios = Poble Baix o Campell; pàmpols = Orba; cabelis= Poble Mig o Fleix; moros = Poble Dalt o Benimaurell; manyos = Murla; gitanos = Rafelcofer; fotres = Castell de Castells

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog