Magafa vertigen com evoluciona aquest món global i més després duna pandèmia com la que estem patint.

Els usuaris continuen mirant el telèfon mòbil, jo no existisc per a ells i els llibres de paper que estan en les prestatgeries immòbils, tampoc. Camine tranquil·lament per la biblioteca i els mire i observe. Continuen mirant el mòbil. Em ve al cap la frase dun dells el boli i el paper són instruments del juràssic i els éssers humans tenim 5 extremitats. 5? Li pregunte. Sí, Josep, sí, 5. Dues mans, dos peus i un mòbil.

Men torne a la meua taula i em pose davant de lordinador a escriure, però al costat meu tinc un full, un boli i un llapis on faig una anotació : els adolescents volen descobrir el món per ells mateixos igual que nosaltres quan érem jovents, però daltra manera. No és enyorança de temps passats. És una manera de descobrir el món ni millor ni pitjor, diferent.

Nosaltres estàvem enganxats al carrer (jugar) i ens comunicàvem amb la llengua materna (castellà o valencià); inclús la lletra de les cançons eren amb eixes llengües. El món dara és amb un mòbil en la mà, sense carrer i tot en anglés (la música inclosa).

Disculpeu-me adolescents de hui en dia, i algun que altre majoret, però es passeu les hores mirant Tik Tok, reenviant-se vídeos per lInstagram, sou addictes a les sèries de plataformes com Netflix, HBO, Disney o Amazon Prime i/o whatsapejant sense agafar el telèfon mòbil quan sona i fa ringgggggg (algun familiar que vol saber de vosaltres).  

Un filòsof, no recorde el seu nom i tampoc si era filòsof, deia que tindríem que escoltar més a la natura i que si estiguérem mirant els arbres durant cinc hores al dia, el món seria molt millor. Els arbres porten molts anys a la Terra i el que han aprés, crec jo, és que no cal moures tant, que si estàs quiet estàs d.p.m.( ho sent són 3 paraules censurades per linternet), que amb un poc de sol i aigua ja ho tenen tot. Nosaltres, els éssers humans, som tot el contrari, volem estar tot el sant dia de comboi, danar amunt i avall, dací cap allà, de saber que ha dit aquell que viu allà on brama la tonyina o crist va perdre les espardenyes, que no mho conten que ho vull descobrir jo, etc., etc. Pareix una competició contra nosaltres mateixos o contra la resta de persones. Tindre més no és la veritable felicitat. I no ens farà més feliços trobar la força dins de nosaltres mateixos?

Per cert, estic a la biblioteca treballant i ni he begut ni he fumat.

Serà que hem faig major amb aquests pensaments públics? Però escolteu, envellir tampoc és tant terrible. Té la seua part bona.  Hi ha que gaudir de tots els moments de la vida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog