a dos i dos ratlles

El murmuri de l’espera en la primera parada durà ben poc. Conforme s’acostava l’hora d’arribada del tren a l’estació es va convertir en un rebombori que acabà essent un guirigall dins del vagó. 54 cadires plenes i més de 50 persones plantades en el vagó que vam pujar. Superàvem les 101 permeses. Plantats i subjectes a les barres va ser tot el trajecte. Un flashblack em va recordar els anys 80 del segle passat. Època estudiantil universitària. Totes les setmanes, anada i tornada tren de rodalies. Vagons de gom a gom. Asfíxia, xafogor, fum de tabac. 40 anys més tard, tot igual? No, ni pensar-ho. El 92 % de viatgers ara van en el cap catxo mirant els seus telèfons mòbils i fent anar els dits de les mans com les taquígrafs del Congrés. De segur que aquesta nova generació de persones aprovarien els exàmens de la màquina d’escriure dels meus temps d’opositor (mínim de 200 pulsacions per minut). Sentats i plantats. Què fa el 7% restant? 2 festejant, 1 llegint un llibre, 1 mirant el temari

Diumenge. Dues partides. Dues modalitats. Un esmorzar. Una picaeta. Matí. 3 pilotes trencades, 3 quinzes. 3 faltes del feridor, 3 quinzes. Quin joc més estrany acaben de perdre els blaus des del rest. 45-45, la partida ha agafat una emoció indescriptible, el trinquet de gom a gom i tot el món plantat i aplaudint, coixinets al vent. Joc directe, rojos i blaus, trinquet, vaqueta, ferir, tamborí, “parà”, pouet, corda, dau, caiguda d’escala, penjar, travesses, etc. Vesprada. El frontó està nou de trinca amb la seua tela i pintura. Busquem l’ombra per gaudir de la partida. La reballada en el frontó valencià és bastant clau. Cau roig. Joc indirecte, frontó, roig i blau, tec, xapa, rebot, passa, falta, manró, “bolera” (volea), salvar, etc.   Un incís : Pregunta en veu alta per a qui corresponga contestar: no seria més emocionant i igualades les partides si es tornara a contar a jocs (anteriorment es jugava a jocs, jugant-se a 10 jocs) i no a 41 tantos? El públic present em diuen que