no és el que sembla o sí....

Aquest estiu - tardor vam celebrar el primer intercanvi pilotari entre dues comarques veïnes i tant diferents amb les modalitats de joc (Laguar-Albaida). El que vaig a contar-vos, segurament per als més ortodoxes i seguidors del raspall ho agafaran com una patada al "cul", però no és la meua intenció sinó sols explicar un poc les diferents modalitats. El joc de llargues , per als neòfits o desconeguts del tema, és més complicat perquè és un joc tàctic i d'estratègia. Sí, com sona, perquè les partides es guanyen no sols amb un bon traure sinó amb jugades de fer bones ratlles quan estàs al rest i després guanyar-les quan tu estàs traent i això és complicat perquè estàs fent un esforç físic i mental alhora. Això complica també la manera de contar, puix el quinze de la ratlla no es guanya fins que estiga l'equip del rest al traure amb un tanteig de " val i una, a dos i les dos o val i quinze i una ratlla", es a dir, eixos "quinzes es queden dormint". Mentre , el raspall, modalitat en la qual deuríen totes les escoles començar a ensenyar-se a jugar, si tens un bon treure i un bon rest és més fàcil de jugar i contar puix són quinzes fets. Però, que curiòs, els homes majors de la comarca vallalbaidina que he conegut ara, hem comenten que ells jugaven,abans, al raspall amb ratlles i alguns hem diuen que ho trobaven més emocionant i igualada la partida. No ho se, no he jugat mai, tindrem que provar-ho, no?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog