Des de la Penya del Xorro, l'àliga (àguila), eixe ocell rapinyaire diürn amb el bec fort i ganxut, alça el seu vol silenciòs al detectar la seua presa (el terme està ple de conills) però no li podem fer cap foto perquè estem aparcant el cotxe. Hem arribat al poble de la comarca del Comtat que en àrab vol dir "font que brolla amb violència" per veure una partida de llargues. Alfafara, poble de rutes verdes i bells racons com la foto del carreró més estret que conec (antiga sèquia que duu al llavador i bassa).

Un cap de setmana ( 3 dies ) molt pilotaire tot i respectant i mantenint les distàncies de seguretat, amb mascareta i mans rentades de la "nova normalitat". Al poble d'Alfafara s'han celebrat tallers de pilota, enfaixaments de mans, campionat local d'aficionats i que ha culminat amb la partida dominical vespertina de llargues. 

Les tretes de bragueta les feien Ismael "fageca" (faixa roja) i José Luis "gorga" (faixa blava). Els rests eren : Santi "llíber", Pablo "sella", Héctor, Josep, Vicent, Damià "laguar" (tots quatre). La partida ha començat molt igualada i competida amb ratlles molt renyides i disputades. Els tres primers jocs han durat mitja hora llarga. 2-1, rojos. La partida continuava amb grans tretes i restes de vole(r)a molt boniques que el públic assistent aplaudia amb força (unes setanta persones entre el traure i el rest,en un poble de 400 habitants). 

La partida agafa el color de la faixa roja i es passa a un 6-2. Els rojos guanyaven la majoria de ratlles en eixos moments de la partida quan es lesiona la treta de la faixa blava (amb dolor engonal) i passa a traure de palma Damià "laguar". Li  donen unes dotze passes.

 El canvi influeix en el desenvolupament de la partida. Els rojos baixen la seua efectivitat i els blaus comencen a guanyar més ratlles. Fins el punt que la partida s'iguala a sis jocs. 6-6. Portem ja quasi una hora i tres quarts de gaudir de la pilota valenciana. Mentre la partida puja en emoció, els aficionats alcem el cap al cel per tornar a veure el vol majestuòs de  l'àguila i com comencen a caure

 

 "unes xapes" de gotes d'aigua que banyen el carrer i ens fan que les puntes dels dits dels peus es gelen. Estem baix de la Serra Mariola i es nota. Veient que és feia fosc, l'home bo i les dues faixes (roja i blava on) acorden acurtar la partida que anava a deu jocs, a huit. Finalment, després de dues hores de jugar, rojos,7 - blaus, 8. Toca despenjar pilotes de les teulades. Partida bonica!! Partida distreta!! Pobles que recuperen i promocionen els nostres costums i tradicions!!