un diumenge a Aielo : pilota vaqueta i dolçaina
L’oratge no pintava massa bo, temperatures
baix zero, però ja havíem fet el tracte d’anar a esmorzar a Aielo i veure les
finals de raspall. Ens vam abrigar i ,malgrat ser valencians, la puntualitat
anglesa se’ns va apegant a l’hora de complir i respectar els horaris (ala, ja
teniu el trilingüisme influint en les coses). L’entrepà de formatge blanc fresc
(de la Llosa de Ranes) amb un raig d’oli d’oliva verge de la partida de Porçons
d’Aielo i anxovetes (una manera bona de menjar peix blau) el vam acompanyar de
olives xafades (ací diuen trencades i no se dir-vos si alberquines o
mançanilla) i un bon got de vi shyrah del terreny (Aielo també és conegut com
el poble “de la vara i dels barbats”). Ho vam rematar amb un herberet (tot hi
ha que dir-ho, m’agrada més el de Bocairent i la Mariola, aquest para un poquet
“aiguaet”) elaborat en una destil·leria artesanal. Segons la gent del poble de
les més antigues de la
Comunitat Valenciana puix la tradició alcoholera es remunta
al segle XVIII.
Amb el cos calent vam arribar al trinquet
parroquial d’Aielo. Què curiòs, tots els trinquets que conec tenen l’entrada
pel bar (?). El meu amic (aparellador d’ofici) em comenta que la raó o motiu és
el tindre la forma de rectangle. Sí, heu llegit bé, un trinquet de l’església
(en terrenys d’ella) de meitat segle passat construït altruïstament per la gent
del poble. Va donar la casualitat que al nostre costat va seure un home major
que els diumenges ajudava amb el seu treball a la construcció del mateix i ens
va contar la història. L ’home
estava content perquè el trinquet estava ple com feia anys que no ho veia. Mares,
núvies, amigues, amics, fills, filles, aficionats, trinqueters, jugadors,
càrrecs polítics omplin les escales (les grades de la pilota) quasi de gom a
gom.
Sonen les dues dolçaines i el tabalet.
L’encarregat de les finals i del campionat (un atzeneter de pro) em diu que des
del primer dia que es disputa el campionat de raspall de la mancomunitat que la música acompanya als equips, tant en la
presentació dels mateixos com quan canvien de treure o joc. La veritat que
anima molt eixa parella d’instruments. El so de la dolçaina valenciana (instrument
de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de
forats que es tapen amb els dits) és viu i penetrant, i en mans d’aquests bons
dolçainers es sentia de beny lluny.
Festa i esport!!
Les sorpreses matinals continuen quan darrere
nosaltres, buscant el solet, tenim a les persones que dirigeixen el nostre
destí municipal (alcaldes i regidors de la comarca). Parem orella i escoltem. Un li diu a un altre que té diners per a cobrir el trinquet del seu poble i que
vol apostar per la nova escola de pilota. L’altre li comenta que el pis té
falta d’arreglar i també de fer els vestidors. Un altre diu que estan a punt
d’inaugurar un carrer de pilota. Uns entenen més que els altres i ens pregunten
la forma de contar i de la pilota de vaqueta. Em gire i els faig l’explicació(el
fill del meu amic en la boca oberta escolta i mira la pilota. Vol apuntar-se
a una escola, mel!!) del tanteig, de com es fa una pilota (peça d’artesania,
mestres del cuir, de 8 triangles esférics) i del seu preu. En eixe moment,
veiem un home per la teulada del cine despenjant una pilota encal·lada. Com
sempre, pegue la mullada, i m’enclave en camisa d’onze vares i els dic : que
han assistit a les partides càrrecs de la federació de pilota i seria un bon
moment per parlar de l’oficialitat del campionat (12 anys de lluita perduda).
La resposta diplomàtica em posa els peus a terra “...d’ací tres mesos ja no estarem en aquests càrrecs...” .
Deixe per al final, el moment més emotiu
d’aquestes finals, quan a un jugador/alcalde se li lliura una placa en record
de la mort sobtada del seu germà (jugant a pilota al carrer del raspallot en
aquest campionat). Llàgrimes, un minut de silenci esgarrifós (sentit
d’esborronador) i un gran aplaudiment. Els equips porten el nom del jugador a
les samarretes en homenatge. Aquest jugador/alcalde ofereix el seu poble per
jugar les properes finals del campionat. Enhorabona a tots i totes!!
Per cert, no vos he dit qui ha guanyat. Eixes
dades les podeu consultar en l’enllaç següent : http://www.pilotaveu.com/article/6955/llocnou-canals-moixent-i-genoves-grans-triomfadors-del-mancomunitat
Comentaris