Com animals que som, els humans percibim els sons per mig de l'oïda. Quan jugues a pilota o mires una partida, els sons i sorolls fan que les emocions estiguen a flor de pell. Sentiments. Ja siga en terres aragoneses o alacantines. Ja siga al carrer o al trinquet. Ja siga practicant o com aficionat. Ja siga directa o indirectament. Ja siga a frontó, a màdel, a pilota grossa, a llargues, a escala i corda, a raspall, a galotxa, a perxa o a frare.

Bla-bla-bla. Tot el món passant per la taquilla. Tac. Tanquen la porta. No podem entrar. Silenci. Tec, tec, toc. El feridor bota la pilota de vaqueta en la rajola i busca el dau. Silenci. Cric-crac. Soroll de goma de l'espardenyes. Toc-toc. Ja podeu passar. Pilota parada. Donen de 5. 30-20, rojos. Ep, tsit. Saludes. Els saluden. Xssst, Ssssst. De nou silenci. Meua. Teua. Al rebot. 35-30, rojos. Pis banyat. Secat amb el zum-zum de les espardenyes. Per davant. A l'aire. En l'esquerre. Tec. Trenca en el cantó de l'escala. Val no aprofitat. 45-30, rojos. Travessa. Nervis. Glups. Uff. Els caps. Uauau. Quin mal. Turmell moradura. Gel. Pilota nova. La mateixa. Molt. Clap-clap-clap. Aplaudiments. 55-50. Patapum. Plof. S'ha fet mal?. Ufff. Res. Quin bac. Clap-clap. 55-55. Riaelletes per baix. Travessa guanyada. Xoc de mans. 55-60, blaus. Clap-clap-clap.

Les onomatopeies, els sons i sorolls ens recorden que encara tenim deures per a fer, continuar estimant i promocionant la pilota posant el nostre granet d'arena. Totes i tots podem jugar i estimar la pilota.

Menuts i grans.

Mentre en el trinquet juguen professionals, en un frontó ben decorat, una xica i un xic peguen pilotades a la paret. En un altre lloc, perdut de la muntanya i entre un marge i una paret es disputa una partida de pilota grossa on la canya serveix per despenjar la pilota. Eixa oliva és massa grossa. I finalment, en un poble prop de la mar, disputen una partida entre el club del poble contra una selecció de jóvens per celebrar i homenatjar els 40 anys de creació del club. En l'època del feudalisme (Edat Mitja), els homenatges eren ceremònies solemnes de vassallatge del servent amb el seu senyor feudal promentent-li fidelitat. Ara, al segle XXI, els homenatges són celebracions públiques com a senyal de respecte, admiració i estimació cap a la persona viva o morta que ha participat i col·laborat en fer crèixer un club o una institució.

El club del Campello (enhorabona!!) de pilota ha celebrat els seus 40 anys amb una partida de pilota a llargues front la selecció valenciana (jóvens). 8-10, per a la selecció valenciana. En mig de la partida, s'ha homenatjat, entre altres jugadors, a 3 guarers : Pep “El Blanco”, Pepe Luis “Nadalet”, Paco “Laguar”.

Fent poble.