*la fotografia de la pilota ha estat feta

 per  Dimas Kruithof. 

Les altres dos per mi*

Fruita de cistella, fuig d’ella. La partida havia alçat expectació perquè jugaven el primer contra el tercer (empatat amb punts amb el segon) i es notava en el carrer. No sols per aficionats d’un poble i l’altre, també pel públic foraster que estava de pas (temporada de cireres i senderisme). Els “forasters” es paraven, feien fotografies i ens preguntaven com es conta i juga. Comencen els rojos (La Vall de Laguar) fent els dos primers jocs: 2-0. La reacció de l’equip blau no va ser suficient:  2-1. En un plis-plas es passà del 4-1 al 8-2 i el definitiu, 10-2. Un hora i un bufit.  El resultat es enganyós perquè els blaus (Murla) ha tingut 3 jocs, al principi de la partida, amb val i traient que no han pogut (o sabut, depèn dels ulls que ho miren) guanyar. De l’equip roig (molt compenetrats) destacaríem aquesta vegada la treta (Aaron); el qual ha canviat la seua tècnica de traure i ara se la tira (o solta) amb la mateixa mà que li pega a la pilota. Eixe canvi de treta ha fet que s’impulse amb més força i que l’allargue molt més. Amb els dits (perquè no tinc més dits) li vam contar més de 10 “saques directos” o “aces”, com diuen els de la tv., en el joc del tennis.  

Però durant la partida tens temps de parlar i comentar molts de temes diversos. Ara, en temporada de cireres, m’agradaria alçar la veu i DEMANAR QUE 

És respecte a la gent de camp, perquè vindre de la ciutat no vol dir tindre sols drets i cap obligació. Som iguals. No trobeu? Les cireres no són de tots, són del seu propietari. Ell inverteix al llarg de tot l’any (abonament, poda, llaurada, collita, etc.) i veure com entren al seu bancal i arrasen amb el cirer, sense mirament, sense preguntar, sense educació ni demanar permís, "como pedro por su casa". No és just ni correcte. Em pregunte: Els agradaria  a eixes persones que la gent del camp anara a les seues cases, entraren sense demanar permís, obriren la nevera i els agafaren, per exemple, les cireres que han "furtat"? Que cadascú reflexione. A mi no m’agradaria. Respecte i convivència. 

L’altre dia, bo fa uns quants dies, (per als que coneixen la història), la Rosita del Forn va agafar una cistella i se’n va anar caminant al SEU bancal:

-demà vénen els meus néts i els colliré una cistelleta de cireres. Estan rogetes i dolcetes. La sorpresa se la va dur quan escolta veus dins del SEU bancal i una colla d’homes i dones collint, millor dit, FURTANT, les SEUES cireres. Les cireres que durant tot l’any havien cuidat, ella i el seu home.

-Què fan? Diu la Rosita del Forn

-l’amo ens ha dit que collirem les que vullgueren. Li van dir els forasters/ LLADRES.

-mentida perquè el bancal és meu i jo a vostès no els conec. Va contestar la Rosita del Forn.

-i què va a fer-mos? Li va dir un homenot alçant la veu i amb un gaiato a la mà.

La Rosita del Forn se’n va tornar a casa, plorant i amb la cistella buida sense les SEUES cireres per als seus néts.