un diumenge a Aielo : pilota vaqueta i dolçaina

L’oratge no pintava massa bo, temperatures baix zero, però ja havíem fet el tracte d’anar a esmorzar a Aielo i veure les finals de raspall. Ens vam abrigar i ,malgrat ser valencians, la puntualitat anglesa se’ns va apegant a l’hora de complir i respectar els horaris (ala, ja teniu el trilingüisme influint en les coses). L’entrepà de formatge blanc fresc (de la Llosa de Ranes) amb un raig d’oli d’oliva verge de la partida de Porçons d’Aielo i anxovetes (una manera bona de menjar peix blau) el vam acompanyar de olives xafades (ací diuen trencades i no se dir-vos si alberquines o mançanilla) i un bon got de vi shyrah del terreny (Aielo també és conegut com el poble “de la vara i dels barbats”). Ho vam rematar amb un herberet (tot hi ha que dir-ho, m’agrada més el de Bocairent i la Mariola, aquest para un poquet “aiguaet”) elaborat en una destil·leria artesanal. Segons la gent del poble de les més antigues de la Comunitat Valenciana puix la tradició alcoholera es remunta al segle XVIII.
Amb el cos calent vam arribar al trinquet parroquial d’Aielo. Què curiòs, tots els trinquets que conec tenen l’entrada pel bar (?). El meu amic (aparellador d’ofici) em comenta que la raó o motiu és el tindre la forma de rectangle. Sí, heu llegit bé, un trinquet de l’església (en terrenys d’ella) de meitat segle passat construït altruïstament per la gent del poble. Va donar la casualitat que al nostre costat va seure un home major que els diumenges ajudava amb el seu treball a la construcció del mateix i ens va contar la història. L’home estava content perquè el trinquet estava ple com feia anys que no ho veia. Mares, núvies, amigues, amics, fills, filles, aficionats, trinqueters, jugadors, càrrecs polítics omplin les escales (les grades de la pilota) quasi de gom a gom.
Sonen les dues dolçaines i el tabalet. L’encarregat de les finals i del campionat (un atzeneter de pro) em diu que des del primer dia que es disputa el campionat de raspall de la mancomunitat  que la música acompanya als equips, tant en la presentació dels mateixos com quan canvien de treure o joc. La veritat que anima molt eixa parella d’instruments. El so de la dolçaina valenciana (instrument de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits) és viu i penetrant, i en mans d’aquests bons dolçainers es sentia de beny lluny.
Festa i esport!! 
Les sorpreses matinals continuen quan darrere nosaltres, buscant el solet, tenim a les persones que dirigeixen el nostre destí municipal (alcaldes i regidors de la comarca). Parem orella i escoltem. Un li diu a un altre que té diners per a cobrir el trinquet del seu poble i que vol apostar per la nova escola de pilota. L’altre li comenta que el pis té falta d’arreglar i també de fer els vestidors. Un altre diu que estan a punt d’inaugurar un carrer de pilota. Uns entenen més que els altres i ens pregunten la forma de contar i de la pilota de vaqueta. Em gire i els faig l’explicació(el fill del meu amic en la boca oberta escolta i mira la pilota. Vol apuntar-se a una escola, mel!!) del tanteig, de com es fa una pilota (peça d’artesania, mestres del cuir, de 8 triangles esférics) i del seu preu. En eixe moment, veiem un home per la teulada del cine despenjant una pilota encal·lada. Com sempre, pegue la mullada, i m’enclave en camisa d’onze vares i els dic : que han assistit a les partides càrrecs de la federació de pilota i seria un bon moment per parlar de l’oficialitat del campionat (12 anys de lluita perduda). La resposta diplomàtica em posa els peus a terra “...d’ací tres mesos ja no estarem en aquests càrrecs...” .
Deixe per al final, el moment més emotiu d’aquestes finals, quan a un jugador/alcalde se li lliura una placa en record de la mort sobtada del seu germà (jugant a pilota al carrer del raspallot en aquest campionat). Llàgrimes, un minut de silenci esgarrifós (sentit d’esborronador) i un gran aplaudiment. Els equips porten el nom del jugador a les samarretes en homenatge. Aquest jugador/alcalde ofereix el seu poble per jugar les properes finals del campionat. Enhorabona a tots i totes!!
Per cert, no vos he dit qui ha guanyat. Eixes dades les podeu consultar en l’enllaç següent : http://www.pilotaveu.com/article/6955/llocnou-canals-moixent-i-genoves-grans-triomfadors-del-mancomunitat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog