-

Arribat el mes de gener i passades les festes de Nadal, el sabater tenia més temps per fer les pilotes. Antigament, eren els sabaters els que les feien: “pel gener / fa pilotes el sabater”. Les antigues pilotes botaven malament i estaven deformades. Com es solucionava? El sabater les havia de “trincar”, és a dir, fer botar la pilota una vegada i ja prenien una forma esfèrica. Per aquesta raó, ara, quan volem qualificar una cosa com a totalment nova i no estrenada solem dir “és nou de trinca”

La tardor ja es notava en els arbres. Les fulles estaven canviant de color. El catre on dormíem estava format d’un simple bastiment i dos parells de peus que formaven dues aspes plegables. Eixa nit, els que manen i no coneguem de res, ens havien obligat a canviar l’hora del rellotge. El canvi d’hora fa ver que ens alçàrem primer que les màrfegues (tela farcida de palla i/o pellorfes dels cereals que serveix de matalàs) per poder tindre tot a punt per a quan arribaren els senderistes : cafés, infusions d’herbes, dolços casolans i begudes fresques. Fins a migdia a l’hora del putxero no teníem res a fer i un home entrat en anys que enguany no feia la ruta ens va preguntar: voleu que juguem “al  clotet”?
Nosaltres ens vam mirar amb cara de sorpresa. L’home es va donar conte que no sabíem com es jugava. És un joc fàcil, divertit i on t’ensenyes a fugir, esquivar i llançar amb punteria.
De la butxaca del pantaló es va treure una pilota de badana. Quantes voleu jugar? Érem 5 xicones. Anem a fer 6 clotets i a una certa distància senyalarem la mare amb una ratlla. Cadascú es queda amb un clotet i el llançador (cada vegada un/a) intenta tirar la pilota dins d’un clotet que no siga el seu. L’amo del clotet ha d’anar a per la pilota i dir “peus quiets” mentre els altres fugen (corren). Una vegada dit peus quiets ningú es meneja i l’amo llança la pilota amb intenció de pegar a algú. Si li pega a algú, eixe queda eliminat, però si no li pega o agafen la pilota al vol queda eliminat el llançador. Guanya qui es queda el darrer.
. Sóc de poble.




 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
  Temps era temps és una locució (un conjunt de paraules amb forma fixada i sentit unitari que funciona com un sol mot-paraula-) que s’empra per començar una història. També és una cançó de Joan Manuel Serrat i un poema de Joana Raspall. El poema de la Joana és molt bell ... “ Un rei rondinava (remugar) davant cada plat /La sopa, aigualida!, / el pollastre, fat; /L’amanida, insípida; / el flam, mal quallat… / El cuiner ignorava / com fer-ho millor, / i sempre rebia / reganys del senyor, /que quan s’enfadava / semblava un lleó!.... Captiu a la cuina / hi havia un ocell.... estimava l’amo / per dues raons: /perquè li xiulava   /boniques cançons /i, si responia, li dava pinyons. / L’home i el canari /s’entenien bé.   / –Amo, si m’escoltes, / seràs bon cuiner.... …Això fou. El rei / menjà de bon grat./ El cuiner traçut/ fou molt ben pagat./ I l’ocell? Mai més / no se n’ha parlat .” Temps era temps quan es va crear el club de pilota de la Vall de Laguar (anys 80 del segle ...
Més informació
-
Imatge
Un ofici en extinció: el despenjador de pilotes. Si entreu al buscador de Google i escriviu en valencià “ despenjador de pilotes” i feu clic, ixen 272 resultats trobats i sorprenentment el primer que ix és : -           El descabezado de pilotes (?) Per curiositat llig el seu signicat : és el procediment previ al muntat de l'armadura de fonamentació que es realitza picant el formigó de baixa qualitat que queda en la part superior del pilote, anomenat cap, per això, l'operació esmentada es denomina escapçat. El pilote és un element constructiu utilitzat per a fonamentació d'obres, que permet traslladar les càrregues fins a un estrat resistent del sòl, quan este es troba a una profunditat tal que fa inviable, tècnica o econòmicament, una fonamentació més convencional mitjançant sabates o lloses. Però jo no vull parlar de coses DECAPITADES, tot el contrari... ... ha trencat el dia amb núvols de tronà i molta calor quan sona el telèfon....
Més informació
-
Imatge
Aquest cap de setmana, diumenge de matí, abans de missa, vaig tindre l'oportunitat de veure una partida de pilota valenciana a ratlles (modalitat de palma) al costat de la meua filla i d’una figura local i autonòmica de la modalitat de llargues. Esportista molt complet que va practicar altres esports abans de decidir-se per la pilota valenciana. Jugador de caràcter i raça, compta, al meu parer, amb el servici més llarg i potent de la modalitat de llargues (traient de “bragueta”). Els rojos i els blaus eren del mateix poble, A i B o B i A. “Partida de Germanor”, diem els valencians, però sols abans (enfaixar-se i enrotllar-se tots junts) i després quan s’acaba (picaeta que paga el club), PERÒ no durant la partida, on tots els quinzes són disputats i algun que altre discutit que l’home bo té que solucionar si no s’amaga darrere la persiana.   Els huit pilotaris van realitzar una partida molt entretinguda i amb jugades vistoses. La partida va arribar als 10 jocs amb victòria per 10 ...
Més informació