S’acaba l’any i voldria fer un últim escrit sobre pilota amb l’excusa de la partida de raspall disputada ahir diumenge per la vesprada al poble de Bocairent dins de de les semifinals del campionat que organitza la Mancomunitat de la Vall d’Albaida. El resultat és important però per a la meua modesta persona i opinió molt més gratificant i bonic va ser veure un grup de gent amb una il·lusió i ganes de fer que la pilota al seu poble creisca i es jugue (fins i tot me la van fer tornar a mi la il·lusió). Són novençans perquè si no m’equivoque tenen 2 anys de vida per han acondicionat un carrer pla en un poble molt encosterat. Està a 20 pases d’un monument turístic i històric (construit en 1843 sobre pedra viva:plaça de bous).És un carrer pintat, molt modoset però amb maiúscules per la tasca d’acondicionament i d’idiosincràcia que porta el mateix.No sols els típics topadors, sinó una vorera amb escala, també floral i molt de joc amb la mà esquerra. Personalment m’encanta, imagine que molts jugadors (amb tot el respecte per als bons) creuran que és un carrer complicat i difícil d’adaptar-se: això és l’especial de la pilota al carrer. A més, tant es pot jugar amb força com amb cabet. Els temps que corren amb tanta globalització, professionalització, plans, escoles, queixes veïnals, denúncies i senyals de prohibir aparcar (sempre paraules escrites amb respecte d’opinions i perquè tota pedra fa paret) i paraules buides sense contiguts (abans s’anomenaven “promesas incumplidas”), segueisc pensant que la pilota al carrer i el món aficionat no deu morir i acabar en l’oblit o en les històries orals contades pels majors del poble o per algun professor amant de la nostra cultura.

Una anècdota abans de continuar, aquesta setmana ve un usuari menut a la biblioteca(d’Albaida)a tornar uns llibres prestats i es fixa en el meu clauer que és una pilota de badana de  “va de bo” d’Agullent i li pregunte: - quina pilota més bonica, t’agradaria jugar? – no se jugar, fa falta un pal per a pegar-li? ; - no és de raspall¸ -de què?, es juga amb el raspall de dents?..

Modalitats com el raspall, llargues, perxa, s’han parit (si em permeteu la paraula) als carrers dels nostres pobles i aquestes petits clubs i pobles menuts, lluny i de omarques interiors (no sols la Vall d’Albaida, de colp i bot tinc al cap, la meua Marina Alta, l’Alcoià, Vinalopó, Castelló, la canal de Navarrés i Bicorp,i un llarg etcètera perdoneu els que no vos he anomenat com Alcublas, Caibiel, el Fondó de les Neus o Canton,entre altres) de les capitals són la mare (del vi) o el peu (de la vinya), la versemblancça o comparativa més vàlida per igual, que s’ha de plantar (edat mitja), regar (edat moderna), podar (segle XIX i dictadures) o transplantar (finals del segle XX, principis del XXI); per tant, cuidar per les institucions tant públiques com privades.

Desitje que les finals de gener a Bocairent el temps ens acompanye, la gent gaudeisca anant i mirant, que els moros i cristians de Bocairent ens tinguen un poquet de paciència (després tot junts ens podem fer algun herberet o colpet, no trobeu), i que siguen un èxit i guanye el millor sense fer trampes.

Ah! L’equip de 4arta. Categoria ha fet un passet cap a la final al guanyar 25 a 35 als de Bocairent; mentre que el de 3era necessitarà el recolzament de l’afició i l’espenta dels jugadors front Rafelguaraf perquè van perdre 35 a 15.

Bones festes i entrada d’any 2013