No arribe a hora de fer-li la foto, el tren ja ha passat. El temps passa inexorablement com també canvia el paisatge i els sorolls de la natura. Aquest matí de hui diumenge són els sorolls del crac-crac que fan les espardenyes al xafar la gelada de la rosada blanca i l'escotxegar (cantar) de les perdius els que escolte en la passejada matinera dominguera. 

Fa deu anys era el tec de la pilota de vaqueta i el fer(tocar) palmes dels aficionats. El feisbuc hui em recorda que tal dia com hui, darrer diumenge del mes de gener, de fa deu anys anàvem camí de Bèlgida a jugar les semifinals de raspall de 4arta. categoria. 

El xiquet de Laguar, Sensio junior i el Soi havien guanyat al carrer del poble per dos jocs d'avantatge(40-30) o el que és el mateix 8-6. La partida al carrer artificial de pilota de Bèlgida va tindre de tot. Un començament albaidí amb un 5-20. La relaxació o confiança va capgirar la partida i els belgidans es van col·locar per davant, 25-20. La tensió es va fer palesa entre els jugadors i els aficionats. 4 jocs molt disputats i igualats amb quinzes molt aplaudits van ficar el marcador 30-35 per a l'equip blau (forasters). Al cap i a la fi, 35-40 i a la final de Castelló de Rugat. 

El resultat de la final? Si us pica la curiositat tindreu que tirar mà de l'hemeroteca digital (o de paper). 

Que tingueu un bon diumenge!!