
Entre flors de taüt i arbres florits he passat Sant Josep. Acabe d’escoltar el darrer tro de la mascletà i al cap de poc entren per la porta del bar dues persones. El Ti Carlos “el coeter” i el Ti Ovidio “el de la Milagrín del Poble Baix”. Jo ja tinc en les mans dos gotets i una botella “Albo”. El pitxer en l’aigua fresca ja feia una estoneta que el tenia damunt del mostrador. Pep, un parell curtetes i ens anem. Què voleu de picar?. Si la meua germana ha fet sang, posa-mos quatre trossets que li ix boníssima. I un poc de pa per mullar. No tinc a ningú en el bar i la conversa amb els homes és amena i distreta. Em parlen dels coets amollats. Dels coloms que tenen que pintar les plomes i amollar després de dinar. Després tenen que anar a l’horta de la font perquè una de les barraques (canyes) de tomaqueres la tenen que reforçar. Jo sóc tot orelles , crec que per això tinc 2 pàmpols ben grans. Per cert, no ho dit, la botella és absenta. Bon records!! Clar que sí!. D.E.P. Ovidio. ...