com no ha plogut... hem pogut jugar les partides ajornades. La veritat sense massa bon resultats. SErà l'oratge? serà la pilota ? la veritat és que hem perdut en parelles a Rafelbunyol ( 25-5), a Llutxent ( sabatera) on , tot i a que dir-ho, ha eixit una "fornà" de xiquets en edat benjamí que me'n alegre pel poble i Adrian. Ara juguen al trinquet, el qual l'han decendat ( vestidors, parets) i em pareix molt bé. Per a seguir amb les derrotes : els infantils a Castelló han fet sols dos jocs i gràcies : la porten "més calenta" que els nostres i.... Per cert, des de l'ajuntament de Castelló estan preparant un informe tècnic per cobrir i tapar el trinquet. Seria una gran notícia que la comarca tinguera dos trinquets coberts on poder jugar i entrenar-se si el club i l'ajuntament de Castelló ho troben a bé. aposta , que sincerament, els clubs i les escoles de la comarca devem recolzar.Ací, els alevins són els únics que ens van donar l'alegria de guanyar.
Més cosetes : si entreu en la pàgina o web de la federació de pilota i tindreu notícies del mundial de pilota a Equador i també dels jocs escolars a frontó. Ho reconec!! quan mire les comarques del país i veig que, on jo visc (La Vall d'Albaida), no participa em cua la moral als peus i em deprimisc, pense.... no funciona la pilota a la comarca....hem de fer jugadors/esportitstes que estimen el joc en totes les seues modalitats i ací no estem aconseguint-ho...crec que aquesta fornada de jugadors/entrenadors/responsables de club els/ens falta un poquet d'interés per fer més completa la preparació i no ser tan egoïstes de entrenar/jugar i s'acabat. Anem a intentar-ho! vinga! perquè estem en un moment on les instal·lacions van amunt, els recolzaments municipals també, tenim jugadors, ala va!!
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Comentaris