a dos i dos ratlles

Entre flors de taüt i arbres florits he passat Sant Josep. Acabe d’escoltar el darrer tro de la mascletà i al cap de poc entren per la porta del bar dues persones. El Ti Carlos “el coeter” i el Ti Ovidio “el de la Milagrín del Poble Baix”. Jo ja tinc en les mans dos gotets i una botella “Albo”. El pitxer en l’aigua fresca ja feia una estoneta que el tenia damunt del mostrador. Pep, un parell curtetes i ens anem. Què voleu de picar?. Si la meua germana ha fet sang, posa-mos quatre trossets que li ix boníssima. I un poc de pa per mullar. No tinc a ningú en el bar i la conversa amb els homes és amena i distreta. Em parlen dels coets amollats. Dels coloms que tenen que pintar les plomes i amollar després de dinar. Després tenen que anar a l’horta de la font perquè una de les barraques (canyes) de tomaqueres la tenen que reforçar. Jo sóc tot orelles , crec que per això tinc 2 pàmpols ben grans. Per cert, no ho dit, la botella és absenta. Bon records!! Clar que sí!. D.E.P. Ovidio. ...

Els resultats negatius del cap de setmana han estat com una galtada, metaf ò ricament parlant, al principi el fa mal i el deixa la galta roja i picor/coentor. Quan acabes tot suat i la inesperada derrota el fa obrir el ulls i posar els peu a terra, est à s de mala solfa perqu è tots i totes quan participem en una competici ó ho fem per guanyar. Per ò despr é s de dutxat i amb la ment   gelada, penses i recapacites, hem de continuar avant, de les derrotes s ’ ha d ’ aprendre i penses, a l ’ altra, m é s i millor. I van ser dues derrotes: dissabte i diumenge. En cap de les dues va poder ser. En la partida del dissabte de la vesprada l ’ equip va eixir derrota de les terres calpines. Mai van entrar en la partida, 2-6, 5-10. La xafogor del penyal no ens va ajudar. En la del diumenge al trinquet murler, tres quarts del mateix, al principi els de blau agafen dist à ncia de dos jocs (25-35). Per ò els de roig reaccionen igualant a 35 i fent el joc seg ü ent (40-35). 5 jocs segui...

Toc-toc, toc-toc. Tot est à a punt. Com alguns ja saben el passat cap de setmana, el club i l ’ escola de pilota del poble de La Vall de Laguar van fer la seua presentaci ó al Centre Social de Fleix (Poble Mig). L ’ escola de pilota municipal participa en les competicions dels Jocs Escolars organitzats per la Conselleria d ’ Educaci ó , Investigaci ó , Cultura i Esport i la Federaci ó de Pilota Valenciana en totes les seues modalitats i tenen com a entrenadors H é ctor i Jordi. Els jocs esportius inclouen les modalitats de llargues, raspall, one wall, escala i corda, front ó i galotxa, Dem à dimecres dia 13 de febrer, el MARQ (Museu Arqueol ò gic) d ’ Alacant acollir à la presentaci ó de les que seran la XXXV Lliga a Llargues i la XXVII Lliga de Palma. La present edici ó conta amb un total de 62 equips, 25 formacions en la lliga de llargues i 37 en la de palma. La lliga comen ç ar à el proper cap de setmana i s ’ allargar à fins el cap de setmana del 6 i 7 de juli...

Es va intentar i no va poder ser. A l ’ altra millor. L ’ arrel est à posada. La paraula la diem de moltes maneres : Arrel, rel, ra ï l, arra ï l, etc. i la trobem en les matem à tiques, en els vegetals i tamb é en els animals. En les matem à tiques, perdoneu si no ho explique correctament, é s la quantitat que multiplicada per ella mateixa una vegada d ó na aquella altra quantitat (arrel quadrada) o que multiplicada dues vegades per ella mateixa d ó na una quantitat determinada, de la qual é s l ’ arrel (arrel c ú bica). En les plantes é s la part inferior, normalment baix terra (en la fotografia que vos adjunte est à a l ’ aire), que serveix per fixar la planta en la terra i per prendre els nutrients. En els animals, les tenim amagades dins dels nostres teixits, com per exemple, l ’ arrel del cabell, l ’ arrel del queixal. En la pilota, com tamb é en tots els esports i oficis, poden hi haure jugadors als quals els ve d ’ ascend è ncia familiar, “ li ve de rel eix...

La paraula “ guerrer ” no sols t é un significat relatiu a la guerra, tamb é t é d ’ altres com qui festeja l ’ enamorat/da d ’ un altre (en castell à “ rival ” ) i el seu femen í “ guerrera ” tamb é vol dir jaqueta que porten els militars. Els benjamins de La Vall de Laguar, el diumenge juguen les finals auton ò miques en la modalitat de front ó per parelles en un poble conegut, entre altres coses, per una figura xicoteta (7 cm.) de bronze d ’ origen ib è ric. É s un genet guerrer trobat a la partida de la Bastida de les Alcusses en la carretera que porta a Fontanars dels Alforins. En aquesta modalitat i categoria (estem parlant de 10 anys) la pilota de badana pesa 27 grams é s de color groc i es coneguda com “ la d ’ Agullent ” . Les semifinals i finals auton ò miques es juguen a 8 jocs eixint iguals de 2 jocs. I les mesures del front ó s ó n : la falta a 4 metres del frontis (paret) i la passa a 10 metres. El traure es fa a 5 metres. La “ badana ” é s una pilota...

Les claus de la pilota La pilota estava encalada entre els cables de telèfon i no arribàvem ni botant ni amb la granera que gastàvem per granar el carrer. Aleshores un de blau i un de roig van unir els seus braços i dalt pujà un de verd (marxador) com un castell o muixeranga i el tabal i la dolçaina sonant. Sí, entre tots i totes fam fer una torre humana ben sòlida per recuperar la pilota inabastable on no podíem ningú a soles arribar. Així veu el qui escriu la pilota valenciana, arribes al carrer de pilota i veus gent que no coneixes, però també d’altra que coneixes, malgrat estar lluny del poble, ens envolta un sentiment de germanor a tots i totes. Els “ NTTs ” (podeu llegir-ho com “netets”) o més coneguts com “Nosaltres Totes i Tots” estimem la pilota, tenim il·lusió per avançar, abandonem el victimisme, pensem que la raó sempre és per als qui s’esforcen, sabem que la llengua ens ha d’obrir portes al futur, alcem la cara i mirem als ulls amb dignitat, volem somniar amb el...

S ’ obri la porta de la biblioteca i entra un home amb el seu abric ben cordat. Hui fa gelor al carrer. Hola, Josep, com va? Mira vinc a fer donaci ó a la biblioteca d ’ un llibre publicat i editat per la Universitat de Val è ncia en el qual he estat el seu coordinador. Moltes gr à cies, V í ctor (Agull ó Calatayud). Abans de posar-me a catalogar-lo, llig el seu t í tol “ territori valenci à , territorir runner ” i fulleje el seu   í ndex (36 escrits) i veig un article “ Les corregudes del gall ” . Em pare en la seua lectura que passe a resumir-vos: Les corregudes del gall eren unes carreres que es feien pels pobles de les comarques centrals. Al ser una carrera popular no podem saber la seus antiguitat, per ò al segle XIX ja estan documentades. Aquestes carreres es feien coincidint amb les celebracions de les festes patronals (festes religioses). El qui guanyava la carrera rebia com a premi un pollastre que aguantava l ’ agutzil en la l í nia d ’ arribada. Penseu que aq...