I van ser dues derrotes: dissabte i diumenge. En cap de les
dues va poder ser. En la partida del dissabte de la vesprada l’equip va eixir derrota de les terres
calpines. Mai van entrar en la partida, 2-6, 5-10. La xafogor del penyal no ens
va ajudar. En la del diumenge al trinquet murler, tres quarts del mateix, al
principi els de blau agafen distància de
dos jocs (25-35). Però els de
roig reaccionen igualant a 35 i fent el joc següent
(40-35). 5 jocs seguits dels blaus i a dinar (40-60). Sense més comentaris.
Bo sí, un : com
superes el mal tràngol de les dues derrotes
pilotaires? Escoltant històries,
però aquesta vegada no de la gent major,
de la gent jove. D’ells també aprenem i descobrim. Hui toca parlar
d’un plat molt valencià. Allipebre. Diuen i conten que...
...els diumenges el meu iaio em despertava de bon matí. Vinga, alçat que hui ens toca fer el dinar i tenim que anar a l’illa del Palmar (l’Albufera.València) a pescar les anguiles. El meu iaio em contava que
abans de fer els ponts (hi ha 3), sols es podia accedir a l’illa en barca. Ell això no ho ha conegut, però ho havia llegit en la novel·la “Cañas y Barro” de Vicente Blasco Ibáñez.
També em deia que no es sap l’origen d’aquest suculent plat, però que el
rei Jaume I va regular la pesca en l’Alqueria
de l’Alcudia (El Palmar) habitada
per musulmans. Però tinc un record negatiu, em
contava el jove, que el meu iaio em deixa netejar i jugar amb els anguiles
(tenen una pell molt suau i fina) fins arribar a casa i en la cuina, davant de
mi, agafava el ganivet i els tallava el coll i les trossejava.
Anem als ingredients són :
anguiles, alls, pebre roig, oli, sal, coent/ditet, aigua, fulla llorer,
julivert, pinyons, llesqueta pa fregit. Se li pot afegir creïlles trossejades i ametles moltes (un
suquet d’anguiles).
Un plat d’eixos
en els que toques el cel amb la mà després de mullar amb pa i
xusclar-te/llepar-te els dits.
En l’obreta
del Pare Salvador Calvo “l’àngel de la pau” (miracles de sanvicent) de finals
del segle XIX podem llegir...
“No estem per a broma i ball.
Un all?. Un all! Tu sempre al pessebre!!. I pebre. I pebre! Pos espavila!. En
anguiles. En anguiles!. Molt tranquil·les
hores solen passar mentre hi ha per a sopar un all i pebre en anguiles. Ai, la
fartera i el traguet!. Però
senyor, és acció mala encaixar un guisaet com eixe, entre pit i espatla? “
Va per tu Pedro Hernàndez Mengual!! Va de bo!!
Comentaris