Malgrat aquesta introducció, jo vull continuar escrivint “tastets” perquè pense que no tot el món és tan ràpid i veloç; que hi ha persones que “aturen el rellotge” i lligen amb calma.
No em lleveu eixa il·lusió....
És dissabte. Són les cinc de la vesprada. El carrer està de gom a gom d’aficionats. La partida anunciada ha portat gent de tots els pobles de la Vall. El boca a boca ha sortit efecte.
És sent la veu ronca del marxador: “a res i una”, “tantos tenen els de dalt”. L’home bo o marxador canta els tantos i marca/col·loca la ratlla (una roda de fusta amb els números 1 i 2, respectivament) al costat del rastell on la pilota està parada.
De colp i volta, dos aficionat estan pegant-se espentons i bramant com dos jònecs. Un d’ells , agafa a l’altre del coll. La renyina puja de to quan de la vorera d’enfront s’acosten d’altres aficionats per separar-los i parar la picabaralla. S’embruta el tema quan apareix un home amb un gaiato en la mà i colpeja el cap d’un aficionat. Cau a terra i es forma un toll de sang...
Juí de faltes al Jutjat Comarcal d’Albaida sobre “riñas y lesiones”. Nº2/1955.
Denunciant : Guàrdia Civil (Jesús Pérez Garcia Ruiz i Juan Alemany Palmer)
Denunciat : Luis Soler Lloret
Jutge: José Luis Raboso Mir
El dia Sant Josep (19/03) al carrer José Antonio d’Albaida es disputa una partida de pilota a mà que es veu interrompuda per la picabaralla entre aficionats: José Lluch i Juan Albert discutien: “xe, calla ja, no brames tant” “què vols tu, si vaig ahí el partiré els nassos”, “vine, valent” . Aleshores, Francisco Lluch que estava en la vorera d’enfront, creua el carrer i se’n va a defensar al seu germà José que està barallant-se. Intervenen familiars i la picabaralla s’embrunta, Francisco agafa del coll a Juan Albert. Un dels aficionats presents s’acosta i li pega una “gaiatà” a Francisco. El ferix al cap, brolla la sang...
Un somatenista* se’n va a la caserna de la Guardia Civil per avisar a la parella de guàrdia mentre altres 3 somatenistes* (Antonio Vila, Eduardo Tormo, Cándido Tormo) intenten calmar a la gent i parar la batussa/baralla. Quan la parella de la Guàrdia Civil arriba al carrer, la baralla s’havia acabat, però instrueixen (obrin) un atestat sobre els fets i requisant de 2 gaiatos. Un brut de sang.
*El somatén era una milícia rural – parapolicies- per guardar la seguretat dels pobles*.
El veí de Benissoda de 29 anys és el ferit. Li diuen Francisco Lluch Ferri. És fadrí. La gaiatà és en la regió parietal dreta i li fa una ferida d’uns 3 centímetres (2 ½ cm.) i se’l tenen que endur al metge a curar-se (pronòstic lleu). Luis, el de la bastonà, pareix ser que és un veí de Xàtiva. Li diuen Luis Soler Lloret. També és atés pel metge titular del poble i li diagnostica contusió de primer grau en la regió frontal (pronòstic lleu).
Entre els participants o separadors està el germà de Francisco (José, teixidor de Benissoda); un cunyat de Luis (Juan Albert Segrelles, veí de la finca Sant Elíes), Vicente Albert i Rafa Albert Soler (nebot de Juan). Testimoni a banda, no familiar, i que té que anar declarar és Fernando Soler Pons (el somatenista*).
El Juí de faltes és l’expedient nº 2 del Jutjat Comarcal d’Albaida. L’obertura de l’expedient (providència) es realitza el 21 de març que s’allarga fins el 14 de juliol del mateix any. El dia 28 de març es convoquen als testimonis i els declarants per anar a Albaida el dia 4 d’abril.
Vist i parlat, el jutge sentència com a culpable a Luis Soler Lloret a cinc dies d’arrest menor (a Xàtiva, d’on és ell) i a pagar les despeses del juí, les cures del ferit, i, a més, el jutjat es queda “l’arma del delicte” : el gaiato. El metge Soler Cabanes diu que el lesionat ha estat 9 dies per curar-se de la ferida al cap.
Les despeses que té que pagar l’aficionat Luis seran: 25 pts. del juí, 60 pts. a la farmàcia de Santiago Soler (aigua oxigenada, esparadrap, compreses, cotó-en-pèl,etc.), 40 pts. al metge local Dr. Soler Cabanes per les cures.
Eixe mateix any 1955 passaven altres fets com els següents:
- un mes abans (febrer), s’obri un expedient per a sol·licitar una llicència per jugar a pilota als carrers Pòsit i Gràcia mitjançant lloguer o renda. Miguel Escrivà Alfonso, veí del Barri de Sant Antoni, és qui fa la instància sol·licitant eixa llicència que poc després es concedida.
- Al mes d’abril, la sessió plenària de l’Ajuntament d’Albaida decideix retolar el Carrer Alacant amb el nom de “Arqueólogo Ballester”. Però serà a l’estiu, durant el mes d’agost, quan es pose la placa metàl·lica en la casa nº 1 del carrer Alacant, front al llavador de la Font de l’Argamassa.
- Eixe mateix mes de març, en la ràdio (RNE) s’escoltava la notícia “en Cantabria, las nubes eclipsan el sol y se hace de noche 3 veces durante la mañana. En los días siguientes se generalizaron las precipitaciones con marcado carácter tormentoso. Los chubascos de nieve alcanzaron incluso a Andalucía, Levante y Baleares.”.
- Estadístiques dolentes : morts per llamps a Espanya. L’any 1955 va ser el més terrible pel número de fulminats en els darrers 15 anys. En 9 mesos (gener a setembre) 133 morts (99 homes, 34 dones). Potser la causa d'això és l'existència en els camps de bon número de pastors i agricultors. Són els més afectats per les descàrregues elèctriques dels núvols.
Comentaris