Dimarts dia del Treballador. M’han dit que hi ha partida de llargues al carrer de Murla (Murla-Sella) a les 5 i mitja de la vesprada. El Màlia treu amb l’equip de Sella i com tinc la vesprada lliure m’abelleix anar a veure’ls jugar. No se si agafar l’helicòpter o el cotxe (dubte existencial? No crec) que tinc aparcats a la Venta del Collao (Laguar). Agafe el cotxe i engegue la ràdio. Està sonant la cançó “juga al trinquet” de Bajoqueta Rock (“amb dos pinyols”. any 2001) en l’emissora  “la veu d’Ondara” (Casualitat o causalitat? Tampoc entre en eixe debat filosòfic). Agafe el camí de Murla i tinc que frenar en sec perquè un conill es creua davant de mi. Ara pense...”si haguera agafat l’helicòpter” (Ser o no ser aquesta serà la qüestió? No tinc la resposta). Arribe a Murla sense problemes d’aparcament. Vaig a fer-me un cafè al bar del “Papa” i me’l trobe tancat (descans del personal). No passa res. Ens anem cap el carrer on estan llevant els dos darrers cotxes i els jugadors escalfen les mans. Per a la gent que no ho sap, Murla (486 hab.) i Sella(584 hab.) són dos xicotets pobles de la província d’Alacant i la treta de Sella (Màlia I) es nascut a La Vall de Laguar (municipi format per 4 pobles : Benimaurell -260-, Campell-279-, Fleix-200- i Fontilles-62- amb un total de 801 hab.). Els tres pobles tenen molta afició a la pilota de carrer d’on han eixit grans jugadors aficionats i professionals (no vos dic noms per no deixar-me cap pel camí i així tireu mà d’internet). Al meu costat hi ha un grupet de xiques i una família. Estic xerrant amb un xaval que treu de palma i parlem de la “treta de bragueta”(per als neòfits de la pilota: manera de colpejar la pilota. Res a veure en temes de miccions o bufetes urinàries) i de la partida de festes d’Orba (segon divendres de maig) i en eixe moment, seu al meu costat un home de 89 anys. Em pregunta per la família (records i enyorança). També em conta que quan era jove anava amb Llana i altres a Sella a jugar al carrer de l’església on al rest es fa ample i estret a la treta. Em conta que on estava la treta hi havia una finestreta que donava a un bar i anaven refrescant la gola. També em diu que el carrer de Murla és ample  i que “és difícil restar-les des del casino (passat el forn) perquè el carrer fa baixeta i costen molt de pujar(restar la pilota)”. Són puntuals (5 i 35) i com ningú té monedes, el treure roig (els de casa) em demana la moneda a mi (1€). Ix creu i comença treient els blaus (són els forasters). La partida resulta molt igualada, un joc per a cada equip (1-2, 2-2, 3-3, 4-4, 5-4) i el marcador arriba 6-5 després de dues hores. Molt de jocs amb val per part dels blaus que no saben (o no poden) guanyar. Els meus fills vénen de treballar i seuen al meu costat. Van en màniga curta, el sol s’ha amagat darrere un núvols negres i la vesprada és fresqueta per als què ens fem majors; encara que l’exjugador que tinc al costat em diu “és que no tens sang en les venes”(frase feta). Els blaus guanyen una ratlla i el mateix exjugador (veí de Laguar casat a Murla) ens explica com la treta, encara que tinga, la ratlla als peus, no deu mai treure buscant al punter de l’equip contrari perquè s’arrisca a perdre la ratlla. La partida continua igualada (7-7). Les forces i el cansament, sobretot, dels dos traures, comença a passar factura (dues hores i mitja de partida). Són les huit i me’n tinc que anar. No puc acabar de veure la partida perquè l’hora de lloguer de l’helicòpter ha finat 😉 . La meua filla diu que no em preocupe que pel WhatsApp anirem sabent el resultat. Passe’m pels peus de la Serra de Resingles (Tormos) i el resultat és 8,rojos-7, blaus. Creuem l’ullal del riu Bullent (Pego) amb 9-7 per als rojos. Passant pel tossal de Santa Anna (castell d’Oliva)  i gaudint de les “creus de maigs” em diu el resultat final : 10-7 han guanyat els rojos. Enhorabona a tots tres: rojos, blaus i "guareros" perquè mantenen viva la pilota al carrer.

Podeu llegir més sobre música i pilota en l’article següent :

http://www.pilotaviu.com/opinio/13337/la-musica-que-sinspira-en-la-pilota-valenciana