40 anys més tard, tot igual? No, ni pensar-ho. El 92 % de viatgers ara van en el cap catxo mirant els seus telèfons mòbils i fent anar els dits de les mans com les taquígrafs del Congrés. De segur que aquesta nova generació de persones aprovarien els exàmens de la màquina d’escriure dels meus temps d’opositor (mínim de 200 pulsacions per minut).
Sentats i plantats. Què fa el 7% restant? 2 festejant, 1 llegint un llibre, 1 mirant el temari d’oposicions, 1 dormint, 1 dibuixant en llapissera en el seu quadern (quin dibuix més bonic va fer el xaval durant el trajecte d’una hora i 10 minuts). Sí, falten 2 persones. El meu “mig amic” i jo.
Què fèiem? Xarrar de pilota, però no de pilotes del putxero, no. De pilota valenciana. Anàvem a la catedral. Sí, a la catedral de València, però tampoc ho heu encertat. No és l'església catedral-basílica metropolitana de l'Assumpció de La Nostra Senyora de València (Jaume I), anomenada popularment com la Seu. És la catedral de la pilota valenciana. El 20 d'agost de 1868 es va inaugurar al carrer de Pelayo, al costat de l'Estació del Nord, un nou trinquet, que rebria el nom del carrer, encara no traçat: el Trinquet de Pelayo.
Algú no aficionat a la pilota, li sona el nom?
Creuem el gastro-trinquet, hui dissabte ple de gom a gom, tots menjant paella valenciana i ens endinsem a la canxa de pilota (58,5 m de llargària per 11 m d’amplària i 9 m d’altura). Ho vaig mesurar en el segle passat, any ‘86, fent el curs de monitor de pilota amb el Sr. Rovellet de mestre i el Sr. Iñurria com a president de la federació.
Hem vingut a vore la partida que juga el nostre estimat i admirat amic Héctor Vidal Hernández. Sí, el fill del Pepiquet del Nadal i de la Tere de València, la filla de Carmen i Pedro. El nostre heroi esportiu local.
La Vall de Laguar. Com molts sabeu, i si no ho conte jo, la nostra vall és xicoteta, però ben bonica per a viure, gaudir i visitar.
Juga de blau perquè el seu company, Marc Giner, està lesionat. Els substituts són Mario i Guillermo. Trio contra parella; així i tot, donen de deu per als rojos. “La càtedra” (aficionats entesos en el joc i que abans de començar la partida es decanten i amb ells les travesses) ho tenen clar. Els 3 primers jocs no donaven a entendre això perquè els blaus van tindre 3 vals per fer-los i no van saber rematar la feina. Després, res. Voler i no poder. 60, rojos – 25, blaus. Darrere nosaltres un grup d’aficionats que “en sa vida havien xafat un trinquet” i els teníem que explicar com cobrir-se de la pilota i algunes accions de la partida (tamborí, tantos, corda, parada, escala, encalada...).
La tornada amb el tren? UN DéJÀ VU. * torneu a llegir els paràgrafs dos i tres” perquè ens va costar tornar plantats. Es va repetir la mateixa història.
Però ací no s’ha acabat la pilota del cap de setmana, perquè diumenge matí hi havia partida al carrer del Poble Dalt on els equips de Laguar i Orba es juguen quin dels dos equips puja (ascens) a Primera Categoria de Llargues. Ens va costar posar “telles” (1 i 2, marxes roja i blava respectivament) de les ratlles i marxar (dur la puntuació de la partida – quinzes i jocs- i cantar-ne el resultat de cada quinze jugat. Partida igualada fins el 4-3. Resultat final, 10, rojos – 4, blaus. Falta la tornada a Orba per saber quin equip jugarà en primera la propera lliga de llargues.
Cap de setmana entre focs (cremar ramutxa o ramulla), teles, plàtans (fruita ideal per als esportistes) i flors. Des d’ací, i amb tot el respecte, m’agradaria fer una reivindicació a l’actual corporació municipal : compreu el solar “del Fidel” i feu un Espai de la Pilota on els jugadors puguen canviar-se, enfaixar-se, dutxar-se) i per l’altre carrer un CAP (Centre d’Atenció Primària) de Salut digne del segle XXI i no l’actual que hi ha al poble que és del segle passat amb escalons, sense accessibilitat per a persones discapacitades i complicat per a la gent major del poble.
SALUT, PILOTA I LECTURA!!
Comentaris