-

pareix l'altre dia i han passat deu anys : pilota Albaida, 2008
Tire la vista arrere i tornen els records alegres, la nostàlgia i enyorança dolça. Eixe any la pilota de vaqueta i de badana albaidina botava per molts carrers i trinquets de la comarca valldalbaidina, de la província valenciana i inclús en de l’alacantina i tot, amb molt de soroll i, perquè no dir-ho també, amb molt d’èxit.
Un èxit i un soroll que no vam saber assimilar i, entre tots (institucions, club, jugadors, aficionats, etc.), vam llançar la pilota massa llarga i es va penjar en una teulada sense possibilitats de despenjar-la. La pilota amb el pas del temps anava banyant-se i es va fer inservible.
Com diuen els entesos : pilota banyada, pilota de pedra.
Aielo de Rugat :  
 V Campionat d’Hivern de Raspall. Mancomunitat de la Vall d’Albaida
Categoria benjamí :  subcampions comarcals
Categoria 2ona : subcampions comarcal




















Benicolet:  
 V Campionat Primavera de Raspall. Mancomunitat de La Vall d’Albaida
Categoria benjamí : subcampions comarcals
Categoria infantil : campions i subcampions comarcals



XXI Trobada d’Escoles en Valencià (Albaida): 



 


Rafelbunyol:
 XXV Campionat Autonòmic de Raspall. Federació de Pilota Valenciana
Categoria 2ona : CAMPIONS Autonòmics






València Capital : 
XVII Dia de la Pilota. Federació de Pilota Valenciana i Ajuntament de València
IV Premis Promoció Paco Cabanes “Genovés” a  l’Escola de Pilota “Ciutat d’Albaida”



La Vall de Laguar (25 d’agost) / Albaida (8 d’octubre) :
 intercanvi clubs i modalitats (llargues i raspall)





Josep Moll
Article publicat en el llibre de festes d'Albaida. 2018  
http://clubpilotaalbaida.wixsite.com/pilotavalenciana

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Una retirada és una victòria diuen que deia Napoleó en l’argot militar quan les coses anaven malament. Aquesta frase és de comiat? Tinc un nuc a la gola i no m’ixen les paraules per poder respondre a la mateixa. De vegades, les paraules es resisteixen a eixir, sobretot en els moments més dolorosos o poc còmodes. No ho se, sols ho sap ell, la persona implicada i afectada. La il·lusió la té intacta 40 anys després. Com quan va començar per allà els anys 80-90 del segle passat a practicar la treta de bragueta amb les taronges tombades en l’aclarida dels bancals d’Orba. Però jo, el diumenge, no el vaig vore disfrutar com sempre, tot el contrari, el vaig vore patir tant a ell com a la seua dona. La gent major que sap més que jo em van dir a cau d’orella una frase que exemplifica el que vaig vore eixe matí al carrer del trinquet del Poble Dalt quan agafava la carrera i feia les tres passes abans d’amollar-se la pilota per treure de bragueta: cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de
Més informació
-
Imatge
Agafeu el telèfon que teniu en la mà o en la butxaca i poseu en el buscador de google “Mália” (amb accent) i el primer que vos ix és un poble de Creta (Grècia), però si afegiu en la búsqueda “Màlia pilota” ix “José Vicente Oliver Moll”. Conegut com “Màlia” per la gent del món de la pilota, sobretot, en la modalitat de joc ratlles (i també del raspall de la Marina Alta). La wikipedia us contarà qui és i tot el que ha aconseguit.  Però si diem “Visente” [sic] molts pocs saben qui és: obrer, conductor de autobús i camió i canta(d)or en el seu temps lliure. Un xic de 58 anys que viu al Poble Dalt de La Vall de Laguar i que li han passat coses com.... ...De menut, sempre estava en casa la seua iaia la Tona perquè li ensenyava cançons i es passava el dia cantant... ...El seu iaio Sento quan anava al bancal amb el matxo “Romero” agafava al Visente [sic] i el pujava al seu llom perquè era una de les coses que més li agradava
Més informació
-
Imatge
Deixe el gosset lligat en la barana. Entre en la carnisseria. Ens saludem i faig la comanda. Parlem un poc de tot i acabem parlant de pilota. En eixe mateix instant, per art de màgia, les agulles del rellotge es fonen. El temps s'atura. No avança. Continuem parlant de pilota. Ens abracem. Fa més de vint anys que ho fem. La vida ens depara moltes sorpreses al girar el cantó. Lleveu el braser i la tela al tendur que anem a entrar a l’estiu   i escarxofeu-se en el balancí amb l’escalfor del sol de juny i així podreu llegir més a gust el tastet sobre LA PILOTA A ALBAIDA . Quan estava fent els estudis universitaris (anys huitanta del segle passat), es parlava de (i es donava) la “microhistòria”. Si consulteu la viquipèdia, us la defineix com una branca dins de l'estudi de la història i té com a finalitat la investigació del passat en una escala molt xicoteta. El tipus més comú de microhistòria és l'estudi d'un poblet o una vila. El segle XXI i la pandèmia que acabem de p
Més informació