a dos i dos ratlles

comença a caure les primeres volves de neu i pel fred que està fent pareix que collarà de ben valent. Vaig en espardenyes de mitja cara i unes calces que la meua iaia havia cosit la setmana passada. Sóc un rabadà (pastoret de poca edat que ajuda al pastor major i aprén l’ofici). El meu pare xiuxeja ràpidament a les ovelles i cabrits que vist i no vist entren de seguida al corral de la caseta. Ximet, agafa el cabasset de llata i  ves a casa i que el donen tot el recapte que puguen, la nevada que s’acosta es farà dir perquè el vent tramuntanat i els núvols m’indiquen que el tema és seriós. Però pare, jo demà tinc partida de llargues al curt i ja està arreglada. Fill meu, fes el que dic i demà parlarem. Aleshores en un plis-plas vaig agafar l’assegador de l’ombria cap el poble. Era la travessa més ràpida per arribar abans de migdia a casa i poder tornar al Pla de Garga on estava el ramat, abans que es fera de nit. La mare i la iaia es van sorprendre de veurem a migdia, al poble feia ...

són les 4 i mitja de la vesprada i el sol està ponent-se per darrere del Benicadell. El termòmetre sols marca 6 graus i el vent tramuntanat que bufa fa una sensació de 0 graus. Agafeu les flaçades i els guants. Malgrat estar cobert fa un fred que gela les idees, els dits dels peu i tenim que arrimar-mos uns a altres. El fred resta gent sols hi serem unes dos-centes de persones però els tabals, els crits d'ànims i els aplaudiments dels dos pobles fa que l'ambient es caldege en un plis-plas. Sorgeixen els 6 actors a l'escenari per representar una obra d'art efímera però que quedarà gravada en la ment i en el record de tots els presents. 3 actors van de blanc i els altres 3 de blau. Saluden al públic present i la moneda tirada a l'aire ix "cara". Els actors de blau agafen l'eina de treball i se'n van a començar la funció d'un espectacle inimaginable per als presents : emoció, igualtat, companyerisme, passió, dolor, tensió, nervis i un final apo...