un diumenge a Aielo : pilota vaqueta i dolçaina L’oratge no pintava massa bo, temperatures baix zero, però ja havíem fet el tracte d’anar a esmorzar a Aielo i veure les finals de raspall. Ens vam abrigar i ,malgrat ser valencians, la puntualitat anglesa se’ns va apegant a l’hora de complir i respectar els horaris (ala, ja teniu el trilingüisme influint en les coses). L’entrepà de formatge blanc fresc (de la Llosa de Ranes) amb un raig d’oli d’oliva verge de la partida de Porçons d’Aielo i anxovetes (una manera bona de menjar peix blau) el vam acompanyar de olives xafades (ací diuen trencades i no se dir-vos si alberquines o mançanilla) i un bon got de vi shyrah del terreny (Aielo també és conegut com el poble “de la vara i dels barbats”). Ho vam rematar amb un herberet (tot hi ha que dir-ho, m’agrada més el de Bocairent i la Mariola, aquest para un poquet “aiguaet”) elaborat en una destil·leria artesanal. Segons la gent del poble de les més antigues de la Comunitat Valenciana ...
