El Saoret i el Batiste tenen pressa. És migdia. Jo també tinc pressa. S’acaben les vacances. Els dic de pagar l’arrencadora i me’n vaig a rematar garbes perquè ha estat plovent tota la setmana. L’ametla marcona cau de l’arbre i no tinc més remei que arreplegar-la. Les figues que volia secar en el canyís estan, la majoria, badades de la pluja. El temps em passa volant, el fill fa 22 anys i la filla compleix 17 anys i el frontonet ...

El frontonet de la caseta. 40 anys de rebre pilotades: 1978-2018

Un dia de setembre, uns quants homes i xiquets van tombar un vell corral de conills i van alçar un frontonet de pilota aprofitant les dues parets laterals del mateix. El van lluir i pintar de verd. El rebotet no es va poder fer perquè hi havia un “ciureler” que ho va impedir. No està ha esquadra, la qual cosa li dóna més peculiaritat als “surdos” (joc d’esquerre). Amb un alçària d’uns deu metres i unes quinze passes ha donat molt de joc i moltes anècdotes.

Al poble no hi havia cap frontó, la gent jugava al carrer i a les parets del campanar. La idea va ser d’un mestre d’escola que havia exercit la seua professió en unes terres molt gèlides : les sorianes. D’allí es va dur l’afició a la pilota i dues pilotes de 95 grams. Al ser un frontonet, aquestes pilotes no eren bones i es va jugar amb pilotes de badana i tec. Els mesos d’estiu era un sense parar de jugar : campionats, tornejos, piques i un muntó d’anècdotes i pilotes encalades i/o perdudes.

Com aquell carnisser que jugava amb espardenyes de mitja cara i un dia se li van trencar els cordons i va seguir jugant amb els peus descalços. La xafogor del pis va fer la resta. Més d’una setmana amb ampolles (bombolles) als peus i sense poder caminar. O aquell altre que un excés de beguda, el feia parar contínuament per anar al bancal a pixar. O eixe jugador que té la mà foradada i no hi ha manera que li pegue dues vegades seguides, però continua intentant-ho fins acabar esgotat. Aleshores, obríem el pou i amb la corriola i el poal omplíem la botija d’aigua ben fresca

Generacions i generacions que esperem continuen gaudint d’aquest esport tant bonic i de germanor.

Ni estan tots els que són, ni són tots els que estan, però us deixe un grapat de noms per al record :

Anys 70 :  Blanco, Miguelin, Pep el Mestre, Rabosa, Severino Metge i el d'Ador

Anys 80 : Llarg/Letxe, “Pajarito”, Xato, Lauer, Xanca, Panader, Taguzzi, els Bonis, Manolet, Òskar i els de la Caseta

Anys 90: Pelat, Negra, Aviador, els de la Safor, els de les terres blanques i els “pieds-noirs”

Els furtius : entre setmana quan no hi havia ningú a la caseta, la gent feia un forat a la tela del costat del frontó i entraven a jugar

Nou mil·lenni :

els xicons (Josep Miquel, Mario, Robert, Miquel, Kike, Vicent Mas)

els que juguen amb la raqueta (Laura, Mari, Damià, Roquet, Adri)

el fill del Pepiquet, Capblanc, Galtes,

la segona joventut del Màlia