Diumenge. Dues partides. Dues modalitats. Un esmorzar. Una picaeta.

Matí. 3 pilotes trencades, 3 quinzes. 3 faltes del feridor, 3 quinzes. Quin joc més estrany acaben de perdre els blaus des del rest. 45-45, la partida ha agafat una emoció indescriptible, el trinquet de gom a gom i tot el món plantat i aplaudint, coixinets al vent.

Joc directe, rojos i blaus, trinquet, vaqueta, ferir, tamborí, “parà”, pouet, corda, dau, caiguda d’escala, penjar, travesses, etc.

Vesprada. El frontó està nou de trinca amb la seua tela i pintura. Busquem l’ombra per gaudir de la partida. La reballada en el frontó valencià és bastant clau. Cau roig.

Joc indirecte, frontó, roig i blau, tec, xapa, rebot, passa, falta, manró, “bolera” (volea), salvar, etc. 

Un incís : Pregunta en veu alta per a qui corresponga contestar: no seria més emocionant i igualades les partides si es tornara a contar a jocs (anteriorment es jugava a jocs, jugant-se a 10 jocs) i no a 41 tantos? El públic present em diuen que sí, i un home (el pare de Lluís) em confirma que en els jocs escolars encara es conta així.

No hi ha una pilota única sinó que l’univers de la pilota valenciana està conformat per diverses pilotes que s’ajusten a les necessitats de cada modalitat i del nivell de pilotari: badana, grossa, de cautxú, de tenis raspada, de drap.

Trinquet : la pilota de vaqueta és una icona d’aquest joc, molt més que un esport. Una joia artesanal que rep aquest nom per estar feta de pell de bou. S’utilitza a les modalitats d’escala i corda, raspall i galotxa. Pilota de 42 mm, entre 42 i 48 grams de pes,

Frontó valencià : la pilota de tec es gasta exclusivament als frontons valencians. Estan fetes de pell de cabra, de color blanc, més dures i pesants que les de badana, i més grosses que les de vaqueta. Pilota entre 48-50 grams de pes i 50 mm. de diàmetre.

Quines paraules, quin vocabulari més bonic que té la pilota valenciana!! Quina riquesa cultural!! Vull escriure sobre pilota, molt més que un esport, perquè :

 CONÈIXER D’ON VENIM PER NO OBLIDAR. 

 

Però l’actualitat o “treding tòpic” en les xarxes socials, en la premsa escrita i digital i en les teles és que Colom “potser” siga valencià (documental de la RTVE); quan per a mi, el debat, el deurien haver posat no en la procedència de Cristòfor (fins ara tenia 25 orígens diferents) sinó que ERA MARRÀ (i per què no XUETA?)

Tinc un tastet sobre “els xuetes” per si voleu saber més cosetes :  http://josepmoll.blogspot.com/2023/02/un-vell-amic-despres-de-passar-2-anys.html ).

Que no sabeu que vol dir “marrà”? era el nom pejoratiu que li van posar als JUEUS CONVERSOS.  “marrà” ve de l’àrab i vol dir “cosa prohibida”, com per exemple, el porc.

I sabeu qui va posar els diners per al viatge del “descobriment de les Amèriques”?

No, ni Isabel ni Ferran, el reis no tenien “un gallet” (antiga moneda de cinc cèntims de pesseta), va ser  LLUÍS DE SANTÀNGEL el que els amollà, i sí, també era un altre JUEU CONVERS. I sí, també era valencià.

Mig any abans de 12 d’octubre, Isabel i  Ferran (els Reis Catòlics) un 31 de març publiquen el decret d’expulsió dels jueus dels seus territoris: les corones de Castella i Aragó. Tenien que anar-se’n  abans del juliol si no es convertien a la fe cristiana. Molts no ho van fer i finalment 125.000 persones van ser obligades a abandonar les seues cases. La principal causa que esgrimien els reis per l’expulsió dels jueus era de caràcter religiós. Se’ls acusava de convertir cristians al judaisme, motiu pel qual ja s’havia instaurat la INQUISICIÓ moderna en el 1478. Amb tot, a parer seu, això no va ser suficient, d’aquí que s’acabés optant per l’expulsió. Els jueus expulsats van rebre el nom de SEFARDÍS o sefardites perquè procedien de Sefarad, el nom hebreu de la Península Ibèrica.

117 anys més tard, es repetiria la història d’una altra expulsió per raons religioses: 1609. La MORISCA (musulmà batejat que, després de la conquista cristiana, continuà habitant en la península Ibèrica).

2 tastets per saber un poc més sobre moriscos:

http://josepmoll.blogspot.com/2010/06/ja-he-parlat-sobre-el-tema-i-el-llibre.html

http://josepmoll.blogspot.com/2023/02/lexpulsio-morisca-fou-un-drama-huma.html

Anècdota curiosa :

Eixe mateix mes de març de l’any 1492, a la ciutat de València, va nàixer un altre jueu convers molt il·lustre : l’humanista i filòsof Joan LLUÍS VIVES; el qual va practicar amb assiduïtat el joc de pilota en els seus anys de jove. Hi una escena en els seus “Diàlegs”, és l’obra més reedita i traduïda de Lluís vives, entre la seua germana que diu així:

-          Tenim més a prop el migdia que l’alba. Vols mudar-te de camisa?

-          Hui, no, aquesta està prou neta; demà me’n posaré una altra. Dona’m el gipó.

-          Quin? El senzill o l’enconxat?

-          Dona’m el senzill, perquè si hui jugue a pilota estaré més lleuger.

CONÈIXER D’ON VENIM PER NO OBLIDAR. 

*I acabe obrint, si voleu, el meló del debat i/o de la reflexió :

-        1)  Porte una temporada caminant amb les mans enrere l’esquena (com mon tio Moll). Reflexionant? No ho se, els experts em diuen que la comunicació no verbal transmet missatges sense parlar i que el llenguatge corporal és una part crucial de la comunicació no verbal, ja que a través de moviments i postures podem transmetre missatges sense parlar.

-          2) Per què les persones pensem que tenim la raó, inclús quan estem equivocats? La majoria dels conflictes entre persones no tenen res que vore amb la ideologia. Són, simplement, malentesos que apareixen en la vida quotidiana.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog