S’obri la
porta de la biblioteca i entra un home amb el seu abric ben cordat. Hui fa
gelor al carrer. Hola, Josep, com va? Mira vinc a fer donació a la biblioteca d’un llibre publicat i editat per la Universitat
de València en el qual he estat el
seu coordinador. Moltes gràcies, Víctor (Agulló Calatayud).
Abans de posar-me a catalogar-lo, llig el seu títol “territori
valencià, territorir runner” i fulleje el seu índex
(36 escrits) i veig un article “Les
corregudes del gall”. Em pare en la seua lectura
que passe a resumir-vos:
Les corregudes del gall eren unes carreres que es feien pels
pobles de les comarques centrals. Al ser una carrera popular no podem saber la
seus antiguitat, però al
segle XIX ja estan documentades. Aquestes carreres es feien coincidint amb les
celebracions de les festes patronals (festes religioses). El qui guanyava la
carrera rebia com a premi un pollastre que aguantava l’agutzil en la línia d’arribada. Penseu que aquest premi fins
meitat segle passat tenia un gran valor simbòlic i
tangible (concret i sòlid).
Tenim referències escrites de l’any 1886 (setembre, sant miquel) una
carrera del gall al poble de Sella amb corredors del poble i forasters. Devem destacar a Josep Morant “el Meló” qui
segurament va donar a nom a l’expressió valenciana “ corres més que
Meló”.
Aquestes carrers junt el joc de la pilota eren dels pocs
entreteniments esportius o de diversió. Gent
que treballava i vivia de la terra. Podem destacar un pilotari de Murla, “el Llana” (Sebastià Piera)
que també va ser un bon corredor. *ací faig jo un incís, perquè a Laguar tenim un campió del món de pilota, “el Màlia” (Vicent), que en els anys 80 guanya
les carreres populars del Poble Dalt que es celebraven a les festes del poble*
Les carreres es feien per camins de terra i pedregosos,
sempre prop del poble. Els recorreguts eren costeruts i la meta estava en la
plaça del poble. Eren distàncies entre 500 i 1500 metres.
Sols em queda recordar-vos que aquestes carreres estaven
molt unides a la música tradicional i popular
valenciana (dolçaina i tabalet) perquè sempre es disputaven al seu toc.
"Açò durarà de Nadal a Sant Esteve".
Però a Alcoi els botiguers contesten :
- No, senyor/a.
Açò durarà de Sant Esteve a Nadal"
Comentaris