20 d'agost. Toca agafar el cotxe perquè ens anem a veure una partida de fira en la modalitat de perxa. La gent dels pobles anomenen així les partides de pilota que es juguen en la setmana de festes i en la qual participen jugadors de nivell. Perxa és una variant de la modalitat de llargues i la diferència és que no es trau per començar a jugar. Comença amb la ferida; un dels jugadors s'arrima a la paret per la mà esquerre (“el que fa”) i un altre jugador de l'equip contrari es col·loca a poca distància i fereix(feridor) tenint que passar la pilota per damunt d'una senyal que es posa en la paret. Actualment és una corda creuant tot el carrer; abans, conforme ens conta un vell aficionat “guarer” era una “busca” (barreta metàl·lica). L'habilitat del feridor consisteix en arrimar la pilota a la paret per a què l'altre jugador no la puga jugar o la tinga que jugar amb l'esquerre. La partida continua com el joc a ratlles (igual que “a llargues”). Aquesta variant de ratlles es juga,sobretot, en les comarques interior (muntanya) alacantines. Riquesa cultural de la pilota valenciana.

 

Com tots sabeu està essent un any complicat amb la pandèmia del covid-19 i sols poden assistir familiars i un aforament limitat a veure partides al carrer. Cap problema. 1/3 dels habitants del poble estan mirant la partida al Carrer de Frau. El poble té 116 habitants. Gent de diversers comarques : del comtat, de la Vall d'Albaida i de les dues Marines (Alta i Baixa). El poble està situat en un balcó de la Vall de Seta. Seta és un subcomarca del Comtat entre les serres d'Almudaina, Serrella i Alfaro. Zona de molts barrancs i terra “albarís” (o llacorella) és drenada pel riu del mateix nom, el qual és un afluent del riu d'Alcoi. Els seus pobles ja eixien anomenats en el Llibre de Repartiment de Jaume I i foren repoblats per gent mallorquina després de l'expulsió morisca. El nom de “Seta” té un origen incert. Carmen Barceló, lingüista, ens diu que tal vegada el nom descendeix d'una tribu bereber “els Satta”; mentre que Coromines ens comenta que és un nom mossàrab “vallis saepta” (la vall tancada) i que els moros digueren “Seta”.

 

La partida va estar molt entretinguda i disputada perquè és un carrer molt jugador i els 8 jugadors ho van donar tot. Fent que els aficionats gaudírem d'una matinal pilotaiara ben distreta. Comencà bastant igualada (2-2) i després d'un joc llarguíssim, els rojos es posaren 6-2. Els blaus es motivaren i aconseguiren igualar la partida (6-6 i 7-7). Després d'un altre joc llarg per igualar a huit, als blaus tingueren val i net per fer el joc i no van poder fer el joc i tampoc els va dir la pilota (penjada a un canyo), 9-7 per als rojos. De nou la pilota va ser capritxosa amb els blaus i perderen la possibilitat de fer un 9-8 amb dos vals o “quarantes” per a la perxa (blaus) d'acord a la manera de marxar de La Vall de Seta (eixa informació ens la va fer arribar el marxa(d)or de la partida. Al final, 10-7 per als rojos després de 2 hores i 15 minuts de partida. S'acaba la partida, es feliciten uns als altres, es “desenfaixen” els rojos i blaus i tots junts (també el marxa(d)or i organitzador de la partida de fira) cap a l'aperitiu de l'únic bar del poble que està al Raval. La germanor de la pilota valenciana reflectida en aquesta taula (10 persones) del bar del Raval. Una anècdota final, entrem i el cambrer ens mira i ens reconeix : xe!! quina casualitat, un “morquer” servint-mos.