de pares a fills, açò és mel de romer : la pilota

no vaig a parlar ni d’apicultura, ni de cuina, ni de..., però he pensat que era una manera deliciosa i molt adient per contar-vos les partides finals del campionat de raspall que organitza la Mancomunitat de la Vall d’Albaida junt als clubs de pilota disputades el diumenge 7 de febrer (la resta de resultats en http://www.pilotaveu.com/etiqueta/tardorhivern15

Amb ofici i benefici, treballe rodejat de papers,“mate” el cuquet de no despenjar pilotes, veient-les botar, a les pilotes de badana i vaqueta, i el diumenge pel matí me’n puje cap el poliesportiu d’Ontinyent. Passe per Ontinyent i el poble està ple de policies i ambulàncies (pense algun accident...), em quede sense bateria al mòbil i arribe al bar del poliesportiu amb intenció de “fer un mosset” i entrar en ambient.

Els més matiners, com des de fa 13 anys (finals d’Atzeneta), són Paula “la de l’Olleria” i Vicent “el d’Atzeneta”, els “alma maters” d’aquests campionats. Al seu costat, tampoc poden faltar, des de la primera final, els músics : 2 xirimiters i 1 tabal.

Al ser hivern, tindre un trinquet cobert (malgrat que “bastant” gelat i bufat) sempre ajuda a poder disputar les finals sense entrebancs de l’oratge.

Vos vaig memòria: aquest campionat d’aficionats i escoles de pilota juguen, al carrer, a 40 tantos o 8 jocs i, al trinquet, a 6 jocs (30 tantos).

La primera final és de 2ona categoria i s’enfronten els equips de Canals i LlocNou d’En Fenollet. Partida que pareixia clara per “als rojos” (Canals) al posar-se 25-5, però una gran reacció “dels blaus” (LlocNou) iguala la partida a 25 i l’emoció del darrer joc. El fan “els rojos”.

Calfen els jugadors de la propera partida i entrem en conversa un trinqueter, un jugador “semi-professional”, una gran aficionada (mare i germana de pilotaris), un polític-pilotari i el que escriu. Cadascú expressa, des del seu punt de vista com veu el món de la pilota: A) trinquets infrautilitzats (4) a la comarca  per a partides de professionals (modalitat raspall) front altres comarques: La Costera (La Llosa, El Genovés, Castelló de la Ribera), La Safor (Xeraco, Gandia, Bellreguart, Piles, Oliva), La Marina (El Verger, Dénia, Xàbia, Orba,Ondara); B) clubs i escoles sense ajuda que mantenen un campionat aficionat sense “quasi” recolzament institucional;  C) implicació dels polítics en creació d’infraestructures, ja siga un trinquet o un carrer artificial : promeses sense resolució (cas d’Albaida: en 2008 era un club amb 10 equips i 34 jugadors en l’escola; actualment, 1 equip de 2 jugadors); o tot el contrari, carrer del Raspallot de Quatretonda (un club en creixement). Parem de xerrar...

...Comença la final de 1era., “els blaus” (El Genovés) fan el primer joc des del traure; però els “rojos” (Castelló) fan 5 jocs seguits i la partida es decanta cap ells. Guanyen 30-10.

Ací tinc l’excusa, del títol de l’article, de pares a fills, sí perquè en les finals tenim jugant a : al fill de “Pinet”, al fill de “Sagasta” (de Simat) i als fills(Roberto i Toni) i nét(Martin) del “ti Sensio” (del Palomar).

Aquests campionats han servit per revitalitzar la pilota a la comarca i d’on han eixit joves jugadors (s’iniciaren amb 7 i 8 anys) que ara segueixen jugant, tant a nivell, professional com aficionat. Exemples em tinc (perdó als que no anomene: són molts) : Gabi “el de la Pobla”, Domingo “el de Llutxent“(recordeu : desafiament el dissabte 13 de febrer entre “la costera contra la vall d’albaida” al trinquet de La Llosa), Jaume “el de Montesa”, Carlos “el fill de Joaquin”, Edu i Josep“els del Genovés”, Molina(Gabriel) “el del Palomar”, Robertet “de Quatretonda”, Martin “el nebot d’Alberto”, “el surdet de Muro”,”el xiquet de Laguar”, i un llarg etcètera com Abel-Josep de Bèlgida, Moisés de Planes, Jordi-Marc de Castelló, Dani d’Atzeneta,etc.

Com vos dic al principi, mel de romer, de pares a fills : la transmissió del joc (ancestral),  la saviesa col·lectiva, el patrimoni (la llengua prohibida) d’un poble (el valencià) ha estat l’esforç de moltes generacions. Arrelament.