El matí i la vesprada d'un diumenge de febrer.
Començaré per la vesprada....
Diumenge vesprada. Són les 3 de la vesprada i em faig el cafenet al bar "L'Hedrera" abans d'anar-me'n al....
La Vall de Laguar front La Rectoria. L'equip de la Rectoria és el vigent campió de primera de palma, perxa i supercopa i imbatuts en l'actual campionat de primera de llargues que s'enfronta a l'equip local. 2 tretes totalment diferents en un carrer estret. 2 caràcters competitius. A recer meu tinc: a l'esquerre Jan, a la dreta Màlia. La foto me la guarde per a mi.
Qui són?
Espere que molts, els conegueu; i pocs, dels què em lligeu, em pregunteu qui són:
*2 traure de bragueta, llegendes de la pilota al carrer*
Puntual com "l'hora anglesa", l'home bo de la Federació de Pilota fa la foto i tira la moneda a l'aire. La xapa cau roja. Treu l'equip local.
Va de bo!!
1-0 per als rojos; 2-2 als 15 minuts de partida; de colp i volta, en quinze minuts, els blaus es posen 2-5; comencen jocs igualats, vals i ratlla que no s'aprofiten, després de mitja hora més de partida passem a un 4-5; el carrer està ple d'aficionats gelats de fred, però els jugadors i la partida està calenta; en quinze minuts, els blaus (els de fora) fan 3 jocs, 4-8; pareix partida finiquitada, però la partida no està decidida, i els rojos (locals) creuen en la remuntada i després de 35 minuts més de partida, igualen el tanteig a 8 jocs; jocs disputats i tensió tant dins del carrer (jugadors) com fora (aficionats). Portem 2 hores de partida i estan igualats a 9 jocs, a dos i dos ratlles...
Finalment victòria dels blaus. 9 a 10....
Els que heu arribat fins ací llegint la croniqueta de la partida es preguntareu:
què ha fet Josep de matí?
Diumenge matí.
Continua bufant el vent de ponent, concretament (SO). Portem 9 borrasques en mes i mig. Un mes degener plovedor i un mes de febrer molt ventòs, amb ratxes de vent entre 70 i 100 km/h, (o més).
Tots els dies.
Esperem que a les 15.30 h. pare el vent i es puga jugar a pilota al carrer.
Les d'ahir totes les partides ajornades.
Per eixa raó quede en esmorzar amb el xicó un poc més tard del normal.
A la taula del bar, s'ajuntem amb la parella de la treta local i la família que acaben d'arribar d'Euskadi.
Nosaltres encara no entenem l'euskera, però la parella de pilotaris bascos (Asteasu), ella juga a la modalitat de pilota grossa, porten 7 anys vivint a Laguar i entenen el nostre idioma matern.
Ell ja fa deu anys que juga al "bote luzea" per terres valencianes (joc a llargues).
La filla menuda parla valencià i euskera.
ELS VALENCIANS TAMBÉ NAIXEN ON VOLEN.
Quan arribe a casa, em pose a llegir i escoltar música en valencià.
Primer llig un parell de capítols del llibre en paper "Miscel·lània Albaidina" de l'admirada i estimada amiga MariaLuisa ("la filla del practicant"). Historiadors/es i investigadors/es de quilòmetre zero que passejant i escodrinyant fan "flăniere".
SERINDÍPIA.
Parlen de pilota.
Finals segle XIX.
Llegenda de la pilota vasca del segle passat. Sobrenom del mas familiar. Van ser 7 germans. 6 pilotaris i un altre que fèia pilotes. Hi ha un frontó amb el seu nom prop del camp de futbol d'Anoeta....
...deixe la lectura i me'n vaig a dinar i vore la partida al carrer....
Comentaris