comença a caure les primeres volves de neu i pel fred que està fent pareix que collarà de ben valent. Vaig en espardenyes de mitja cara i unes calces que la meua iaia havia cosit la setmana passada. Sóc un rabadà (pastoret de poca edat que ajuda al pastor major i aprén l’ofici). El meu pare xiuxeja ràpidament a les ovelles i cabrits que vist i no vist entren de seguida al corral de la caseta. Ximet, agafa el cabasset de llata i  ves a casa i que el donen tot el recapte que puguen, la nevada que s’acosta es farà dir perquè el vent tramuntanat i els núvols m’indiquen que el tema és seriós. Però pare, jo demà tinc partida de llargues al curt i ja està arreglada. Fill meu, fes el que dic i demà parlarem. Aleshores en un plis-plas vaig agafar l’assegador de l’ombria cap el poble. Era la travessa més ràpida per arribar abans de migdia a casa i poder tornar al Pla de Garga on estava el ramat, abans que es fera de nit. La mare i la iaia es van sorprendre de veurem a migdia, al poble feia fred però no nevava. El pare diu que agafe tot el recapte que puga perquè troba que va a nevar de valent. Sols tenim farina de dacsa, un poquet de “frito” i tomaques de penjar, oli, vi i herberet. Bé, prou no tinc temps de parar-me perquè arribaré de nit i no vull fer patir perquè allí ja està nevant. Ah, avisa al Màlia i al Paco que demà no estaré per jugar la partida de llargues contra Murla, que busquen a un altre jugador que faça de punter i desitja-los sort. Per cert, les pilotes de drap estan a la cambra, dins del basquet . Només arribant a la font dels Olbis, l’aigua s’havia convertit en neu i el camí era tot blanc. Cada vegada em costava més caminar i les petjades quedaven marcades damunt la catifa blanca que estava fent la neu. Caic i.....continua el relat en el blog ...http://josepmoll.blogspot.com/