Després de “marxar” durant una estoneta la partida del diumenge al poble (Laguar, 10 – Poble Nou, 4) i rebre el whatsapp de la derrota de l’altre equip (Benidorm, 10-Laguar,1), estic sentat a uns escalons que em porten molts de records, esperant que la nova cambrera m’avisara que les pizzes ja estaven. Tanque els ulls i comence a somniar (despert): tots els poble tenen un carrer i/o trinquet on jugar a pilota; els dissabtes i diumenges, en la televisió es retransmetren partides; les xiques són professionals d’aquest esport; en l’escola s’ensenya el significat i valors de la pilota. Alguns d’aquests desitjos ja són una xicoteta realitat (pilota per la tele i a l’escola), els altres tardaran un poc més; però estic convençut, que els valencians sabrem aprendre dels errors.

L’olor del forn em fa obrir els ulls. Estic en la porta del nou “Bistro-Geladeria L’Hedrera” del Poble Dalt. Quasi 30 anys després d’un grapat de lectures (llibres), partides de futbolins, bots i balls en la penya, alguna copeta de més i molts de plats i gots posats en les taules de la seua terrassa, estic sentat esperant que em porten el sopar. Menuda barreja de sentiments.

Ara és un “Bistró” (aquesta paraula ve del francés “Bistrot”), és a dir, un xicotet lloc on es serveixen begudes (amb alcohol i sense), cafés i menjars a preu econòmic. Abans era un “Bar-Pub” on també donàvem el mateix servei i, a més a més, posàvem música.

Per cert, el “bistro” (fixeu-vos lectors que el pose sense accent) en el món de la pintura és un color obscur fosc grisós (pigment de color marró) d’un to lleugerament groguenc. És fàcil de fer : agafeu la sutja de la xemeneia i la poseu a bullir en aigua.

Acabe. Com diuen en el món de la pilota : ratlla curta, treta llarga i si véns, tornaràs.
 
(18 de juny)

Jo ja sabia la notícia perquè el meu fill Josep Miquel Moll Mas (partida d'exhibició d'aficionats) també ha participat en la difusió altruista i voluntària de la pilota a la presó de Picassent. Junt a Juan Jose Mengual i "l'alma mater" Héctor Vidal Hernández. Llegiu, llegiu!!. Divulgueu, Divulgueu!!. Vos done permís per a compartir 😉La pilota valenciana té persones amb un cor molt gran. Des d'ací el meu petit homenatge a Maria Teresa HS (mare d'Héctor i Mario Vidal Hernández ) i a eixa GRAN PERSONA AMB UN GRAN COR com era el Nadalet (Pepiquet), impulsor dels tallers (fer pilotes, clauers,etc.) i de la introducció de la pilota valenciana (escola) en aquest Centre Penitenciari i que va saber inculcar a la seua família i als que el vam conéixer eixa ESTIMA per la pilota.
M'havia oblidat del resultat (en aquest cas és el menys important) : Fageca-Tomàs II, 15 - Héctor- Pere, 14.