Sobri la porta de la biblioteca i entra un home amb el seu abric ben cordat. Hui fa gelor al carrer. Hola, Josep, com va? Mira vinc a fer donació a la biblioteca dun llibre publicat i editat per la Universitat de València en el qual he estat el seu coordinador. Moltes gràcies, Víctor (Agulló Calatayud).
Abans de posar-me a catalogar-lo, llig el seu títol territori valencià, territorir runner i fulleje el seu  índex (36 escrits) i veig un article Les corregudes del gall. Em pare en la seua lectura que passe a resumir-vos:
Les corregudes del gall eren unes carreres que es feien pels pobles de les comarques centrals. Al ser una carrera popular no podem saber la seus antiguitat, però al segle XIX ja estan documentades. Aquestes carreres es feien coincidint amb les celebracions de les festes patronals (festes religioses). El qui guanyava la carrera rebia com a premi un pollastre que aguantava lagutzil en la línia darribada. Penseu que aquest premi fins meitat segle passat tenia un gran valor simbòlic i tangible (concret i sòlid). Tenim referències escrites de lany 1886 (setembre, sant miquel) una carrera del gall al poble de Sella amb corredors del poble i forasters.  Devem destacar a Josep Morant el Meló” qui segurament va donar a nom a lexpressió valenciana corres més que Meló”.
Aquestes carrers junt el joc de la pilota eren dels pocs entreteniments esportius o de diversió. Gent que treballava i vivia de la terra. Podem destacar un pilotari de Murla, el Llana (Sebastià Piera) que també va ser un bon corredor. *ací faig jo un incís, perquè a Laguar tenim un campió del món de pilota, el Màlia (Vicent), que en els anys 80 guanya les carreres populars del Poble Dalt que es celebraven a les festes del poble*
Les carreres es feien per camins de terra i pedregosos, sempre prop del poble. Els recorreguts eren costeruts i la meta estava en la plaça del poble. Eren distàncies entre 500 i 1500 metres.
Sols em queda recordar-vos que aquestes carreres estaven molt unides a la música tradicional i popular valenciana (dolçaina i tabalet) perquè sempre es disputaven al seu toc.
"Açò durarà de Nadal a Sant Esteve". 
Però a Alcoi els botiguers contesten : 
- No, senyor/a.
Açò durarà de Sant Esteve a Nadal"

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog