Murla i la pilota

-

laguardiensis em conta a l'orelleta el següent :... com deien "...vaya, vaya aquí no hay playa..." Los Refrescos, allà per l'any 1989, però GLOBALITZACIÓ (?) i CRISI (?) a ttutti pleni. Dissabte pel matí ( a les 9) vaig agafar la furgoneta amb la família (tres generacions iaio,jo i senyora, fill/a i amic anàvem dins) i a passar una matinal de pilota valenciana al poble veí de Murla :
- tallers : el club de pilota de Murla amb la col·laboració de l'empresa ValNet va organitzar tallers d'enfaixar mans amb Jose "Genovés II" : tot un èxit de xiconets/es de la contornada fent-se la foto que serveix per al calendari de l'any nou;
- esmorçar, al poble de Murla, amb un barrejat de mistela i cassalla, on els homes majors ens conten les partides d'abans on soles es posaven el guant de pell i jugaven partides de pujar i baixar que podien durar dies i acabaven amb els dits ensangrentats i pilotes assentades que es curaven amb figa palera;
- partides al trinquet : on velles glòries (Ramiro de Benissa, Edi de Murla i Lluís de Murla contra Paco II de Laguar i un no tan jove Àngel de Murla) ens van deparar una partida molt igualada i renyida amb un públic  entregat als jugadors... per cert un pardalet m'ha dit que enguany Màlia i Edi fan equip de primera a llargues pel poble de Murla..;, amics/gues... de les dones de Murla ni parlar entenen més que qualsevol i en primera línia mirant, animant i donant consell als jugadors;
- cultura i esport valencià per tot arreu, sí senyor! : el parlar nostre (dos xaponesos, un parell de xavals marroquins i equatorians que els agrada la pilota), el menjar (paella gegant feta pel club de Murla), la forma de vestir (equipatges i xandalls nous i malgrat la pluja alguna espardenya de careta, el casino (candela per a tot el món) i les travesses (rojos i blaus) en la partida "oficial" : Primi i Herrera contra Marrahí, Héctor i Jesús de Sella (canviada a última hora perquè tenia que jugar Fageca però ValNet el va fer jugar a Pedreguer per la vesprada, puix Álvaro estava lesionat), els jocs infantils en la paret del trinquet,.... front això vaig fer un buïdet per a acompanyar a la dona a Xaló a comprar mistela i demés per a uns amics morqueros i .... mogolló de gent (com diuen al meu poble ) "forastera" : africans, sud-americans, europeus, australians, asiàtics i crec i tot que de Groënlandia. Ens fan aparcar dins d'un bancal d'ametlers i pagar  1,50 €, hi havien més de 80 cotxes, però es que més avant hi havien quatre bancals més... jeje després diuen que la terra no deixa i que el preu de l'ametla sempre està a 1€....La cooperativa de Xaló posa a disposició dels visitants porrons i  gotets per a la degustació dels diferents caldos. A més a més, al bar de costat, el propietari fa una demostració de malabarisme vinícola bevent el vi pel front, sí com llegiu!, cau pel nas i va a parar dins de la boca (ozú amb els taninos!).
Benvinguts al 2009!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Més informació
-
Imatge
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
Més informació
-
Imatge
Deixe el gosset lligat en la barana. Entre en la carnisseria. Ens saludem i faig la comanda. Parlem un poc de tot i acabem parlant de pilota. En eixe mateix instant, per art de màgia, les agulles del rellotge es fonen. El temps s'atura. No avança. Continuem parlant de pilota. Ens abracem. Fa més de vint anys que ho fem. La vida ens depara moltes sorpreses al girar el cantó. Lleveu el braser i la tela al tendur que anem a entrar a l’estiu   i escarxofeu-se en el balancí amb l’escalfor del sol de juny i així podreu llegir més a gust el tastet sobre LA PILOTA A ALBAIDA . Quan estava fent els estudis universitaris (anys huitanta del segle passat), es parlava de (i es donava) la “microhistòria”. Si consulteu la viquipèdia, us la defineix com una branca dins de l'estudi de la història i té com a finalitat la investigació del passat en una escala molt xicoteta. El tipus més comú de microhistòria és l'estudi d'un poblet o una vila. El segle XXI i la pandèmia que acabem de p
Més informació