Bufa i bufa sense parar

-


Us adjunte els resultats del cap de setmana dels equips d'albaida. Malgrat els resultats negatius me'n vaig tornar molt satisfet perquè l'actitud dels xicons va ser més positiva i van donar tot el que tenien lluitant fins el darrer quinze. Crec que quan fem esport hem de lluitar fins el final i no abaixar els braços perquè l'altre guanye o siga superior. És un esport, s'acaba la partida, li dones l'enhorabona al contrari i a seguir fent el que t'agrada: jugar a pilota i anant millorant en els entrenaments i vegent en que s'ha fallat per a corregir els errors...
alevins : (al carrer d'Albaida)
albaida, 30 - canals, 25.
Desempat a dos jocs
albaida, 5 - Canals, 10
infantil ( al trinquet de Genovés)
albaida, 10 - Genovés, 30
cadet (també al trinquet de Genovés)
albaida, 10 - Genovés, 30
1era (per la perillositat del carrer de bèlgida : teles metàl·liques penjant i planxa d'uralita solta, s'acorda anar al trinquet d'Ontinyent, però allí, la policia ens fan desallotjar el trinquet per perill del vent quan la partida anava...
Albaida, 15 - Bèlgida, 0
... com ja han superat els dos jocs de la primerar partida passa a la final Albaida
També vam jugar els benjamins una d'entrenament a Bèlgida, però al Carrer de Baix, puix les alternatives buscades estaven totes ocupades :carrer artificial de Bèlgida (molt perillós pel vent), trinquet de Castelló (gravant Canal 9), trinquet d'Ontinyent (partida) i frontó cobert del Palomar (ocupant juganst a frontenis). El carrer de Baix és on antigament jugaven al poble de Bèlgida, en un vist i no res, vam pintar amb clarió dues ratlles i els xiquets a jugar. Per cert, cada vegada que passava un cotxe paràvem la partida (li ho comentava a un pare d'allí: al meu poble, quan juguen al Poble de Baix, també tenim que parar de jugar quan passen cotxes i alguna que altra mula mecànica.. Sense previ avís, la gent va acudir al carrer i jo calcule que més de 50 persones estaven mirant la partida. L'entusiasme dels xiquets/es, i la gent mirant t'ompli d'orgull i satisfacció , de tal manera que dius : val la pena seguir lluitant per aquest esport tan nostre i peculiar! Tampoc voldria oblidar que el dissabte al trinquet d' El Genovés l'afició, prou nombrosa per cert,era molt "variopinta" i això és important en la pilota : gent jove mirant a les futures promeses, mares i germans/es recolzant als seus, gent major matant el "cuquet".
Ala i el proper cap de setmana (dissabte i diumenge), si el temps no ho impedeix, a Bèlgida : finals del campionat d'hivern.Vos esperem!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Més informació
-
Imatge
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
Més informació
-
Imatge
Deixe el gosset lligat en la barana. Entre en la carnisseria. Ens saludem i faig la comanda. Parlem un poc de tot i acabem parlant de pilota. En eixe mateix instant, per art de màgia, les agulles del rellotge es fonen. El temps s'atura. No avança. Continuem parlant de pilota. Ens abracem. Fa més de vint anys que ho fem. La vida ens depara moltes sorpreses al girar el cantó. Lleveu el braser i la tela al tendur que anem a entrar a l’estiu   i escarxofeu-se en el balancí amb l’escalfor del sol de juny i així podreu llegir més a gust el tastet sobre LA PILOTA A ALBAIDA . Quan estava fent els estudis universitaris (anys huitanta del segle passat), es parlava de (i es donava) la “microhistòria”. Si consulteu la viquipèdia, us la defineix com una branca dins de l'estudi de la història i té com a finalitat la investigació del passat en una escala molt xicoteta. El tipus més comú de microhistòria és l'estudi d'un poblet o una vila. El segle XXI i la pandèmia que acabem de p
Més informació